cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Les Balears són la segona comunitat amb menys costa urbanitzada i Catalunya la que en té més

24-07-2018

Les Balears són la segona comunitat de l'estat espanyol amb menor percentatge de superfície costanera urbanitzada amb el 7,2 per cent de terreny «degradat» per aquest motiu, segons han explicat l'organització ecologista Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat a través del seu informe 'A toda costa'.

El 80 per cent dels recursos ambientals que proveeix la costa espanyola està «en recessió» a causa de la urbanització massiva, segons l'informe. L'estudi assenyala que en els últims 30 anys, coincidint amb l'aprovació de la Llei de Costes de 1988, la superfície de costa urbanitzada s'ha duplicat, passant de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa suposa que un 13,1 per cent de la costa espanyola està urbanitzada front al dos per cent de l'interior.

La responsable de Biodiversitat de Greenpeace, Pilar Marcos, ha assegurat que la Llei de Costes i la Llei del Sòl, aprovada fa 20 anys, va atorgar una gran potestat als municipis per urbanitzar a la costa, i ha lamentat que als darrers Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) tan sol el set per cent destinat a la costa és per a la seva preservació.

Greenpeace ha remarcat que els ecosistemes costaners proporcionen béns i serveis ambientals claus per al desenvolupament econòmic i social, i són el «salvavides» per adaptar-se als impactes del canvi climàtic, ha explicat la responsable de la campanya de Costes de l'entitat ecologista, Paloma Nuche.

L'informe ha analitzat serveis ambientals com l'alimentació, els minerals, el sòl litoral, els hàbitats naturals, les àrees generadores d'evaporació, els hàbitats per a espècies amenaçades, les àrees desproveïdes de vegetació, la vegetació per esmorteir inundacions, els espais naturals protegits i el paisatge natural.

Nuche ha assegurat que dels deu serveis analitzats «vuit tenen una evolució negativa, estan en recessió», al mateix temps que les superfícies artificials a la costa s'han duplicat en 30 anys.

L'estudi assenyala que la major pèrdua de serveis ambientals correspon a la superfície ocupada per cultius i pasturatges generadors d'aliments, amb una reducció del 13,1 per cent, així com la reducció de la ribera dels rius i altres llits, amb un 10,6 per cent, però que també es produeixen pèrdues en la capacitat d'extracció de sal en les salines, la de generació de pluges per la pèrdua de boscos i aiguamolls, i que solament es mantenen aquelles que tenen una figura de protecció específica.

Catalunya, al capdamunt

Segons l'estudi, la urbanització del sòl i la destrucció dels seus ecosistemes varien entre les diferents regions i es concentren especialment en el Mediterrani i l'Atlàntic sud, molt especialment a les províncies de Barcelona (40,9 per cent), Màlaga (26,2 per cent) i Alacant (285 per cent), i que Catalunya presenta el major percentatge de superfície costanera urbanitzada, amb el 26,4 per cent, seguida de la Comunitat Valenciana (23,1 per cent) i Andalusia (15,4 per cent).

Des de l'Observatori de la Sostenibilitat, el consultor Raúl Estévez ha assegurat que el 36,5 per cent de les platges de l'estat espanyol «no mereix el qualificatiu de natural", un percentatge que és major en el litoral mediterrani i atlàntic que en el cantàbric.

Llei de Costes

Davant aquesta situació, Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat han proposat elevar la consideració política de la protecció del medi ambient, augmentar el nombre d'àrees protegides en el litoral i desenvolupar una planificació integral del litoral per sobre de l'escala municipal per protegir els ecosistemes.

Nuche i Marcos han reclamat al nou Govern central una nova Llei de Costes, que permeti «blindar» els trams de costa encara no urbanitzats i una major protecció als ecosistemes de la costa.

Així mateix, Marcos ha demanat que el títol de transició ecològica que duu el Ministeri sigui real, hi hagi una major coordinació amb Agricultura per «no repetir errors del passat», i una tolerància zero a les platges que queden sense urbanitzar perquè no hi hagi una hipoteca ambiental.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa 11 mesos

Es parla de Balears en general, però i Eivissa en particular? Quin lloc ocuparia? Perquè en es cas d'Eivissa ja no només és cosa de sa costa sinó s'interior està massa intervengut

Valoración:5menosmas
Per manoletin, fa 11 mesos

Aún así sigue siendo demasiado.

Valoración:2menosmas
Per guilem, fa 11 mesos

Mallorca té costa pels quatre costats i Catalunya sols per un costat. No es pot contabilitzar de la mateixa manera.

Valoración:1menosmas
Per Guiem, fa 11 mesos

Pages
M'has llegit bé?

Valoración:0menosmas
Per Miquel Mas, fa 11 mesos

Si retiram de l'estadística els kilómetres de la costa nord, que no està urbanitzada per que es realment inaccesible, pentura el resultat es ben diferent.

Valoración:5menosmas
Per Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU, fa 11 mesos

Guiem ,, Tot el Contrari MAI HEU DE COPIAR Lo que fan malament ,, altres Comunitat Autonomicas igual sigui CATALUNYA . LA COSTA NO A DE SER URBANITZADA ,, La Costa sa de conserbar Verge natural que la disfrutin ELS Bostres fills i nietos ..Catalunya te mases Asfalto masa siment i poc llocs verges poca natura ..Aixo no es culpa del Turisme quels de ARRAN Atacan a Barcelona TE LA Culpa cuatra persones ques fan millonarias destruin la natura i la costa MENYS URBANITZADA VOL DIR MENYS CONTAMINACIÓ MENYS BRUTICIA I molta mes natura fauna REPITO MAI ESTE QUE COPIAR LO QUE ALTRES HAN FET MALAMENT i ara no poden fer marxa atras

Valoración:2menosmas
Per I els mallorquins som de color verd, fa 11 mesos

No m'ho crec.

Valoración:5menosmas
Per Guiem, fa 11 mesos

Ido ja sabem de qui no hem de copiar

Valoración:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris