algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

El director de VilaWeb, Vicent Partal, puntua amb un 9 sobre 10 l'aproximació de Catalunya a la independència

El director del digital VilaWeb, Vicent Partal.

05-05-2017

Vicent Partal, periodista valencià i director del diari digital VilaWeb. Considerat un dels pioners d'Internet als Països Catalans i, tot i que estudià per ser mestre, es va professionalitzar com a periodista. Una carrera com a periodista que compta ja amb una llarga trajectòria per diferents mitjans de comunicació d'arreu del país.

De l'1 al 10, si el 10 és la independència, a quin punt es troba el procés de Catalunya? Per quina raó? Quines etapes cal superar o necessita superar Catalunya per aconseguir la independència?

Des del meu punt de vista diria que estam a prop del 9. Crec que estam en un punt del procés que és gairebé definitiu, alguna cosa ha de passar aquest mes de setembre: o es produeix una derrota -que jo no contempl- o s'aconsegueix una victòria que servirà de palanca per canviar el panorama. La gent ha d'entendre que la independència és un procés i que, per tant, les coses no canvien d'un dia per l'altre i que, sens dubte, al setembre hi haurà un desenllaç. Un cop hàgim aconseguit la victòria del referèndum s'obrirà una nova etapa que s'encaminarà cap a la independència.

Quines etapes cal superar o necessita superar Catalunya per aconseguir la independència?

El primer que hem de fer és fer el referèndum i guanyar-lo. Una vegada que hàgim fet el referèndum i l'hàgim guanyat el primer que s'ha de fer és demostrar que és la república catalana la que governa i que, per tant, l'Estat espanyol no té legitimitat per governar Catalunya. En aquest sentit hi ha una part de la feina que ja està feta perquè Catalunya ja compta amb certes competències que són pròpiament catalanes i que depenen de la Generalitat, com ara la regulació del trànsit, certes competències en l'àmbit de l'educació i en certa manera la hisenda. Així mateix queda una altra part, més simbòlica, que és la reorganització de les fronteres, les duanes, i, per descomptat, aconseguir el reconeixement internacional. Tot i que el reconeixement internacional no és un requisit per ser un estat, però seria una anomalia que no se'ns reconegués.

I com contemples el panorama internacional en relació amb Catalunya?

Tenint en compte que les relacions internacionals són purament cinisme i que un mateix estat et pot dir avui que et reconeix i demà dir-te que no en funció d'una sèrie de paràmetres i interessos. A escala mundial els Estats Units i la resta del món es mantenen a l'espera per veure on es posicionen els uns i els altres i llavors posicionar-se ells. Pel que fa a Europa crec que el que es posarà més en joc seran més aviat les capitals dels diferents estats i no tant les institucions europees. En aquest sentit, dependrà de molts de factors; un fet decisiu perquè Catalunya rebi un major suport serà com s'hagi proclamat la independència. Si Espanya cometés el gran error de treure l'exèrcit al carrer, per exemple, seria més senzill. Si al referèndum hi participa un 70% de la població i es guanya amb un 65% seria molt més senzill. Per tant, les condicions les valorarà cada estat. El que està clar és que, a hores d'ara, no hi haurà una oposició tancada per part dels estats membres i, per tant, és un fet positiu.

Sembla que la judicialització del procés i el mateix procés d'autodeterminació avancin en paral·lel. En aquest sentit, quines competències creus que ha de tenir Catalunya perquè no decaigui el procés d'independència?

Les competències que caldran són les que contempla la famosa llei de transitorietat que ja ha estat pactada per Junts pel Sí i la CUP i, per tant, serà la llei de transitorietat amb els seus articles qui determinarà la creació d'un tribunal constitucional català provisional mentre la constitució no determina com ha de ser aquest tribunal constitucional. En aquest mateix moment, automàticament Catalunya queda desvinculada de l'estructura judicial espanyola i, en conseqüència, el seu aparell judicial serà esdevindrà aliè.

Pel que fa al País Valencià i les Balears, quina creus que serà la seva reacció o quina relació tendrà amb Catalunya quan aquesta esdevengui una república? Creus que els animarà a posar en marxa el seu propi procés d'autodeterminació? I si aquest s'esdevingués, creus que seria entès en el marc de Països Catalans?

D'entrada la pregunta que es feia molta gent sobre si el procés d'autodeterminació de Catalunya ens faria mal o ens faria bé ha quedat resposta amb un sí, clarament. En el sentit que servit de motor per generar consciència, crear models, ha impulsat mobilitzacions i les entitats sobiranistes del País Valencià com de les Illes i, fins i tot, de la Catalunya Nord han pogut sentir-se recolzades pel procés del Principat.

Ara bé, és evident també que a mesura que s'acosta el moment la tendència del Principat a desentendre's de la resta dels territoris dels Països Catalans, es fa més òbvia. Quan els independentistes del Principat parlaven dels Països Catalans com un projecte nebulós pareixia molt clar que la constitució catalana reconeixeria el dret de nacionalitat de tots els catalanoparlants. En canvi, ara que estam a les portes, aquesta concepció ha canviat completament i ho hem vist caure en la darrera reunió de l'ANC. Des del meu punt de vista, des de fa temps he intentat explicar que es pagaran dos preus per a la independència: un serà el projecte dels Països Catalans i l'altre serà la llengua. El bilingüisme que tant el PDCat com Esquerra Republicana volen aplicar al nou estat és, sens dubte, una condemna per la llengua catalana.

Per tant, és evident que s'ha produït un canvi en aquestes darreres dècades, als anys 60 i 70, els fusterians teníem al cap el dibuix del mapa dels Països Catalans com una república unida de tots els catalans. En canvi, ara l'opció predominant és la dels Països Catalans entesa com una república de tipus confederat.

Quin paper creus que juguen els mitjans de comunicació tant espanyols com catalans pel que fa al procés d'autodeterminació? Tenen, en part, el poder de determinar l'agenda política?

El paper que juguen els mitjans de comunicació actuals és més aviat la reacció a curt termini. És a dir, immediatament després de publicar una notícia obtens una reacció. Ara, es tracta d'una reacció molt més epidèrmica del que sembla i, per tant, la capacitat dels mitjans per a alterar el procés és nul·la. Així ho demostren dades com que el 80% de la població del Principat mira televisions espanyoles, els dos diaris principals en paper estan radicalment en contra de la independència i malgrat això la majoria del país està clarament a favor de la independència. Per tant, tot i que és cert que els mitjans ajuden a la creació d'opinió i de generar debat, no són decisius a l'hora de decantar-se per la independència o no.

Pel que fa a VilaWeb, com definiries la seva línia ideològica i d'actuació o quina hauria de ser? Amb quin objectiu neix VilaWeb? Quins són els avantatges i els inconvenients dels mitjans de comunicació únicament digitals?

Vàrem néixer ara fa 22 anys i durant aquestes dues dècades han passat moltes coses. Tenim la sensació, emperò, que nosaltres no ens hem mogut i que, en tot cas, s'ha mogut el país. Nosaltres ja érem digitals, fa 22 anys; ja érem progressistes, ja érem dels Països Catalans, ja érem independentistes i, per tant, entenc que són els altres que han vengut cap a la nostra línia. En aquest sentit, no tenim la sensació d'haver evolucionat molt més, sinó que som els mateixos però en condicions més favorables. I això és el que s'ha de valorar.

En el terreny periodístic han passat vàries coses, hi va haver una difusió en el terreny digital que crec que ara s'ha normalitzat i que, per tant, s'ha consolidat; però a la vegada també ha creat coses molt dolentes. En aquest sentit, nosaltres n'estam molt preocupats pel fet que Internet ha permès l'entrada del periodisme groc i dels sensacionalismes en la premsa catalana, cosa que abans no existia i, per tant, ara hem de lluitar per «reciclar» i ho feim intentant aportar premsa de qualitat i demostrant que els diaris digitals no són només un lloc que serveix per dir la cosa més grossa possible i per aconseguir el nombre més gran de clics possible. En aquest sentit és molt important per als digitals tenir un bon nombre de subscripcions per crear una comunitat humana real que donen ajut i suport al projecte és fonamental.

Per acabar, com a periodista i director del diari digital VilaWeb, fent un balanç del seu inici fins avui, estàs orgullós del projecte VilaWeb? Quin són els projectes de VilaWeb per al futur?

Orgullós i cansat perquè això és un no parar. N'estic orgullós no, molt orgullós, molt feliç i jo em consider, a més a més, molt privilegiat. El fet de poder tenir un mitjà absolutament lliure, no depenent de ningú, poder fer el que creim convenient i poder narrar moments de la història del país tan importants com aquest no té preu. No només per la independència, record que durant la legislatura de Bauzá i les grans mobilitzacions contra el decret del trilingüisme férem un vídeo que recollia moments de les diferents manifestacions i sabérem que se'l passaven de poble en poble, aleshores això fa sentir-me privilegiat.

Els projectes van en la línia del que hem dit, nosaltres creim que s'ha de reforçar la qualitat, que ens hem de desmarcar d'aquest festival de sensacionalisme que s'ha apoderat de la premsa d'Internet i que hem de reforçar molt el tracte amb els subscriptors. I seguir fent el que feim. Quan la premsa ataca Lluís Llach, nosaltres desmuntam l'atac.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris