cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

“Estic ben convençuda que vull viure la maternitat”

Els records són un patrimoni que tens, però no de manera necessària hi són per fer pressió

125596

Laura Juliana Castillo, colombiana de Bucaramanga.

R.Pherrer

La seva mare és psicoorientadora escolar i el pare, llicenciat en matemàtiques, però es dedica al comerç. Laura Juliana es llicencià en ciències empresarials i a vint anys partí tota sola cap a Mèxic per fer feina en una empresa de manufactures, abans de traslladar-se durant un temps als EUA per aprendre anglès. Llavors viatjà cap a França, prop de Versalles, per fer un màster d'economia. Allà va fer amistat amb una parella, ella colombiana i ell mallorquí, els quals decidiren casar-se a Mallorca.

La convidaren a noces i ella ho acceptà. Va ser quan va conèixer qui seria el seu home, Simó, nascut a Son Vent d'Establiments -on Chopin i George Sand recalaren durant uns dies l'hivern de 1838-1839- i tot allò motivà, el 2009, la seva vinguda definitiva a Mallorca. Li agrada la música, sobretot la salsa i la cançó francesa, llegeix Saramago i García Márquez, preferentment. Ara per ara, a trenta-dos anys, treballa a Palma, a l'àrea d'educació de l'Asamblea de Colaboración por la Paz, una ONG laica, independent, que realitza arreu del món tasques de cooperació en el desenvolupament, en ajut humanitari i en acció social.

Quan algú se'n va a viure fora del propi país deixa coses enrere. Què pesa més la melangia o l'ambició personal de prosperar lluny de casa?
Jo crec que els records són un patrimoni que tens, però no necessàriament hi són per fer pressió. Són com una manera de compensar el fet d'estar lluny de casa. I més que d'ambició, en el meu cas, es tracta d'una curiositat per descobrir coses noves i tenir altres vides dins la vida.

Vinguéreu aquí perquè us enamoràreu d'un mallorquí. L'amor marcà el vostre destí.

Sempre hi ha d'haver un equilibri. Tampoc no es poden fer totes les coses només per amor. Jo sempre he estat molt racional a l'hora de decidir, però reconec que quan vaig venir a Mallorca pesà més el fet de donar una oportunitat al cor, que fer-li cas al raciocini.

De moment, no teniu fills. Sentiu la cridada de la maternitat o la considerau secundària?
No, en el meu cas aquesta cridada cada cop es fa més forta. Fa uns anys, quan vivia a Mèxic, no se'm passava pel cap perquè era molt viatgera i aventurera. La meva germana ja tenia un nin i jo em sentia molt en el paper de tia i pensava: ella els cria i jo en gaudesc. Però amb el temps (jo crec que això deu ser inconscient) veus un nin i comences a sentir més la necessitat de viure el paper de mare.

Què és la maternitat per a una dona, des de la vostra òptica?
Jo crec que és una cosa que l'has de viure, perquè es descobreix una altra vida i la dona també es converteix en una altra persona, es fica en una faceta que ho canvia tot, però que també permet experimentar moltes coses, créixer, madurar... Estic ben convençuda que vull viure la maternitat.

I quant arribi aquesta situació, quines seran les parets mestres quant a l'educació dels vostres fills?
A partir de tot allò que he vist en altres pares i en el meu cas, com menys diguis i marquis serà millor, perquè el potencial humà que té el nin és tan gran que moltes vegades, per més fer, l'estàs com a retallant, marques tantes barreres que el seu món perd esplendor. Hi ha d'haver un equilibri entre la llibertat i les normes.

Quan vinguéreu a Mallorca, vàreu percebre, com molta gent, que els mallorquins som tancats?
Jo venia de França, hi tenia un cercle d'amics, però a París sí que són molt individualistes i tancats. I aquí, en canvi, la gent em semblava realment oberta, perquè a Mallorca es pot generar una conversa a partir de qualsevol frase circumstancial, de si plourà o no, i això em sembla molt maco.

Arriba un moment a la vida en el qual una persona se sent segura. Hi heu arribat?
Sí, perquè el fet de comptar amb la família de Simó i amb la meva, que és petitona, a més del fet de tenir una feina, un grup d'amics, doncs això et fa sentir que et trobes a un lloc tranquil. Tanmateix, això no implica una seguretat completa pel que fa al futur professional, perquè avui dia les coses evolucionen ràpidament i, per tant, sempre es podrien presentar canvis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris