algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Experiències vives d'innovació

Els laboratoris vius expressen noves fórmules d'entendre el factor innovació. En els darrers anys, s'han estès amb força a tot Europa i en poc temps poden desembarcar a les nostres illes. Des de Mallorca, en concret, es prepara el que pot esdevenir el primer 'Rural-lab' del país per a 2011

Darrerament, el concepte de laboratori viu o 'Living Lab' s'ha instal·lat amb força entre els cercles més interessats pel món tecnològic i innovador. És una febre molt nova, però també corre amb virulència per tot l'Estat, fins al punt que Espanya és l'indret on més centres d'aquestes característiques s'arrepleguen. No obstant això, hem de cercar-ne l'origen en els països nòrdics europeus, malgrat que ara proliferen per tots els racons del Vell Continent i a les zones avançades d'altres latituds del món.

Molt probablement no hagueu sentit a parlar gaire abans sobre aquest nou concepte i les implicacions que comporta. Per això cal caracteritzar-ne els trets més generals abans d'embolicar més la troca. Per una banda, hem de considerar els laboratoris vius com una manera diferent de concebre el fet d'innovar. A partir d'ara resulta un procés mòbil, viu, enriquit per cada un dels diferents agents que d'una manera o altra hi acabaran entrant en relació -productors, consumidors, entitats públiques- per donar lloc a tecnologies, productes o serveis aplicables en un entorn molt concret i delimitat que, per cert, pot ser tant sectorial com més purament geogràfic.

Dos estils marcats

Aquests centres -alguns dels quals disposen de completes instal·lacions, d'altres ho són sense una ubicació física, ja que allò important és la feina interrelacionada dels seus factors d'innovació- han eclosionat de fa pocs anys ençà. Així i tot, la seva empremta comença a fer-se recognoscible.

Un dels màxims exponents dins les fronteres de l'Estat és el Citilab de Cornellà, que des d'aquesta ciutat barcelonina es dedica a tenir cura des del punt de vista productiu -però també divulgatiu, de cara a la ciutadania- de desenes de projectes. Tot engirgolat al voltant d'un entorn urbà i sobre les tecnologies de la comunicació com a element clau.

Si en el Citilab hi veim un exemple de bon funcionament d'aquestes estructures, no ho és menys l'Abla, ubicat als afores d'Almeria. Des d'aquí s'aprofita tot el robust teixit productiu agrícola, ja existent a la zona, per fer-li la volta i repensar-ne el funcionament, almenys d'una porció del mercat, i uns productes ben determinats.

A banda d'exemples prou consolidats com aquests, en podem destriar d'altres amb una capacitat d'acció més limitada. Fins i tot alguns que fins ara sols són projectes, gestats per la iniciativa d'algunes persones. En aquest darrer estadi és on hem localitzat a les Illes un col·lectiu al capdavant del qual de moment hi ha una vintena de persones, que des del seu interès privat miren d'instaurar un centre d'experiències que treballi sobre el món agrícola balear, en especial enfocat a la producció ecològica mallorquina, de força i implantació emergents en els temps més recents.

Amb aquest objectiu, fa mesos que es reuneixen i posen a prova l'enginy per enlairar el que seria el primer 'Rural-lab' de Balears. Com ens expliquen alguns dels iniciadors, el que els uneix i els posà a la vegada sobre la pista de crear una estructura com en la qual treballen és el seu interès pel món agrícola ecològic, sobretot des dels ulls de qui en consumeix els fruits i també entre alguns dels que els produeixen.

A mesura que les reunions avancen i les idees agafen cos, apareixen també algunes necessitats que s'han de satisfer per poder dir que el primer laboratori rural de l'Arxipèlag és un fet consumat. Per exemple, de cada vegada és més clara la necessitat d'un espai físic en el qual centrar el gruix d'activitats que promouria aquest grup. La recerca de fonts de finançament sembla estar en una fase molt primerenca, igual que el contacte amb les institucions, ja que només s'han fet tràmits en alguns punts de manera personal, sense que encara s'hagi parlat de col·laboració oficial. De fet, cal veure encara quin tipus d'entitat jurídica adquireix el grup.

2011, el llançament

Les fonts consultades expliquen que hi ha molta feina a fer, però tanmateix esperen que durant el que queda d'any part d'aquestes incerteses es fonguin. Amb vista al vinent 2011, mostren voluntat d'establir-se de manera més definitiva en un espai propi, per començar a treballar en la formació tecnològica dels professionals d'aquest món -no debades l'agricultura és un dels sectors on l'esclexta digital és més profunda-.

A més, és interessant revisar elements propis de la distribució, que poden fer que el pagès augmenti prou la seva eficiència de negoci, a costa d'estalviar-se intermediaris, i la divulgació del món ecològic i tot els seus valors a un espectre cada cop més ampli de la societat en la qual restarà inserit: primer Mallorca i, just després, la resta de les Illes Balears.

Si es compleix aquesta declaració d'intencions, seria tan sols una passa més, però important per pionera, en el camí de resoldre el gran trencaclosques de la innovació illenca. I més si tractam un espai amb les característiques del nostre, on des de fa dècades el sector primari no ha fet més que perdre pes específic i quedar endarrerit respecte de molts dels avanços de la resta del nostre particular món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris