cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

L'estat anímic repercuteix en el dolor que sentim

Investigadors de la UIB tracten de provar que el dolor físic minva si el pacient és optimista i feliç. L'experiment fa servir imatges en realitat virtual

El dia avança fosc i plujós. T'has barallat amb un company de feina i, a més a més, el cap t'ha renyat a tu. Res no pot anar pitjor... Fins que et comença a fer mal el queixal, ganivetades de dolor a la galta, i has tocat fons.

Aquest ben bé podria ser un escenari en el qual el dolor físic es veu agreujat per un negatiu estat d'ànim. Però, tal com vol demostrar l'equip investigador liderat per Pedro Montoya (de la UIB), el mal seria molt menor si fóssim feliços, si encaràssim amb optimisme els obstacles de la vida.

De fet, la teràpia experimental que preparen ha estat motivada pels pacients per fibromiàlgia. Aquesta és una malaltia anomenada 'invisible', ja que és molt difícil mesurar-ne el dolor i, encara més, visualitzar-lo físicament. El quadre mèdic indica fort dolor en més d'una dotzena de punts de l'organisme (mal de cap, a l'esquena, als peus...), però no ha estat fins als darrers anys que la classe mèdica ha començat a donar-li la importància que li pertoca.

Pedro Montoya, investigador principal d'aquest grup de recerca, explica: "El dolor és com un cercle viciós: com més mal et fa, més desanitmat et trobes. I si anímicament no estàs bé, la percepció del dolor augmenta".

El full de ruta, idò, es mostra clar: manipular l'estat anímic per tornar-lo al camí de l'optimisme. La teràpia experimental, que començarà oficialment aquesta setmana, es basa en dues accions. Per una banda, les 12 dones amb fibromiàlgia que hi participen hauran d'estar connectades durant 3 setmanes a una PDA. Aquesta eina, que cal dur a la butxaca, incorpora un acceleròmetre que registra tots els moviments de la persona. A més a més, la usuària haurà de registrar a la PDA -tres pics al dia- com es troba anímicament i la intensitat del mal que pateix.

Passades les tres setmanes, els investigadors traslladaran al seu sistema la informació de la PDA, per tal d'analitzar la relació entre dolor i grau de felicitat, com també el paper que el sistema motor hi juga.

Realitat virtual

Ara bé, la part més experimental, per ventura, arriba en la segona prova: la realitat virtual. Les dotze pacients es desplaçaran als laboratoris de IUNICS per veure unes imatges virtuals en diferents sessions durant les tres setmanes de l'experiment. Abans de començar l'estudi, però, els mostraran individualment un vídeo de 9 minuts de durada. En la cinta, fruit de la realitat virtual (pantalla única i so envoltant), l'espectador va per un parc bucòlic, fosc i deixat. Una veu en off narra una història amb una entonació trista i, mentre la pacient visualitza les imatges, unes connexions elèctriques aferrades al cap registren els mesuraments cerebrals.

Així mateix, el pacient té aferrat un dit en una petita placa metàl·lica, que s'encalenteix a unes temperatures que oscil·len entre els 0 i els 52 graus (considerada la temperatura màxima abans de produir ferides). L'objectiu de l'experiment és comprovar que el pacient guanta millor el dolor si està veient imatges positives i engrescadores. La diferència, segons constaten dades encara provisionals, podria ser de dos graus centígrads. Amb imatges optimistes, el dit aguanta fins a 45 graus. Si són negatives, el retira un parell de graus abans.

"Així", explica Montoya, "mesuram el dolor clínic -amb el qual el pacient ja venia- i el dolor que experimenta davant un estímul exterior". Passada la prova inicial, les 12 pacients se sotmetran (ara en grup) a projeccions de realitat virtual. La diferència és que la tristor deixarà pas a belles imatges d'amples platges i verds camps del nord. Endemés, duen a terme les sessions grupals amb un psicòleg.

L'objectiu, gens amagat, és fer comprendre a una pacient que la seva percepció del mal (també) depèn de l'estat d'ànim. L'equip d'investigadors de la UIB que participa en el projecte de teràpies de realitat virtual per al tractament de pacients afectats de fibromiàlgia està integrat per Miguel Àngel Muñoz (coordinador), Ana Mantecón, Mirna Frascarelli i Francesca Rosselló.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris