muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Esclaus de l'espoli fiscal

L'evasió d'impostos de les grans multinacionals fa que cada any els països pobres perdin 1.300 milions, que servirien per fer sortir de la misèria milions de persones

L'evasió fiscal provoca que els països en desenvolupament perdin cada any 130.000 milions d'euros en impostos, que deixen de cobrar a les empreses que operen al territori. Aquesta xifra és molt superior al pressupost que els països rics destinen a l'ajuda al desenvolupament (aproximadament 83.000 milions el 2009). I més ara, després que el Govern espanyol hagi anunciat la retallada de 600 milions dirigida al desenvolupament del Tercer Món. La crisi del capital ha imposat mesures antidèficit que perjudiquen les classes desfavorides, però no fiscalitzen les evasions d'impostos dels rics cap a paradisos fiscals.

Diferents experts relaten les conseqüències d'aquest escàndol, que ens situa en un dels capítols més escabrosos de les relacions econòmiques des de l'esclavitud.Un informe d'Inspir Action -una organització internacional que lluita per eradicar la pobresa- denuncia que la situació és responsabilitat dels governs que permeten aquest espoli. Tanmateix, sobretot és culpa de les multinacionals, que dediquen el seu poder a eludir impostos, amb efectes devastadors cap a milions de persones pobres.

Isabel Ortigosa, responsable d'Inspir Action, assenyala que "l'evasió fiscal haurà provocat la mort de 5,6 milions de nins entre 2000 i 2015". Això són 1.000 infants al dia. La meitat ja han mort. El director de la Fundació Àfrica Digna, Lluís Miret, afegeix també que, si s'hagués invertit una quantitat similar en els sistemes sanitaris des del 2000, cada any s'haurien salvat les vides de 350.000 menors de cinc anys.

Moltes trames de corrupció d'empreses que manipulen els comptes se situen al límit de la llei. Això no obstant, el secretisme d'aquest sistema encobreix activitats il·legals que es coneixen com a "evasió fiscal". L'informe enumera dues de les formes més comunes. Una és l'alteració dels preus, en què diferents filials d'una multinacional s'intercanvien béns o serveis a preus manipulats. L'altra són les factures falses i consisteix a fer transaccions entre empreses que no tenen vincles d'accionariat.

Miret calcula que el 60% del comerç es fa a través d'aquests sistemes i que, només amb aquestes dues pràctiques, els doblers escamotejats entre el 2000 i el 2015 triplicarà els 2 bilions d'euros. Per contra, el Banc Mundial estima que arribar als objectius del mil·lenni costaria entre 30.000 i 50.000 milions. Per tant, "hi hauria doblers de sobres", denuncia Ortigosa. A tot això, el director de l'Escola de Líders Socials, Juan Mora, indica que "la inversió estrangera estableix condicions molt desfavorables per invertir, com l'exoneració d'impostos fins a 20 anys". Segons diu, "les ocupacions generades per les empreses són inferiors a si una part dels impostos s'hagués destinat a construir infraestructures productives i socials per a aquestes comunitats".

Els països pobres tenen el coure, el níquel, el platí, el ferro i l'or que consumeixen les grans potències. Contradictòriament, aquestes economies no creixen des dels temps colonials, perquè només produeixen les matèries primeres. Per Mora, aquests mètodes d'espoli s'aprofiten de la necessitat d'aquests països d'accelerar el seu creixement i les negociacions es fan en condicions de desigualtat.

Segons l'OCDE, en els paradisos fiscals hi ha dipositats entre 5 i 7 trilions de dòlars i les quatre majors consultores del món (KPMG, PricewaterhouseCoopers, Deloitte i Ernst & Young) estan assentades en aquests estats, conxorxades amb milers de professionals de la banca i del dret. Existeix un Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat -un òrgan privat que marca les regles per presentar els comptes de les empreses-, però de poc serveix. Segons l'OCDE, casualment els membres són exdirectius d'aquestes consultories que financen aquest organisme mitjançant una fundació registrada a Delaware (un dels primers paradisos fiscals on les principals empreses d'Estats Units hi tenen seu: General Motors, Ford, Citigroup i Coca-Cola. Les proves d'aquesta injustícia social són incontestables. Cap llei no regula l'obligació de les empreses d'informar dels beneficis. Ja comença a ser hora que retin comptes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris