algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Evitar la resistència als antibiòtics

El Servei de Microbiologia de Son Dureta tracta de combatre la resistència que alguns bacteris desenvolupen contra el sistema immunològic i els fàrmacs

La culpa és del pseudomonas aeruginosa, un bacteri base que estimula la resistència als antibiòtics i agreuja malalties cròniques com la fibrosi quística. És precisament contra ell que combaten al Servei de Microbiologia de Son Dureta. Antoni Oliver, responsable del grup d'investigació en microbiologia i professor de la UIB, es troba al capdavant d'aquesta recerca. "El pseudomonas aeruginosa és un bacteri perillós per tants de motius que el triàrem com a base per a les investigacions", explica.

Com a conseqüència de les seves indagacions, el doctor Oliver ha estat distingit amb el premi a la trajectòria investigadora per la Societat europea d'infeccions contagioses, màxima autoritat en la matèria. Oliver, que inicià la carrera a la madrilenya universitat Ramón y Cajal, es mostra content per les dues grans contribucions a la ciència que els seus estudis han aportat.

Mutació extrema

Estudiant el pseudomonas aeruginosa, descobriren que l'esmentat cep aconsegueix adaptar-se al pulmó del pacient, de manera que ja és impossible eradicar-lo. "Aquest cep tolera les reaccions del sistema immunològic i les de qualsevol antibiòtic amb què tractam el pacient", diu Oliver. El pseudomonas aeruginosa té una capacitat de mutabilitat altíssima: unes 1.000 vegades més que els altres bacteris. Arran d'aquesta flexibilitat, quan se sent atacat, té un marge major per revertir la situació i adaptar-se al medi, mitjançant la mutació de la seva genètica. "Així que ara investigam amb models animals per evitar-ne l'adaptació".

I com ho fan? "Barrejam els antibiòtics, en feim còctels, ja que amb l'ús exclusiu d'un únic fàrmac no s'aconsegueix res". És aquí quan Oliver critica l'statu quo de la investigació farmacològica. "Cap dels antibiòtics produïts en els darrers 20 anys no és efectiu. Sense dubte, hi ha un dèficit molt gran en el desenvolupament de nous antibiòtics". O sigui, que ara cerquen molècules que no s'adaptin al model de resistència.

El punt feble

La segona part de les seves investigacions és l'estudi dels mecanismes moleculars. "En el circuit del desenvolupament dels bacteris, cercam les dianes on atacar-lo". Es tracta de trobar, en el disseny, la molècula o proteïna que en sigui el punt feble. "En el laboratori, podem desactivar un gen per evitar la resistència o almanco revertir-la", precisa. Ara n'han d'aconseguir l'aplicació en humans: no desactivar un gen en el laboratori, sinó dissenyar una molècula que pugui desfer la resistència dins el cos humà. D'aquesta manera tindríem els antibiòtics 'betaltàmics' necessaris per aturar malalties cròniques com la fibrosi quística o la MPOC (una malaltia respiratòria a conseqüència del tabac).

El doctor Oliver continua la recerca amb la col·laboració dels quatre joves investigadors la tesi doctoral dels quals dirigeix: Carlos Juan, Maria Dolors Macià, Aina Mena i Tomeu Penya. La Xarxa espanyola d'investigació de patologies infeccioses (REIPI en les sigles en castellà) també és una eina eficaç de recerca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris