nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Visibilitzar la lluita: la xarxa contra la censura d'aquells que manen

Les restriccions a la informació dins internet agafen rellevància en el Dia internacional contra la censura telemàtica. Els organismes pro drets hi marquen més d'una vintena de països censors

Des de fa alguns anys, el 12 de març se celebra a tot el món el Dia internacional contra la censura cibernètica. És el moment aprofitat per organitzacions que treballen pels drets fonamentals de les persones, com Reporters Sense Fronteres (RSF) i Amnistia Internacional (AI), per donar llum sobre l'exhaustiu control que els poders fàctics exerceixen sobre allò què fan i diuen els seus súbdits dins internet, a segons quins indrets, ben identificats per la comunitat internacional.

Una implacable censura s'aplica no només sobre el gruix de ciutadans que recorren a internet per cercar-hi una petita escletxa de llibertat i aire renovat. Els professionals de la informació se'n veuen també greument afectats, i a vegades la seva tasca els comporta dificultats que massa sovint ignoram des de la nostra tranquil·litat i llibertats d'informació i expressió occidentals garantides.

Les declaracions i manifestacions sorgides d'aquesta jornada s'encaminen a senyalar aquells que actuen amb més contundència contra el dret de difondre idees, opinions i informacions a la xarxa. Es poden enumerar una vintena llarga de països que practiquen una regulació més o menys intensiva dels continguts que els seus nacionals poden accedir per internet.

En tots ells, hi podem identificar un denominador comú: la majoria d'aquests règims es mouen entre una democràcia poc o gens consolidada, i altres fórmules que tendeixen cap el model de partit únic. Així doncs, és obvi veure que la llibertat d'informació no ha penetrat encara pels obstacles i les reticències de canviar el sistema per part de les elits beneficiades per l'actual situació. Sol succeir en aquests casos que hi neixi un internet paral·lel al que nosaltres estam acostumats, similar a aquest, però amb bona part de les atribucions amputades. Un 'pseudointernet' posat al servei dels que pretenen que res no canviï.

Tanmateix, també és un dia per avançar i celebrar. Aquest és el moment més adient per tal de propugnar una xarxa de xarxes universal de veritat i lliure, com una finestra oberta al món, en què denunciar-hi els atacs a la lliure circulació de la informació en línia, entesa gairebé com a part de l'interès general. Internet es creà com un fòrum obert, preconitzen, i molts governs han vist aquest element com un perill per a la seva autoritat.

Coincidint amb l'efemèride, l'organització de Reporters sense Fronteres presenta en societat un estudi amb els 'principals enemics d'internet' i hi exposa quins casos mereixen una especial vigilància per part d'aquesta ONG, que van des dels ja tradicionals Iran i la Xina fins a altres com ara Vietnam, Birmània, Egipte, Tunísia i Aràbia Saudita.

"A dia d'avui més d'una vintena de països restringeixen freqüentment l'accés a internet", reconeix Jean-François Julliard, el secretari general de l'organització. "Els règims autoritaris mostren de cada vegada més eficàcia a l'hora de bloquejar continguts considerats sensibles. A la Xina, per exemple, la col·laboració amb els censors del Net no es limita a fer desaparèixer informacions relatives als drets humans, el Dalai Lama, la Carta 08 i la democràcia. Aquestes paraules estan filtrades, no existeixen, i fins i tot han bloquejat l'accés a pàgines d'organitzacions generalistes".

Augment de la censura

A més d'aquests exemples clars, cal no abaixar la guàrdia als llocs on sembla que hi ha més llibertat. Alguns sectors descriuen un augment de censura que té lloc en els països democràtics d'Europa o als Estats Units on, amb l'excusa de controlar activitats com la pedofília, comencen a incloure pràctiques de censura. També se centra l'atenció especialment sobre Austràlia i Corea del Sud, on algunes mesures recents destinades a filtrar els recursos telemàtics poden posar en perill la llibertat d'expressió a internet.

No només la xarxa està de cada vegada més controlada, sinó que també apareixen noves formes de manipular la informació. Comentaris teledirigits penjats a pàgines molt populars i la pirateria informàtica per interferir en la informació per internet orquestrada per part de governs censors, estan a l'ordre del dia dels plans de treball de les organitzacions més vinculades al tema.

Donar consciència sobre aquestes actituds abusives n'és el seu objectiu. Però també ho és transportar la seva naturalesa de moviment global a una forma de comunicar també global i universal, oberta veritablement a tothom. Una fita menor, quan pensam que en el món hi ha persones condemnades a llargues penes de presó per haver publicat informació a internet.

El destacat activista de drets humans Liu Xiaobo fou condemnat a 11 anys de presó pels seus escrits i la seva participació a Carta 08, una petició publicada des de la xarxa on es reclamava la reforma democràtica i el respecte als drets humans. Igualment, el periodista xinès Shi Tao fou condemnat a 10 anys per "facilitar secrets d'Estat a entitats extrangeres". Les autoritats aconseguiren del seu compte de Yahoo proves per incriminar-lo de manera formal. Ja comença a ser hora que les empreses que operen a internet reconeguin clarament que la censura ni les afavoreix a elles ni als seus clients.

Exemples de la lluita diària

La diada deixa valuosos testimonis referits al dret d'informar dels periodistes. Un d'aquests ve signat pel Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), un òrgan independent amb seu a Nova York dedicat a referir els periodistes empresonats per exercir la seva tasca.

Cuba
El comitè col·loca l'illa caribenya en la tercera posició d'aquesta funesta classificació, amb 22 reporters empresonats pel règim dels Castro. Precisament la qüestió dels drets humans en una àmplia visió és aquests dies d'actualitat amb Cuba com a protagonista, poc temps després que l'activista Orlando Zapata morís després de massa dies de vaga de fam. Aquest cas extrem féu la volta al món, i des d'aleshores alguns altres reconeguts dissidents de la posició oficialista han emprès el camí de renunciar a menjar com a mesura de protesta.

La dissidència ha utilitzat la xarxa com una manera d'expressar la seva quotidianitat i la manca de llibertat que viuen al seu país. Part d'aquest entramat és la filòloga Yoani Sánchez i la seva bitàcola Generación Y, que després d'anys d'activisme per la llibertat d'expressió des de la xarxa és globalment reconeguda com un símbol de lluita pels drets humans i un mirall que reflecteix informacions que no tenen cabuda als mitjans oficials.•

Xina
Segons les dades exposades en l'estudi, a la Xina hi ha un total de 22 periodistes privats de llibertat. El xinès és, a més, l'exemple més complex d'analitzar. No sols conté un aparell governamental d'extraordinàries dimensions, que exerceix una potent influència sobre els seus ciutadans. També exerceix un cert domini que cal no ignorar sobre l'opinió pública mundial.

El cas és encara més paradoxal, ja que ser el país més poblat del món comporta alhora ser la comunitat internauta més extensa. Però ben pensat, els milions d'internautes xinesos són més aviat partícips d'un intranet nacional, exclosa de segons quins recursos, que no pas d'un espai obert i transversal.

Malgrat una alta representant oficialista expressàs recentment que 'a la Xina no hi ha dissidents', allò cert és que assistim a un conflicte entre la multinacional Google i el govern de Pequín, amb la dissidència i el govern dels Estats Units de rerefons. El problema sorgí quan el cercador d'internet denuncià que les autoritats del país dirigien atacs cibernètics contra els comptes de correu d'opositors sota la seva responsabilitat. En aquest moment, Google es plantà i decidí deixar d'aplicar la censura al seu cercador amb l'extensió xinesa 'ch'. Assumint, a més, el risc que l'executiu d'Hu Jintao els obligàs a fer les maletes i deixar el portal i el país si no s'avenien a les lleis locals.

En la controvèrsia, el govern americà es posà de part del cercador i es planteja denunciar el país asiàtic davant l'Organització Mundial del Comerç.

Iran
El país que presideix Mahmud Ahmadinejad apareix al capdavant del llistat de països amb més periodistes a les presons, amb un total de 52. Segons el director executiu del CPJ, Joel Simon, "ens trobam en un estat de repressió permanent contra els mitjans, una situació horrorosa i insostenible". A Europa es féu més coneguda la batalla per la informació que es viu al país asiàtic arran de la crisi que es visqué després de les votacions presidencials de juny de 2009 en què l'aspirant i independent Mir Hussein Moussavi denuncià que els resultats havien estat manipulats per l'estament al poder, i de fet avui encara ho manté.

Es desfermà aleshores un clima convuls i començà a fer-se palès que almenys una part important dels iranians es creien les tesis de Moussavi. De manera paulatina reclamaven que els garants de la revolució islamista que originaren l'actual república s'hi pronunciassin i els comicis es repetissin. Amb la negativa arribaren els aldarulls i els enfrontaments amb les forces de l'ordre. Unes tristes jornades que deixaren víctimes, com el cas de Neda. Una jove de 19 anys que quedà retratada per un vídeo penjat a internet en els seus darrers instants de vida, després de ser tirotejada en una manifestació. Vides com aquesta queden en suspens, però mentre existeixin vies que comuniquin les persones, com internet, la seva història no caurà en l'oblit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris