algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Construint futurs

Veïns Sense Fronteres i l'entitat Liorna, gràcies al recursos del Govern balear, han pogut desenvolupar un projecte de creació de 25 cases per a una comunitat pigmea del nord del país que comença a caminar pel reconeixement dels drets i seva dignitat

114996

Membres de la comunitat dels pigmeus, històricament exclosos de la vida pública.

V.S.F.

L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear.

Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat. Com explica Jaume Obrador, "fou un acte molt emotiu, tot eren mostres d'alegria de la gent". "Tant nosaltres com el president de la República dúiem roba de feina i vam treballar al costat de la comunitat en la sembra dels arbres", assegura. "Es va reconèixer la feina empresa des de Balears, que ha estimulat els polítics del país a reconèixer els drets dels pigmeus", indica.

De fet, l'assistència del president fou tot un signe que les coses comencen a canviar. A la història del país africà els pigmeus han representat els pàries socials. Considerats com a infrahumans, existia la prohibició d'entrar en contacte amb ells. A les festes populars sols se'ls destinaven les sobres i els recipients i olles que havien emprat eren posteriorment cremats. Durant la dictadura, l'únic pigmeu amb formació i estudis fou penjat. Tradicionalment, eren petites comunitats nòmades que es dedicaven a l'agricultura la caça i la ceràmica. Apoc a poc, amb l'augment de la població i la manca de terres els pigmeus foren expulsats de les seves zones, sense poder accedir a conreus i desenvolupar la pròpia subsistència. Així, tot i que els acords de pau d'Ashura, signats l'any 2000, estipulaven la presència de tres membres d'aquesta ètnia al Congrés i al Senat el reconeixement dels seus drets i dignitat no era encara una realitat efectiva.

Millora substàncial

Aquests 25 habitatges representen una millora substancial de moltes famílies del poblat. Com explica Obrador, "viuen en cases de palla, que no els protegeixen quan plou. A més, hi fa foc dedins, havent de respirar el fum i patint malalties repiratòries". "Aquestes cases els permeten guarir-se i treure els fum defora, a més de tenir una cuina millorada amb totxanes", afegeix. La concessió de les cases la decideix la mateixa comunitat, a través d'un comitè que integra l'autoritat local, el soci local i l'associació de pigmeus Tirem endavant. Les cases han estat atorgades a les persones més vulnerables i a les famílies que més ho necessiten. Ara ja hi en marxa una segona fase de construcció de 23 habitatges més que consten d'una subvenció del Govern balear. Com assegura Obrador, ja s'està preparant una "tercera fase" de construcció de noves llars, a més d'estar a punt de presentar un projecte per edificar una fusteria a la comunitat.

Pel respecte dels pigmeus

La col·laboració de VSF al desenvolupament d'aquesta comunitat ha anat però més enllà. Una primera acció que es dugué a terme fou la lluita pel dret al matrimoni civil i a la terra, que es concretà en l'enllaç de 28 parelles. A cada un d'aquest matrimonis, l'entitat li va regalar una cabra, un element clau per a la seva subsistència. Posteriorment, s'han desenvolupat microprojectes d'agricultura i ramaderia, amb l'aportació de llavors i conills per a la comunitat. A més a més, s'hi ha millorat la higiene i la salut, ja que s'ha aconseguit trasportar aigua potable i instalar-hi latrines i rentadors públics, que han "canviat per complet" la imatge del poble. En definitiva, un projecte per contruir-hi un millor futur que retorna la dignitat al poble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris