nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:

Nus per seguretat, “un mal menor”

La present amenaça d'Al Qaeda, palesa després del frustrat atemptat en el vol cap a Detroit el dia de Nadal, ha dut com a conseqüència la introducció d'escàners corporals als aeroports que, al mateix temps, han causat un debat polèmic sobre els límits de la seguretat en contraposició amb la dignitat humana

El frustrat atemptat del passat dia de Nadal a Detroit, en el qual el presumpte terrorista suïcida d'Al Qaeda el nigerià Umar Farouk Abdulmutal·lab intentà activar una substància explosiva en ple vol, va suposar una passa més en el delicat àmbit de la seguretat aèria, ja de per si polèmic. Amb vista que al presumpte terrorista no li fou interceptada la càrrega explosiva que duia a sobre, ja que fallaren els actuals protocols de seguretat, immediatament es varen prendre mesures noves. En qüestió de dies, escàners corporals de darrera generació començaren a instal·lar-se a aeroports dels EUA, on ja n'operen 40 a 19 aeroports, i s'espera que en breu arribin a determinats aeròdroms europeus.

Una nova solució que dibuixa una frontera, encara més feble del que ja de per si és, entre la seguretat i l'ètica. La nova mesura passa per despullar la intimitat de les persones, però no elimina al 100 cent per cent la possibilitat que l'amenaça terrorista pugui novament pujar a un avió, tal com admeten els experts i els defensors d'aquesta fórmula. Un alt preu moral sense garantia total.

Com actuen?

Els nous escàners corporals estan dissenyats per localitzar i veure substàncies metàl·liques que no són detectades pels sistemes tradicionals. Fins ara, els escàners que el Govern nord-americà emprava en els controls d'immigració difuminaven la imatge per tal de protegir la intimitat de la gent. En canvi, els nous models generen una dilueta detallada en tres dimensions de la persona que s'hi sotmet. A aquest nous aparells, de la mida d'una persona i amb forma de cabina o com si fossin dos armaris situats un davant l'altre, el passatger hi accedeix per situar-se al centre i poder ser escanejat mitjançant ones de radiofreqüència o raigs X de baixa intensitat que ofereixen una imatge sencera de l'individu, tant de davant com de darrere. Certament, com es pot veure a la fotografia de la dreta, amb aquests avançats escàners tot queda al descobert i es fa més difícil ocultar qualsevol arma o objecte. De fet, els experts en seguretat certifiquen que aquest tipus de màquines hauria impedit que Umar Farouk Abdulmutal·lab volàs, cosa que no va poder ser amb els tradicionals arcs de seguretat que té l'aeroport Schiphol d'Amsterdam, des d'on va agafar el vol.

Les autoritats holandeses, però, s'han afanyat a anunciar la immediata introducció d'escàners. El Regne Unit també ho ha notificat, però a altres països com Alemanya i Suïssa podrien arribar-hi a mitjan termini. Per altra banda, a l'Estat espanyol, i en veu del ministre de Foment, José Blanco, "serà inevitable la utilització d'escàners als aeroports" per garantir-hi la seguretat. Per ara, s'esperarà que hi hagi una normativa europea comuna.

Això no obstant, no és tan sols l'avanç tecnològic el que fa distints aquesta nova generació d'escàners respecte dels sistemes de control actuals. El cost dels aparells és una altra gran diferència considerable. Així, mentre que per als arcs de seguretat convencionals es necessita una inversió de 6.000 euros per unitat, per als nous cal ingressar entre 90.000 i 120.000 euros. Un factor d'elevada importància, tenint en compte que els escàners, com afirma Ben Wallance, diputat del Partit Conservador a Westminster, que també treballà per a la firma de defensa i seguretat tecnològica QinetiQ, "probablement no haurien detectat el complot amb líquids que hi va haver el 2006 a Heathrow ni les bombes utilitzades al metro de Londres el 2007 perquè no és fàcil trobar líquids i plàstics, tret que siguin molt sòlids".

El cost moral

Menys de mig minut és el temps que l'escàner necessita per descobrir als agents de seguretat, mitjançant una imatge, les armes, o bé els defectes, que pot amagar el nostre cos. Tot plegat es tracta d'un fet que per a nombroses associacions ciutadanes és humiliant, mentre que per als defensors de l'artefacte, com ara la Casa Blanca, és "un mal menor" a favor de la seguretat. Des de l'organització Privacy International, que vetla per la privacitat de les persones, el director, Simon Davies, sosté que aquesta tecnologia presenta nombroses situacions preocupants, "les imatges revelen no solament parts privades, sinó detalls clínics com bosses de colostomia. Aquest examen tan detallat condueix a un significatiu -i per a molts humiliant- assalt a la dignitat essencial dels passatgers, que els ciutadans d'una nació lliure no haurien de tolerar".

Els infants, sotmesos a l'escàner

El debat s'encén encara més quan parlem dels infants. Tal com apunta Davies, els escàners violen clarament les lleis de protecció als menors. Un aspecte que, tot i que a Europa l'ús d'quests aparells no tingué el suport del Parlament Europeu el 2008, quan l'Eurocambra en votà en contra, la Comissió Europea podria donar ara el vistiplau per que s'implanti.

Cercar la seguretat és sens dubte una necessitat humana que ens permet superar la por. Una necessitat tan vital com l'aire que respirm, però aquesta recerca ens fa de vegades obviar altres prioritats existencials, prioritats lligades també a la seguretat, com la que ens aporta el fet poder conservar la nostra dignitat.

Els nivells de radiació no representen un risc

Hi ha dos tipus de màquines alhora de poder explorar sota la roba i detectar objectes inusuals: una d'imatges de longitud d'ona mil·limètrica i els escàners de raigs X de retrodispersió. Només les del segon tipus exposen les persones a radiació ionitzada, com la dels raigs X mèdics. Els nivells de radiació són, no obstant això, molt inferiors al llindar del que pot ser considerat de risc per a la salut de l'individu, segons argumenta el Dr. James Thrall, del Col·legi Nord-americà de Radiologia. Com a exemple, cal destacar que la dosi de radiació emesa per un escàner de retrodispersió és de 0,1 microsievert, en comparació amb 100 microsieverts radiats en fer una radiografia de tòrax o els 10.000 d'una tomografia computada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anselm, fa mes de 11 anys
No puc imaginar el funcionariat encarregat de la tasca: seran voluntaris? Serà un destí per sanció (punt filipí)? Com acabaran al cap de 8 hores, cinc dies a la setmana... de mirar siluetes. Coses pe veure!!!
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris