nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Què els motiva a estudiar català?

Sentir-se més integrat a Mallorca és la principal raó per la qual ciutadans estrangers es decideixen a aprendre la llengua de ca nostra. Un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears ens dóna les claus per entendre-ho

Joan Melià i Llibertat Mestre, membres del GRESIB de la UIB, es varen proposar conèixer les motivacions i les característiques dels alumnes adults dels cursos per a estrangers, per a no catalanoparlants i de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma, i aquí trobareu unes quantes dades significatives del seu treball.

Per fer-lo, varen tenir en compte que a les Illes Balears l'entorn social no hi ajuda ni estimula, ja que aquest coneixement no és necessari ni en l'àmbit social ni en el laboral. El varen realitzar amb un qüestionari de 34 preguntes i el varen estructurar en sis apartats: dades generals; llengua i treball; motivacions per a l'aprenentatge; relacions socials; ús de la llengua catalana i percepcions sobre la llengua.

Els qüestionaris es varen passar als alumnes esmentats durant els mesos de maig i juny de 2006. El 57,8% procedien de l'Estat espanyol; el 27,1% eren llatinoamericans, el 12%, de la UE i el 3,1%, de la resta del món. Això fa que manifestassin que la seva primera llengua era el castellà (81,3%), l'alemany (6,4%), el gallec (2,7%) i cap altre grup no superava aquest darrer percentatge. El 84,4% d'aquests estudiants residia a la badia de Palma i el 15,6% restant, a la resta de Mallorca.

Motivacions

La motivació més significativa per inscriure's a un curs de català va ser la de poder sentir-se més integrats a Mallorca. Un 79,3% dels que contestaren la trobaren important; només un 8,7% la va considerar irrellevant. Per raons de feina o d'estudis: important, un 79%, i irrellevant, un 5,6%. Entre els menors de 50 anys, aquest causa augmentava.

Altres motivacions destacades varen ser: per tenir més cultura general, per ajudar els fills (els que en tenien) i per accedir a la cultura de Mallorca. Entre les raons que varen considerar més irrellevants, perquè segurament les trobaven innecessàries, hi havia les següents: per ampliar el cercle d'amistats, perquè la parella és catalanoparlant i perquè tenien compatriotes que ja ho havien fet. Es nota que els amics, la parella i els compatriotes no els parlaven en català.

Ús de les llengües

La gran majoria (el 96,3%) responien en castellà quan eren interpel·lats en aquesta llengua. És estrany que no resultàs el 100%. En canvi, quan eren els enquestats els qui interpel·laven en català, n'hi havia molts que declaraven rebre resposta en aquesta llengua (el 61,3%: el 15,1% sempre i el 46,2% si l'interlocutor era catalanoparlant); un 18,3% deia que sempre li contestaven en castellà.

Sobre oportunitats de parlar en català, en una escala de l'1 al 7, se situaven quasi al punt mitjà, en el 3,8. El fet més estrany és que els alumnes que vivien a la badia de Palma manifestassin que tenien més oportunitats de parlar en català que els que vivien a la resta de Mallorca, bastants dels quals en pobles. Una altra dada important és que un 31,4% veien la TV o escoltaven la ràdio en català freqüentment; de vegades, un 57,6%; i la resta, mai o gairebé mai. Llegien en català freqüentment, el 24,1%; de vegades, el 55,5%, i més d'un 20%, gairebé mai o mai. El grup amb menor índex de lectura en català era el que procedia de l'Estat espanyol, seguits dels llatinoamericans i dels d'estats membres de la UE.

Conclusions

Els autors de l'estudi arribaren a una sèrie de conclusions: el nombre de persones que seguien cursos de llengua catalana era molt baix, en comparació als que ho podrien fer i vivien a les Illes; els cursos existents no eren suficients ni la seva difusió era prou intensa; si la institució que promovia els cursos era d'aquí (el Govern, els ajuntaments, les EOI), l'assistència d'extracomunitaris era escassa; si l'organització no estava identificada amb les institucions públiques (ONG, per exemple), la inscripció d'extracomunitaris hi augmentava; el sector més interessat era el femení, perquè encara eren les que més es dedicaven a ajudar en l'aprenentatge dels fills; eren persones que feia menys de cinc anys que residien a les Illes Balears; la gran majoria eren poliglotes, ja que sabien dues o més llengües.

Recomanacions

A partir de l'estudi, J. Melià i Ll. Mestre afirmen que: s'ha d'ampliar l'oferta de cursos; se n'ha de passar l'organització a organismes més pròxims com els sindicats, organitzacions pròpies i ONG; se n'ha d'aconseguir una difusió més personalitzada i la utilització de punts d'informació en locutoris, consolats, sindicats, centres escolars, mitjans de comunicació específics, etc.; s'han d'organitzar activitats que permetin posar en pràctica els coneixements lingüístics (fomentar la interacció entre autòctons i al·lòctons mitjançant activitats com "Voluntaris per la llengua"); s'ha de conscienciar els catalanoparlants perquè adoptin actituds integradores i no separadores, i als no catalanoparlants, dels avantatges que suposa, a la llarga, el coneixement del català; que les institucions públiques siguin conscients que una actitud positiva per part seva i com a model a imitar afavoreix l'interès, i que una actitud negativa el dificulta. S'ha d'explicar clarament la voluntat d'integració i s'ha de lluitar contra els que volen fer arrelar actituds contràries als nouvinguts.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per soci, fa mes de 11 anys
Això, Pep, és mereixedor de denúncia a l'Oficina dels Drets Lingüístics:
Correu electrònic: drets@ocb.cat
Correu postal: Oficina dels Drets Lingüístics
C. del Pare Bartomeu Pou, 31, baixos
07003 Palma
Telèfon: 971 723 299
Fax: 971 719 385
Valoració:1menosmas
Per Pep, fa mes de 11 anys
Si ben fotuts. Avui un infermer m'ha dit a mi dirigete en español o sino nada , q vos pareix?
Valoració:0menosmas
Per Pep, fa mes de 11 anys
Estam ben fotuts
Valoració:-1menosmas
Per Xisca, fa mes de 11 anys
La llengua catalana té motivació zero i la culpa és totalment nostra. No hi ha prous fonts informatives que ajudin gaire a usar sempre el català, el fet que sabem castellà, fa que els inmigrants i els castellans es sentin protegits en castellà, ja que el català gira la llengua, per aquest costat tampoc tenim gaire força si nosaltres no ens imposam, cosa que no hauria de ser així, perquè un mallorquí hauria de poder parlar sempre en català sense cap prejudici. Els espanyols i els estrangers realment no veuen important l´'ús del català, perquè els espanyols se mengen tot el que poden i més, les televisions massives són en llengua estrangera ( castellà) o espanyol de Espanya, i ens volen fer creure que també ha de ser la llengua de Mallorca, l'Imperi fa estona que ha acabat, i fins que totes les televisions es facin la majoria en català o per igual en castellà, no se li estarà donant la importància que té a la nostra llengua, fet que resulta impossible que surtin les coses clares, i les dates correctes sobre el perquè els motiva a aprendre aquesta llengua, molts pares dels infants de la meva escola em diuen, estoy contento que aprenda catalan pero no se para que les servirá. Això és la crua realitat, en una escola de barri del centre de Palma i com el meu centre molts. Hem de ser realistes, i motivar primer els que som d'aquí, fer més teles que usin la nostra llengua, la catalana, i dur els cinemes més películes doblades al català.
Valoració:2menosmas
Per un qualsevol, fa mes de 11 anys
a mi un alumne me digué que el seu profe d català feia les classes en castellà i traduia al català quant no l'entenien, això es normal?
Valoració:0menosmas
Per Professor, fa mes de 11 anys
El que s´ha de fer, és exigir el seu coneixement per a qualsevol feina que es faci a la Comunitat. De fet, realment és l´única cosa que els impeleix a aprendre la llengua: obtenir punts per accedir a un lloc de treball. No n´hi ha més. I qui pensa el contrari, s´engana. Això és fruit de molts d´anys d´observació dins les aules per a immigrants.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris