muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Els infants neixen motivats

No parlaré dels que ja tenen un problema d'atenció que han rebut per herència ni dels que l'educació familiar o escolar els ha provocat aquest dèficit. Remeis per millorar l'atenció els teniu en aquestes pàgines, en el reportatge d'Andreu Mir. A mi m'interessa que les famílies i l'escola sàpiguen conservar l'atenció de la majoria d'infants, que ja la tenen des del dia que varen néixer. Els nins i nines neixen, creixen i evolucionen perquè mamen, dormen, jeuen, seuen, van de grapes, caminen, balbucegen, xerren, etc., i normalment s'interessen per tot el que els envolta, persones i objectes; tot ho volen tocar i tot ho volen experimentar, massa, a vegades. Volen tenir tot el que tenen els majors: el mòbil, el telèfon, el comandament del televisor, el llibre, el diari, el llapis, el paper, i a la seva manera volen escriure i llegir. Si la família vigila que aquest aspecte tengui continuïtat, en tendrà. Només se'ls ha de potenciar la motivació innata.

Més d'una persona demanarà: i com es fa això? És molt senzill: la mare i el pare s'interessaran per tot el que facin, els deixaran tenir llibres, de pedaç primer, perquè no els destrossin, i els explicaran contes, què són els objectes que veuen, el seu nom, etc. Un dia arribaran els llibres vertaders, se'ls continuarà explicant el contingut, fins que començaran a entendre les imatges primer i després, les paraules, i llegiran i descobriran històries i les voldran contar als pares. I aquesta és la clau: si els pares es continuen interessant per tot el que aprenen en els llibres i l'escola no els fa avorrir-los, perquè a partir dels llibres sorgeixin càstigs injusts o contrarietats, la motivació i l'atenció duraran i perduraran. És molt senzill i molt difícil al mateix temps, ja que és imprescindible que el pare, la mare o un dels dos hi siguin.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Biel, fa mes de 11 anys
Més que una opinió sobre el reportatge, semblen idees d'autoajuda per a la família que, almenys a la nostra, pensem aplicar , però com tot, requereix paciència i perseverància!
Valoració:1menosmas
Per xisca, fa mes de 11 anys
D'un mateix... perdó!
Valoració:-1menosmas
Per xisca, fa mes de 11 anys
No es poden tirar pedres a la teulada de un mateix ni al veí, pare qualsevol no podem sempre donar culpes als altres, i pensar-nos que som perfectes, ja que no hi ha res perfecte, i només quant un veu amb ulls de la imperfecció total, comença a millorar el sistema, un sistema qualsevol, sigui el de l'educació, sigui per la llengua, sigui per una política millor, etc. Crec i pens, que tothom fa el que sap i pot, que l'educació és molt difícil, però que creient amb el que feim i estimant tot el que feim pot millorar molt la qualitat de relació tant humana, professional, com a personal.
Valoració:-3menosmas
Per Pare qualsevol, fa mes de 11 anys
La nostra professió és la de guardar els infants i donar-los lo que el casa no son capaços de donar-los.
Valoració:-3menosmas
Per Antònia, fa mes de 11 anys

L'alumnat que dificulta el bon ritme d'una classe, ja sigui de petits o de grans, hauria de ser el centre d'atenció del seu professorat, ja que està demanant ajuda, encara que la manera no sigui l'adequada. En general, el que se sol fer és el que ha dit gonyalons, i és el pitjor que es pot fer, ja que és llevar-se el problema del damunt, però el nin en qüestió segueix reclamant atenció. Una atenció que tal vegada no reb a casa, sigui pel que sigui. Els que estam en aquesta professió tenim a l'abast estratègies per ajudar aquests infants, les hem d'emprar!
Valoració:4menosmas
Per gonyalons., fa mes de 11 anys
Teniu raó, a la meva escola, cada vegada que hi ha algun alumne que està totalment desmotivat i crea conflictes i malestar als tutors és castigat molt severamente, i fins i tot expulsat, això no és escola inclusiva, sinó exclusiva, i estic parlant d¡infants que no creen massa discordies però per poc q moelsten sen van al carrer.
Valoració:0menosmas
Per Xisca, fa mes de 11 anys
L'infant com dius Lladonet, neix amb una motivació per aprendre a viure, aprendre a ser feliç, aprendre a ser sociable, i tots els aprendres positius que hi puguin haver. L'estimulació social i l'afectivitat juguen un paper important, perquè aquesta base motivadora no desaparegui. Els infants per seguir estimulats, volen rebre gratificacions quant fan les coses bé, volen acarícies, abraçades i besades, i sobretot sentir-se estimats per a totes les persones adultes que els envolten. La base que mou una mica el motor humà, és l'autoestimació d'un mateix i sentir-se bé i segurs. Hi ha molts d'infants que no aprenen i es senten aillats, perquè se'ls posa de petitons una mica d'etiqueta negra, i ja aquest infant no té forma de sentir-se inclòs a una societat on sembla que és oberta, perquè que vivim amb estereotips,i que si un infant crida més l'atenció que un altre, ja crea conflictes, ja se'l desprecia i se'l desmotiva. Perquè no provam de reflexionar sobre la nostra pròpia experiència i provam de motivar els desmotivats? segur que us donareu una gran sorpresa, com es motiven els desmotivats? vegent-vos a vosaltres pares, mestres o tutors, ben engrescats amb la vostra tasca diària.
Valoració:3menosmas
Per Antònia, fa mes de 11 anys

Els infants neixen motivats...i és una realitat. Són les situacions personals, vivències, manques d'atenció, que amb el temps els desmotiven. Som els adults que tenen al voltant els responsables que, la motivació inicial, no desaparegui.

Tenir un fill és meravellós, però també és una cosa molt seriosa, per tant, hem d'estar disposats a fer tots els sacrificis que facin falta perquè els nostres fills siguin feliços. Un nin feliç sempre serà un nin motivat.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris