algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

I a tu, què et desperta el desig sexual?

L'origen del desig sexual és tan profund com l'existència mateixa de les espècies. Coincidint amb l'Any Darwin, agafen força les teories que vinculen la resposta sexual humana amb la supervivència

Caminant pel carrer, la mirada s'atura a la sensual cama que mostra un altre passejant. Una cama nua pels calçons curts o pel vestit d'estiu que llueix aqueixa persona. La pell tersa, eròtica, sensual. I tot d'una, el nostre desig sexual s'ha activat com una bèstia. Tan sols és un exemple de la tan complexa resposta sexual humana, que s'estudia des de fa dècades. La investigació més reveladora, per ventura, s'ha de situar en l'Informe Kinsey (publicat l'any 1948). Fruit de les 10.000 entrevistes realitzades pel nord-americà Alfred C. Kinsey, l'estudi feia un nou enfocament de l'orientació sexual de les persones, en concret en l'àmbit femení. L'informe negava l'existència de comportaments dicotòmics (o blanc o negre) entre heterosexuals i homosexuals. També revelava aspectes avui en dia considerats d'allò més normals, com ara que les dones es masturbaven i que gaudien d'una vida sexual premarital.

William Masters i Virginia Johnson continuaren aquest camí descrivint els canvis físics que es produïen durant l'acte sexual. Així, diferenciaren entre les etapes d'excitació, altiplà, l'orgasme i la resolució. I quina és la seva aportació? Establir que les dones tenen la capacitat de mantenir-se durant més temps en l'etapa orgàsmica, revivint-la successivament. Els homes, en canvi, cauen en l'etapa de resolució. Però és Helen Kaplan la investigadora que amb decisió estudià els perquès de la motivació sexual. Creà el concepte d'atenció selectiva com aquells criteris que ens desperten l'interès. Llavors són tres les respostes possibles: l'instint és el primer (com el nadó que cerca el mugró de la mare per alimentar-se); un altre seria l'homeòstasi (si tenim set, bevem; si tenim boixera, boixam). L'homeòstasi s'enquadraria dins la Piràmide de Maslow, que la situa en l'escalafó més bàsic de les necessitats fisiològiques.

Finalment, trobam l'hedonisme, el plaer pel gust del plaer. Alguns estudis han establert que les dones es deixen endur més per les emocions i l'afectivitat, mentre que els homes estan més motivats per l'hedonisme. Aquestes conclusions, basades en enquestes, pareixen prou antigues a aquestes altures del segle XXI. En canvi, cal prestar atenció al factor desencadenant de les hormones. Els científics han descobert que els esteroides secretats disparen la motivació sexual. Així mateix, es constata l'estimulació visual, que envia la testosterona del desig. El flux de testosterona és entre 10 i 20 vegades més fort entre els homes. D'aquesta manera s'explicaria que els homes es puguin excitar tan sols veient un element sensual (una cama, uns peus...), mentre que les dones no s'exciten així.

En canvi, els estrògens i la progesterona (més familiars en l'organisme femení) disparen l'apetit sexual de les dones en els dies previs i posteriors a l'ovulació. Els homes també tenen cicles hormonals, però no pas una cita mensual. I continuant amb l'organisme, hi trobam les feromones, que són les encarregades d'activar la resposta hormonal. Es nota, per exemple, en la sudoració. Així, la suor de la parella pot augmentar automàticament el desig sexual dels homes, mentre que les dones reduirien l'ansietat. Per cert, ja és possible comprar colònies amb feromones per internet, una petita ajuda a l'hora de lligar. Un darrer comentari: els científics han descobert que l'androtendiona activa l'hipotàlem de les dones i dels homes gais.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris