algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La innovació ja té nom: promotors tecnològics

Els agents dinamitzadors de la innovació tecnològica a les empreses i les institucions són els promotors tecnològics, una iniciativa de la direcció general de Recerca, Desenvolupament tecnològic i Innovació per promoure una nova figura professional

Els promotors tecnològics de les Illes Balears són figures clau per avançar de manera efectiva cap a una economia menys dependent de la rajola.

El projecte, que inclou formació i experiència professional amb tutors, prepara ja la quarta edició, que comença el mes d'octubre. Els seus alumnes, asseguren des de l'entitat, són el planter del futur.

Alerta per la crisi

Les turbulències financeres han estat un avís definitiu del problema. El salt cap a una economia del coneixement, diversificada i menys dependent de la construcció i del turisme massiu, no es farà només amb paraules. El Govern balear assegura que la solució implica "assolir que les empreses, incloses les turístiques, siguin cada vegada més competitives i tecnològiques". Aquest objectiu justificaria que es requereixi la incorporació d'elements innovadors entre les seves prioritats.

De fet, el projecte dels promotors tecnològics és incentivat per la direcció general d'Investigació, Desenvolupament tecnològic i Innovació de l'Executiu autonòmic. La Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), per contra, l'ha creat i llançat al rodatge.

Les exigències de la nova economia que ha de sorgir després de l'actual crisi són el marc idoni en què neixen els promotors tecnològics de les Illes. Es tracta d'un programa especialitzat en gestió interna de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I). Ara bé, no consisteix tan sols a donar formació remunerada durant sis mesos, sinó que, a més a més, inclou una part molt àmplia d'experiència professional amb tutors en les empreses i els organismes que hi participen.

Els que obren camí

Els alumnes s'incorporen a les firmes i entitats que s'afegeixen al programa, on fan un diagnòstic de les oportunitats que té l'organització d'innovar i d'agafar el tren del futur. A partir d'aquí, elaboren un projecte, cerquen finançament i el posen en marxa. En molts casos queden a treballar en l'empresa que els ha acollit.

Ja se n'han fet tres edicions. Ara arriba la quarta crida, tot i que els terminis d'inscripció es tancaren dia 7 de setembre. A l'anterior ocasió, corresponent a l'any 2008, es varen apuntar més de cent persones i n'hi varen poder participar vint-i-tres.

Melisa del Cerro, que culminà la carrera de Turisme i en l'actualitat treballa a la Direcció General de R+D+I, fou una de les pioneres, ja que va formar part de la primera promoció. "M'interessà pel fet de ser una cosa innovadora i desconeguda", argumenta Del Cerro. "Ara mateix -continua- som consultora i duc tot el que està relacionat amb els promotors tecnològics i amb la gestió d'altres iniciatives de la Direcció General, inclosa la manera d'articular-les a través del Pla de ciència, tecnologia i innovació aprovat recentment i vigent fins al 2012".

Entre els que es van inscriure en la tercera edició trobam Lluís Amengual. La seva tasca consistí a fer el diagnòstic de la Fusteria Vicens durant el novembre del 2008. Després d'això, féu unes propostes d'innovació. Ara fa feina com a promotor tecnològic en una fundació dedicada al medi ambient. "Com que vaig estudiar Ciències Ambientals i Enginyeria i tot seguit vaig cursar un màster en Gestió Empresarial, entrar en el grup dels promotors tecnològics era una bona idea. Ho vaig fer mitjançant un company d'Eivissa, que m'avisà tot d'una que ho va saber. Va ser molt engrescador", explica Amengual.

"Em va semblar molt atractiu a causa del meu interès pels temes d'innovació, sobre els quals no hi havia res més", assegura. "A més a més -confessa- es tractava d'un curs remunerat".

Al cap i a la fi, és un ofici que obliga el jove a estar permanentment atent per aportar noves idees que després puguin interessar a l'empresa per a la qual fa feina.

Asunción Sánchez, doctora en Ciències Químiques, treballa com a promotora tecnològica a la fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Pertany també a la tercera promoció. "Realment, em va absorbir", afirma Asunción Sánchez enn recordar l'experiència que visqué fa un any i mig, quan va tornar a realitzar un curs similar a Madrid. "Quan em vaig assabentar que a Mallorca existia aquest programa i que, a part de donar-te formació, després t'oferien feina professional, vaig pensar que era un bona oportunitat", conta amb rotunditat.

De fet, asseguren que, veritablement, hi ha molta demanda d'aquest tipus de professionals en l'àmbit nacional. Un altre promotor és Tomeu Crespí, que estudià Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i després féu un segon cicle d'Organització Industrial, ambdues coses al Politècnic de València. Ara és promotor tecnològic del Consorci de la Platja de Palma, una posició clau davant els plans immediats de remodelació de la zona. "El curs em va permetre conèixer el procés de la innovació des d'una perspectiva molt àmplia, no tan sols com a meres idees i conceptes. Vaig poder veure també tot el treball que hi ha al darrere, eines, recerques...", comenta amb orgull.

I+D+I, o l'ambició d'Antich

"Som un territori petit i fràgil. Per això hem d'apostar per la innovació", va dir Francesc Antic.De fet, el camp de les noves tecnologies és, més enllà de la política governamental, un projecte molt vinculat al president de l'Executiu balear. El dirigent d'Algaida ha apostat, amb una sorprenent vehemència, per tots aquells projectes que segueixen la línia de la renovació tecnològica.

De fet, poc abans que acabàs el 2008, el Govern va anunciar la creació d'un centre d'Investigació i Innovació en Turisme a les Balears. Dit i fet. L'entitat, ubicada en el Parc Bit i creada en col·laboració amb Microsoft, és una realitat des d'aquest estiu.

Després es faria l'anunci d'unes inversions de 326,5 milions d'euros en ciència i innovació durant els pròxims quatre anys, reflectides en la presentació del pla de Ciència, Tecnologia i Innovació (pla CTI) de les Illes.

Turisme

El mateix Francesc Antich va subratllar a l'acte "el gran pes de les noves tecnologies en l'economia de les Illes", ja que representen un 5,6% del PIB. Segons va manifestar aleshores, aquest projecte "permetrà a l'Arxipèlag ser més competitiu en el sector en el qual destaca més: el del turisme".

Ara bé, el pla també tenia com a objectiu fomentar la recerca científica d'excel·lència en altres àrees. Una d'aquestes és la de Salut, un departament que s'ha vist substancialment ampliat en la segona legislatura de centreesquerra. En aquesta mateixa línia el president inaugurà, el passat 17 de juliol, un nou edifici de recerca i investigació a la UIB, que albergarà els instituts IUNICS, IFISC i SSIGT.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris