nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

L'acrobàcia de finançar-se un màster universitari

Enmig de la crisi econòmica, més de 50.000 persones a tot l'Estat optaran enguany per cursar un d'aquests estudis per ampliar la formació i obrir-se pas en les aigües remogudes del mercat laboral

Just ara que la crisi econòmica ofega més que mai, a través dels mitjans de comunicació, no se'ns deixa d'insistir que les persones que no disposen d'una ocupació aprofitin per formar-se, per omplir un currículum que de cada vegada és més exigent. D'aquesta manera, des de les distintes administracions s'ha reforçat el programa de cursos i resta d'activitats formatives encaminades a incrementar les competències dels aturats. Tot i això, en moltes ocasions es tracta d'una oferta formativa dirigida a persones sense estudis o amb uns nivells formatius mitjans o baixos. Què succeeix amb aquells individus que tenen alguna titulació universitària i no estan ocupades? Tenen una oferta formativa accessible per les seves butxaques?

Els màsters
Tot i que existeixen altres opcions, sembla que la majoria dels universitaris que just s'han titulat i que tenen en ment continuar formant-se opten per fer un màster. No debades, a l'Estat espanyol més de 50.000 persones trien aquesta alternativa. Com cal suposar, el fet que hi hagi una demanda tan evident ha animat molts equips docents a crear una potent xarxa de màsters oficials que, en el conjunt de les universitats espanyoles, ja aglutina més de 2.000 opcions diferents. Evidentment, davant les nombroses exigències que planteja el mercat laboral de segons quins sectors -i més encara en la conjuntura econòmica que vivim a hores d'ara- es tracta d'una bona alternativa per poder accedir a un bon lloc de feina. A més de complementar els coneixements adquirits, aquests cursos en moltes ocasions permeten aplicar els aprenentatges a través de mòduls en els quals els alumnes fan pràctiques en empreses o altres entitats que, en alguns casos, s'acaben convertint en el seu lloc de feina una vegada clausurat el màster.

Tal vegada, l'handicap més gran d'aquests cursos d'especialització n'és el cost. En aquest sentit, una de les recriminacions que han fet els grups opositors al conegut pla Bolonya ha estat la creació d'una suposada educació superior cada pic més cara i menys accessible per aquells que no disposen d'uns recursos econòmics abundants.
Així les coses, el preu que poden tenir aquests cicles és variable en funció de la universitat en la qual s'estudiï. En el cas de les Illes Balears, els preus de cada crèdit enguany oscil·len entre els 22,40 i els 28,13 euros. Aquests preus són sensiblement inferiors als registrats a la comunitat de Madrid i al País Valencià que, amb diferència, és on més car resulta estudiar aquests màsters, perquè els costos poden arribar a enfilar-se fins als 55 euros per crèdit. En canvi, en universitats com ara la de Castella-la Manxa podem trobar especialitzacions que no superen de gaire els 15 euros per crèdit cursat.

Amb tot plegat, enguany les despeses que pot tenir un estudiant per fer un màster es mouen entre els 830 i els 3.000 euros per any, tot depenent d'aspectes com l'àrea de coneixement (els cursos de ciències normalment són més cars que no els d'humanitats, ja que els instruments a utilitzar en pràctiques experimentals n'augmenten els costos), la càrrega de crèdits i la universitat on s'estudiïn. Sigui com vulgui, per a aquest proper curs que just ara s'inicia la major part de màsters han optat per mantenir els preus de l'exercici passat, el 2008-2009.

Ajuts públics

L'accés a una beca pot ser una bona solució per tal de poder iniciar-se en algun d'aquests màsters. Malgrat tot, la creixent demanda fa cada vegada més complicat l'accés a aquests ajuts que, malauradament, creixen a menor ritme que les necessitats econòmiques dels estudiants. Una de les possibilitats més sucoses són les beques que cada any ofereix el Ministeri d'Educació. Per accedir-hi, hem de tenir en compte qüestions com ara el nivell renda i el patrimoni de la família. Hi ha diversos motius pels quals es poden sol·licitar les beques del MEC:

1
. Per desplaçament: enguany els alumnes podran percebre entre 183 i 928 euros per costejar aquestes despeses.
2. Per residència: tots els qui no estudien en el lloc de residència poden obtenir una ajuda que s'enfila fins als 2.531 euros.
3. Per material: aquí la beca és de 242 euros.
4. Per matrícula: l'import dependrà dels preus públics del màster.
5. Ajuda compensatòria: per a aquells alumnes amb rendes més baixes, els quals podran rebre més de 2.500 euros.

Paral·lelament a les subvencions fetes pel MEC, la Conselleria d'Educació i Cultura també disposa d'un pla d'ajuts relativament similar al proposat per Madrid. La creixent dotació de beques que es fa des de la UE acaba d'arrodonir el panorama d'ajudes públiques per a la realització de màsters oficials. També cal fer esment de les beques que algunes entitats privades, com ara caixes d'estalvi, atorguen cada any acadèmic per a aquells que estan interessats a cursar alguna d'aquestes especialitzacions.

Les deduccions

Per a aquelles persones que pensin matricular-se en algun d'aquests cursos, és important tenir en compte que és possible estalviar-se'n part de la matrícula i, fins i tot, que sigui gratuïta. Es tracta de les deduccions, les quals van dirigides a col·lectius teòricament desfavorits a l'hora de poder fer front al pagament d'aquestes taxes. Qui en poden ser els beneficiaris? Tal volta els membres de les famílies nombroses siguin el grup més demandant d'aquestes prestacions. No debades, en el cas de les famílies nombroses extraordinàries la deducció pot arribar a representar el 100% de l'import de la matrícula. Aquells estudiants que durant el grau hagin obtingut una qualificació de matrícula d'honor també tindran accés a aquests avantatges. Altres col·lectius més minoritaris com ara les víctimes per violència de gènere o per terrorisme estan en disposició d'acollir-s'hi.

Préstecs a interès 0

Per a aquells que no hagin pogut accedir a un programa de beques, existeix la possibilitat de demanar préstecs per a màsters sense interès. Aquesta és una possibilitat que s'ofereix a través de l'anomenat "Préstec renda universitat", servei que serà disponible fins al mes de juliol de l'any 2010 i que és una iniciativa que existeix a tot l'Espai Europeu d'Educació Superior. Per a més informació podeu accedir a la web: http://www.prestamos-renta-universidad.es/.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep, fa mes de 11 anys
i qui paga l'educació, xesc, el rei?

I si no tens duros, tens dret de beca
Valoració:0menosmas
Per xesc, fa mes de 11 anys
On és l'educació pública, de quaitat i GRATUITA ?
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris