cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

El campus, més flexible amb la UIB a internet

Fa anys que el Campus Extens, l'apèndix que la nostra universitat té a la xarxa, està implantat i de cada vegada l'empren més estudiants de les Illes. El curs que ara acaba ens deixa un total de 12.900 usuaris d'aquest servei telemàtic i 805 assignatures que s'hi imparteixen almenys en part

En les darreres setmanes la iniciativa referent al món educatiu amb més ressò mediàtic és la incorporació d'eines derivades de les tecnologies de la informació i la comunicació al context escolar, la qual cosa ha de ser una realitat en el transcurs del curs que avui comença. El projecte és ple d'incerteses perquè encara no s'ha expedit cap conveni que concreti la inversió requerida i, tanmateix, les promeses són ambicioses: arribar a dotar cada alumne d'un ordinador ultraportàtil, a més de fer altres ajustaments tècnics en cada edifici d'ensenyament públic d'arreu de l'Estat. En els pròxims mesos veurem com això es va materialitzant. De moment, es faran proves pilot que a les Illes comprometran només cinc centres.

Ara, però, ens acostarem a una plataforma relacionada amb els estudis a les Balears d'àmbit universitari. Aquest món té des de fa temps recursos telemàtics per oferir més serveis i millor qualitat d'ensenyança als alumnes. Parlam del Campus Extens de la Universitat de les Illes Balears (UIB), una realitat que començà a caminar de manera experimental el curs 1997-98 i que en aquests dotze anys ha atès les necessitats de milers d'estudiants i ha anat perfeccionant la màxima expressió de docència superior virtual al nostre context illenc. Per copsar aquesta realitat hem acudit al seu director, el també professor Santos Urbina, qui defineix el projecte com una manera de fer l'ensenyament superior més flexible i a distància, incorporant l'ús de connectors telemàtics entre la matriu (la institució) i els elements disgregats que accedeixen a continguts que serveixen per a la formació.

La condició d'insular de la nostra comunitat es féu notar considerablement en el moment de la posada en marxa del servei. Una universitat que vulgui ser realment de les Illes Balears no pot estar exclusivament ubicada a Mallorca, encara que el gruix d'estudiants i docents en provinguin. Així, la possibilitat de fer classes a distància, d'una illa a d'altra, gràcies a recursos que s'han anat adaptant i variant, com ara la videoconferència per a grups nombrosos, ha promogut intensament que la realitat del Campus Extens funcioni i de cada any hi incorpori alguna novetat. Així i tot, ni totes les carreres es poden cursar des de les altres illes ni el Campus Extens és un apartat en què es pugui realitzar qualsevol assignatura que s'ofereixi amb normalitat. Urbina apunta amb referència a això que "hi intervenen les necessitats de cada illa. Les infraestructures per acollir alumnes són les que són i també s'intenta que els estudis implantats tinguin una bona sortida professional". Així mateix, un altre avantatge per als estudiants mallorquins que hi ha adherits és que l'ús del CE pot arribar a alliberar-los de la presència a les aules fins i tot en un 30%. "Això, però, no implica una reducció de la feina exigida", indica director del servei.

Creixement exponencial

En aquests anys, l'oferta del Campus Extens s'ha anat diversificant i ha anat creixent en popularitat i utilitat en la ment dels estudiants. En són reveladores les dades que marquen en 12.900 el nombre d'universitaris que en el transcurs de l'any acadèmic 2008-2009 s'hi han donat d'alta i han utilitzat aquesta eina, un percentatge important del total de matriculats. El valor d'aquest element augmenta quan ens fixam en el passat i en els índexs d'aleshores. Poc després que es posàs en marxa, l'any 1998-99, eren 2.300 els usuaris d'aquest sistema d'ensenyament a distància.

Altres barems interessants són els d'assignatures que es fan, almenys en part, de manera no presencial gràcies a aquest mètode i el de professors que imparteixen alguns punts de la seva matèria mitjançant les noves tecnologies. Si a l'any acadèmic 2001-2002 hi havia 203 assignatures a Campus Extens, en el present curs han estat 805. Pel que fa al professorat, hem avançat dels 112 subscrits a l'experiència entre 2000 i 2001 als 758 docents amb una o més assignatures plasmades a internet en l'actualitat.

El concepte posat més en relleu amb el nou ventall de possibilitats que ofereixen aquest Campus Extens i, en general, tots els sistemes d'eLearnin (ensenyament basat en mitjans informàtics) és el de la mobilitat, tant dels docents com dels estudiants. Aquest tema és cabdal en el món globalitzat i interdependent en què ens ha tocat viure. De cada vegada es constata més la idea que la presència a les aules no garanteix una tasca de més qualitat, encara que hi pot haver algunes excepcions depenent de cada casta de disciplina acadèmica.

Algunes novetats

Amb vista al curs que començarà oficialment els primers dies d'octubre, s'han revisat alguns punts per fer progressar encara més el servei, en benefici dels estudiants i dels professors, tenint en compte les noves directrius que marca l'Espai Europeu d'Educació Superior, que començarà a implantar-se enguany. Segons els responsables del CE, treballen per desenvolupar instruments adaptables al sistema del Campus Extens que siguin indicats en diferents prescripcions del pla Bolonya, com ara la millora del seguiment d'avaluació contínua i el foment del treball col·laboratiu i de les tutories més personalitzades.

En aquest punt podrà intervenir àmpliament el projecte de videoconferència d'escriptori (amb càmera web), que permetrà gravar sessions perquè després els estudiants les puguin recuperar i visualitzar. És una passa ambiciosa que encara s'està desenvolupant, tot i que hi ha possibilitats que entri en proves a partir del segon quadrimestre d'aquest mateix curs. També és rellevant la preparació d'un manual de bones pràctiques amb les TIC, que s'espera que orienti i motivi el professorat que encara no s'ha decidit del tot a endinsar-se en aquest univers certament complex però ple de recursos que cal aprofitar.

S'enceta l'oferta de congressos tecnològics per a docents

Edutec 2009
Aquesta és la cimera iberoamericana més important sobre tecnologia a l'educació. És iniciativa d'investigadors amb seu directa a la UIB. Hi col·laboren, entre d'altres, la Universitat de Barcelona, la de Múrcia i la de l'estat brasiler d'Amazones, seu física de la trobada. S'ha previst fer-la entre el 15 i el 17 de setembre.

Encontre Universitat Expandida
Del 14 al 16 de setembre es durà a terme a Palos de la Frontera la presentació d'iniciatives sorgides en convocatòria oberta sobre la gestió dels processos d'ensenyament i aprenentatge superiors en teleeducació.

I congrés internacional Ciutats creatives
L'espai que ocupen les ciutats pren un caràcter central i s'estudiarà com fer-les més sostenibles, amigables i productives. La Complutense de Madrid s'encarrega d'aquesta cita oberta a la comunitat internacional entre el 22 i el 24 d'octubre.

I Congrés societat digital
Organitzat també des de Madrid, abordarà amb especial èmfasi l'actual societat digital i com es produeix en el seu si

Comanar llibres electrònicament i altres millores de coordinació

En total, fins a 417 títols dels disponibles a la llibreria del campus es poden adquirir mitjançant sol·licitud i tramitació telemàtica (des de casa nostra). La cosa no és del tot nova, però tanmateix la tenda electrònica de la Universitat de les Illes Balears s'ha confirmat com un dels recursos més revolucionaris de què els universitaris es podran beneficiar. La transacció és ràpida i fiable i, tot i que l'amplíssim catàleg abasta una gran diversitat de temes -referits a totes les titulacions, amb incomptables peces de bibliografia-, entre aquests quatre-cents i escaig exemplars podem trobar alguns dels títols més venuts i requerits pels clients del servei ordinari de venda de llibres de la UIB. Fa estona que aquest programa es treballa i es poleix des dels estaments tècnics i de distribució. De fet, l'entitat regida per Montserrat Cases s'atreveix fins i tot a estendre el seu model arreu.

Xarxes d'universitats

Aquest és el cas, precisament, de la xarxa de llibreries electròniques E-Buc, un model exportat a les sòcies de la UIB que integren la xarxa Vives, que inclou altres universitats de Catalunya, del País Valencià, de la Catalunya Nord i d'Andorra. Així, al començament d'enguany la institució de les Illes va propulsar, com a colofó de la seva presidència de l'esmentada associació d'entitats, un sistema semblant al de la llibreria telemàtica pròpia que integràs els distints catàlegs existents. Encara hi queda feina per fer, però la passa és decidida i pionera.
Un altre exemple de cooperació i coordinació dels recursos per tal d'afavorir interessos semblants, amb un necessari component tecnològic, s'inserta dins una altra xarxa d'universitats de la qual la institució balear forma part.

Parlam del G9, un conglomerat de vuit ens públics de diferents territoris espanyols que amb la UIB tracta d'integrar els processos, estimular la mobilitat entre els alumnes i els professionals docents i, a més a més, unificar en part la proposta formativa i educativa compartint algunes parts dels plans d'estudi. Dit amb poques paraules: gràcies a un espai a internet igualat entre aquestes nou universitats, un veritable campus extens del G9, hom pot accedir i cursar una varietat de cada vegada major d'assignatures de lliure elecció, fonamentades en la no presència a les aules i en les noves tecnologies de la informació. Això sí que és una vertadera aposta per la mobilitat i per l'enriquiment i la cooperació mútua.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris