muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Veneçuela: l'ensenyament, a l'ull de l'huracà

El president Hugo Chávez ha engegat la Llei Orgànica d'Educació. Els grups opositors ja han posat el crit al cel contra una iniciativa que pretén consolidar el decàleg de la revolució bolivariana entre les noves generacions. El Govern veneçolà manté que l'objectiu principal és garantir una educació gratuïta universal

Durant aquest darrer mes d'agost, el president veneçolà, Hugo Chávez, ha aconseguit engegar una de les iniciatives que l'han d'ajudar a consolidar el projecte que té de país. Es tracta de l'aprovació d'una mesura prou transcendent: la nova Llei Orgànica d'Educació, que pretén fer arrelar el decàleg de la revolució bolivariana entre els joves i assegurar així una projecció d'aquests ideals en el temps. Almanco aquests són alguns dels retrets que s'han fet des dels grups opositors al règim, que aquestes darreres setmanes han manifestat enèrgicament el seu descontentament amb les disposicions que fixa la nova mesura legal. En aquest sentit, les protestes d'aquests col·lectius no han deixat de fer-se notar a través de marxes i manifestacions pels carrers de Caracas i, segons ja han anunciat, tenen pensat efectuar una recollida de firmes per tal de poder provocar un referèndum que n'impedeixi l'aplicació.

Endemés, la fractura social que ha generat aquesta iniciativa ha estat encapçalada pel principal partit opositor a Chávez, el Partit per la Democràcia Nacional. Precisament, és aquesta formació la que lidera un procés de difusió social (a través de reunions i col·loquis per les places de ciutats i pobles del país) per tal de donar a conèixer els emperons que s'amaguen darrere aquesta llei. De tota manera, tal vegada el major impuls que ha tingut la campanya ha arribat des de l'exterior. Diversos mitjans de comunicació internacionals s'han capficat a activar un projecte orientat a contaminar l'esperit d'una llei que sembla que no deixa ningú indiferent.

Informació confusa

És en l'article 3 de la llei on es fixen els anomenats Principios y valores rectores. Just en aquest esglaó del document, se citen com a fonaments del procés educatiu aspectes com ara: la vida, l'amor, l'ecologisme, la democràcia participativa, la solidaritat, la pau, la laïcitat, el plurilingüisme i la justícia social. En cap cas no hi apareixen cites com ara que "es tracta d'una llei que esdevé alliberadora, que serà capaç de crear una dona nova i també un home nou dins la societat socialista dels nous temps", talment han publicat alguns mitjans de comunicació internacionals. Però és que alguns mitjans han anat més enllà i han arribat a anunciar que la llei aprovada citava en aquest mateix article 3 que "a partir de la vigència d'aquesta llei, la pàtria potestat de les persones menors de 20 anys d'edat serà exercida per l'Estat a través de les persones o organitzacions en què l'Estat delegui aquesta facultat".

La polèmica no queda aquí. En l'article 5 es tracten les competències de l'estat docent i s'hi cita que el sistema educatiu de l'Estat ha de garantir fins a onze competències: una educació integral, gratuïta, que sigui inclusiva, plurilingüe, que tingui esment d'aspectes com l'orientació dels alumnes, que sigui una escola en sintonia amb els mitjans comunicatius i que fomenti la pàtria. A més, en aquest punt es fixen les línies de revisió i control del sistema (aquí es manifesten aspectes tan rellevants com ara l'obligatorietat de l'educació), la planificació, l'execució i la planificació dels distints programes i polítiques educatives, com també els instruments per aconseguir una participació i un compromís social i cultural en l'empresa educativa.

Idò bé, a l'hora d'explicar aquest mateix punt de la llei, algunes fonts informatives han indicat que es tracta d'una llei que facilita que la "pàtria potestat de les persones menors de 20 anys d'edat sigui exercida per l'Estat a través de les persones o organitzacions en què el mateix Estat delegui aquesta facultat". Fins i tot, en premsa s'ha arribat a publicar que "passats els 10 anys, qualsevol menor podrà ser assignat per a la seva instrucció cultural i capacitació cívica al lloc que més apropiat sigui per a ell, tenint en compte els més elevats interessos de la nació". Antonio Ledezma, batle de Caracas, s'ha posat al capdavant de l'anomenada Mesa de la Unitat Democràtica. En aquesta agrupació, de fins a onze partits de l'oposició, ha vist com s'hi sumaven diversos col·lectius descontents amb la Llei Orgànica d'Educació.

Un dels gremis que s'han adherit a aquesta veu ha estat el dels periodistes. Des d'aquesta plataforma, s'ha volgut donar a entendre quins són els punts que més inquieten de la llei; per un costat, el que fa referència a l'article I, que tracta l'estat docent. Segons els opositors, fragments com ara que "l'estat docent és l'expressió rectora de l'Estat veneçolà en l'educació" no fan més que confirmar, per aquests grups, que ens trobam davant una llei que pretén fer de l'educació un instrument de difusió de determinats ideals polítics. Altrament, l'article 50 fa esment del compromís que han de tenir els mitjans de comunicació amb la tasca educativa. En aquest punt, es diu que aquelles persones que siguin al capdavant de mitjans de comunicació social han de cooperar en la tasca educativa ajustant la programació per tal d'aconseguir les fites i objectius marcats en la Constitució. Endemés, s'afegeix que estan prohibides les publicacions que atemptin contra els "sans valors del poble, la seva moral o els bons costums". Des de la universitat també han sorgit algunes queixes. Així, alguns grups han denunciat que el nou panorama farà perillar l'autonomia universitària preexistent.

Educació més laica

Una de les primeres premisses que ha presentat el ministre d'Educació, Héctor Navarro, en referència a la llei és que es tracta d'una iniciativa que garanteix una educació gratuïta universal i laica en tots els nivells que componen el sistema educatiu veneçolà. En aquest sentit, es reforça un projecte públic d'educació però tendent a allunyar-se de l'escola catòlica més tradicional. No és estrany, per tant, que entre l'elenc de veus discordants amb el projecte s'hi trobi una jerarquia catòlica cada vegada més enfrontada amb el Govern bolivarià. L'arquebisbe de Caracas va demanar una pròrroga en l'aprovació d'una llei que, segons ell, incentiva una escola laica allunyada dels mecanismes i els corrents religiosos existents al país.

L'Església veneçolana ha fet públic el desig de poder oferir una educació que mantingui els continguts religiosos tant en els col·legis públics com en els privats, petició que amb aquesta nova situació esdevé, almenys, poc factible. En sintonia amb l'actitud eclesiàstica, la xarxa de centres educatius privats -molts dels quals vinculats a l'Església- també ha alçat la veu perquè, segons asseguren, veuen violades moltes de les competències que havien tingut fins aleshores en favor de potenciar l'entramat d'escoles i resta de centres de titularitat pública.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris