Algú, un dia, digué que qui no té esment del seu passat està condemnat a repetir-lo. Cert. I quin és el passat que coneixem? Fent recerca entre un aplec de llibres de Batxillerat, on es tracta la II Guerra Mundial, vaig ser incapaç de trobar un document, una cita, ni que fos un paràgraf en el qual qui estudia aquest esdeveniment es pugui fer idea de com visqueren aquells fets la meitat dels seus protagonistes, les dones. La dona és el gran fantasma de la Història i, tot i semblar una ximplesa, aquest segueix sent un punt a resoldre en la tasca de reforçar el teixit social dels propers decennis.

Així, em resulta complicat entendre que bona part dels llibres d'Història coixegin d'aquesta manera en alguns dels seus continguts. L'estructura proposada en la unitat referida a la II Guerra Mundial n'és un exemple: que els alumnes coneguin quins varen ser els efectes demogràfics del conflicte és un fet rellevant, però no ho és més que sàpiguen quines varen ser les llums i les ombres amb les quals subsistiren milions de dones arreu del món.
La II Guerra Mundial va marcar l'esdevenir en moltes direccions, també en qüestions de gènere. Així, la fugida massiva d'homes a la batalla propicià la incorporació femenina a les indústries, als comerços o, fins i tot, a les forces armades.

Tot i els intens que alguns feren durant la postguerra per recuperar l'ordre prebèl·lic, el procés incubat durant la guerra ja havia forjat els fonaments del procés l'alliberació femenina. L'absència de continguts com aquests a les aules no fa més que posposar un passat del qual no pot néixer el futur amb el qual la majoria somiam.