algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Ciència absurda

Algunes de les aportacions més absurdes i peculiars de la investigació científica passaran a la història gràcies al fet d'haver rebut un premi Ig-Nobel, l'alternativa al Nobel

El nord-americà Robert Faid dedicà un llarg període de la seva vida a calcular la probabilitat exacta que el darrer president de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov, fos l'Anticrist. El resultat fou aclaparador: 8.606.091.751.882 contra 1. Més a prop de casa nostra, Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon i Núria Sebastian Gallés, de la Universitat de Barcelona, dugueren a terme un estudi en el qual es demostrà que les rates de vegades no distingeixen entre el japonès i el neerlandès quan els enregistraments de persones parlant aquestes dues llengües s'executen a l'inrevés. Els argentins Patricia Agostino, Santiago Plano i Diego Golombek, de la Universidad Nacional de Quilmes, descobriren que els hàmsters es recuperen millor del desfasament horari, conegut també com a jet-lag, si prèviament han pres viagra.

Els treballs d'aquests incansables investigadors, més enllà de provocar més d'un somriure i alguna rialla a pulmó, tenen en comú que foren reconeguts pels organitzadors dels premis Ig-Nobel. Aquests guardons són un una divertida sàtira dels més seriosos premis Nobel. Lluny de ser una ridiculització i humiliació pública, els investigadors "premiats" solen assistir a la gala de lliurament, que des de fa 18 anys té lloc a la universitat de Harvard (Boston, EUA).

L'organitzadora de les distincions és la revista Annals de la Reserca Improbable (Annals of Improbable Research, en anglès), que des de l'any 1991 pretén premiar els descobriments més absurds o peculiars que existeixen.

Poc tenen a veure amb la ridiculització que patí el naturalista Charles R. Darwin, autor de la teoria de l'evolució amb la seva obra L'origen de les espècies, la cara del qual omplí vinyetes en la premsa de l'època fent part d'un cos de simi i, encara ara, presideix l'etiqueta d'un conegut licor.

La bomba gai i el motí de L.A.

Ara bé, els mateixos científics semblen tenir clar que alguns dels seus companys mereixen un homenatge alternatiu per les seves estranyes elucubracions. Així, l'any 2007 el Laboratori de la Força Aèria dels Estats Units fou premiat amb l'Ig-Nobel de la pau per haver sospesat l'any 1994 la possibilitat de fabricar una bomba gai amb l'objectiu de provocar l'homosexualitat entre l'enemic i minar la moral i la disciplina de la tropa. El 1992, el guardonat amb l'Ig-Nobel de la pau fou Daryl Gates pels "mètodes persuasius únics per evitar que la gent es reuneixi". Gates era el cap de la Policia de la ciutat de Los Angeles, als Estats Units, en el moment en què quatre policies blancs apallissaren sense motiu el ciutadà negre Rodney King, fet que provocà un alçament popular que s'allargà durant una setmana i que se saldà amb 53 morts, 2.000 detencions i més de 1.000 milions de dòlars en danys materials.

L'any 1997, els organitzadors dels alternatius al Nobel decidiren distingir amb l'Ig-Nobel d'economia la feina dels japonesos Akihiro Yokoi i Aki Maita "per convertir milions d'hores de feina en temps perdut a cuidar mascotes virtuals". Els guardonats foren els inventors del Tamagochi. L'any següent, el premi Ig-Nobel de biologia va recaure en Peter Fong, del Gettysburg College, "per contribuir a la felicitat de les cloïsses administrant-los Prozac".

Des de temps immemorials, l'observació, l'anàlisi i l'experimentació ens han portat els més grans avenços de la humanitat. Sense la investigació científica, Neil Armstrong no hauria pogut posar els peus sobre la Lluna ni el pilot nord-americà Paul Tibbet no hauria pogut llançar des de l'Enola Gay la bomba atòmica sobre la Hiroshima. Més enllà de grans assoliments, però, tampoc no podríem gaudir en la nostra quotidianitat d'innovacions que amb el temps ens han fet la vida molt més senzilla. Des de la forqueta fins als telèfons mòbils de darrera generació. Tanmateix, vists els Ig-Nobel no és estrany que una de les imatges que més èxit ha tingut a l'hora de descriure els investigadors sigui la del científic boig, tancat en el seu laboratori sense contacte amb la realitat i completament dedicat a les més absurdes recerques que de ben poc serveixen. Els premiats d'enguany els coneixerem el pròxim 1 d'octubre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per kv4mo, fa mes de 10 anys
dbek

http://002evolves.blogspot.com
Valoració:-2menosmas
Per 9, fa mes de 10 anys
bwa6

http://002evolves.blogspot.com
Valoració:0menosmas
Per 3ww6f3, fa mes de 10 anys
vonj

http://002evolves.blogspot.com
Valoració:4menosmas
Per Adéu estat dels espanyols, fa mes de 11 anys
Estic d'acord que coses com la de l'anticrist són de pena, però l'article de Toro, Trobalón & Gallés és ben a contrari, COSA QUE DEMOSTRA QUE AQUESTS IG-PEOPLE NO SABEN LLEGIR.

Si s'haguessin llegit la literatura, haurien vist que ells no són els primers en fer aquests experiments, ja que s'ha fet amb altres espècies (Chinchilla i micos del nou món, el tití de cap blanc).

L'objectiu era cercar els patrons i l'evolució de l'estructura citoarquitectònica del cervell quant a l'evolució de les capacitats audio-perceptives del llenguatge humà.

Gràcies a l'estudi de Toro et al. s'ha pogut comprovar aquestes capacitats perceptives que avui tenim es varen generar, com a mínim, abans de la separació dels ancestres comuns que tenim els H.sapiens i els Mus (rates).

És a dir, pogueren demostrar que fa més de 120 milions d'anys es va produir un canvi al cervell d'aquells mamífers que els permetia processar una sèrie de tirallongues de sons.

Però quan posen els sons lingüístics al revés, cap mamífers els percep com abans. És a dir, que en girar-ho, s'ha perdut informació acústica rellevant per als patrons que processen els seus cervells.



El que demostren sovint aquests Ig-people és que són uns Ig-NORANTS, capaços de provocar pena i llàstima entre molta gent que es pren seriosament la ciència. Si necessiten amics, que surtin al carrer i es facin amb la gent. La gent no sempre és dolenta i fins i tot n'hi ha que els ensenyaran a LLEGIR ia demanar-se el per què de les coses.

A VEURE QUI ÉS EL GARRIT QUE POT DIR QUE HA DEMOSTRAT QUE UN ASPECTE DEL CERVELL HUMÀ ES REMUNTA A 120 MILIONS D'ANYS.

No podia sortir de cap altre pais que aquest, un estat que té un sistema educatiu de pena, de vergonya, que separa tant el nivell universitari del d'institut, que els que no van més enllà mai no comprenen res del que diuen els universitaris.

Així està en Chomsky, predicant al desert les animalades que fa el govern. El govern les publica, però la gent tanmateix no les llegeix i molt manco és demana "com és possible això o allò".

AQUESTS PREMIS SOVINT DEMOSTREN QUE ELS QUE ELS ATORGUEN SE'LS HAURIEN DE QUEDAR PER A ELLS.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris