cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Joies enmig del fems

Daniela Cott, aquest és el seu nom. Tot i encara no haver complit els 18 anys, ja s'ha convertit en una de les sensacions de la passarel·la argentina. Uns cabells del color de la fosca, una mirada de moixa i una figura de dibuixos animats li han estat prou per ascendir fins on poques arriben. Bé, això i la seva misèria. Haver crescut entre la merda, recollint fems en els abocadors de Buenos Aires, ha estat la base d'una ponderosa campanya de màrqueting que l'ha catapultada cap a l'univers de les joies, de les festes de Dom Pérignon i de la cocaïna barata. Alguns, a l'Argentina, ja l'han batiada com la nova Ventafocs; talment el somni de qualsevol nina.

De fet, relats com els de na Daniela sovint són l'espill on es miren milions d'adolescents que, ubicades a les antípodes del luxe, intenten fer-s'hi un racó. A la Xina, per exemple, moltíssimes jovenetes hipotequen les seves vides a canvi d'una operació que els allargui les cames un parell de centímetres o que els arrodoneixi els ulls a l'europea; mentrestant, al Brasil són prou habituals els préstecs demanats per pares que veuen en els tendres pits de les seves filles el millor dels plans de jubilació.

Aquesta és la passarel·la de la vida, senyors, la cara obscura d'un món malvenut i ple de fantasmes que fa que les seves víctimes s'escriguin -gairebé sempre- en femení. No debades, ser mascle i deambular per passarel·les depilats i untats d'oli és encara una incongruència per a molts. I a tot això, què en deu pensar del masclisme la pobra Daniela? I de l'explotació a menors d'edat? I de la misèria? Deu pensar que la misèria és exclusiva dels abocadors de fems? A quants interrogants haurà de fer front la seva vida...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris