cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

El millor Barça torna a temps

21146

Els jugadors del Barça celebren al terreny de joc el resultat que els classifica per la següent ronda de la competició.

Alejandro Garc

Aquesta generació del FC Barcelona ja té la seva remuntada històrica gràcies a la victòria davant l'AC Milan (4-0) en la tornada de vuitens de final de la Lliga de Campions, que va fer inútil el 2-0 de l'anada a San Siro en un escenari en el qual va aparèixer el millor Barça, que va tornar a temps, per segellar el pas a quarts merescut per l'esforç desplegat i per la comunió entre l'equip i l'afició blaugrana.

Era complicat guanyar per 3-0 a tot un històric europeu com l'AC Milan, però el Barça va sortir a mossegar, a demostrar que segueixen tenint fam de títols, que volen tornar a Wembley i, per a fer-ho, calia posar en escena el que es veié a sobre el camp, posant contra les cordes els 'rossoneri', jugant amb intensitat, pressió, força i sobretot seny.

Amb un treball encomiable que va ser la millor reconciliació possible amb els culés més pessimistes i exigents, el Barça va anar a poc a poc posant les bases d'una remuntada que es va posar de cara amb el primer gol de Messi, que es va igualar en el minut 40 amb el doblet de l'argentí, i que es va culminar gràcies al 'Guaje' Villa. A més es va consolidar amb una defensa fèrria i amb criteri, i es va confirmar amb el gol de Jordi Alba en el descompte, sortint a la contra, deixant assegut a un abatut Abbiati que va evitar anar-se'n amb més gols en contra.

Sortida elèctrica
I és que el Barça va sortir com va prometre en la setmana prèvia a aquest xoc, a per totes però jugant amb seny. Així, va desplegar una gran pressió en la línia defensiva de l'AC Milan, que es veia obligat a regalar la pilota quan no eren els jugadors del Barça els que el recuperaven. A més, a diferència de l'anada, la intenció era clara amb la pilota als peus: anar cap a la porteria rival.

Amb un ambient de gala i l'equip lliurat des del primer minut, el partit va començar complint els millors pronòstics pels blaugrana, que gràcies al seu referent, Leo Messi, va posar l'1-0 i va encendre més els seus. L'argentí, que va trencar la mala sort amb els equips italians, va posar a la xarxa un fortíssim tir, després d'associar-se amb Xavi a la frontal, deixant Abbiati com una estàtua.

El gol no va canviar el Barça però tampoc el guió dels italians, que no volien enfonsar-se ni perdre la referència defensiva amb la seva línia de quatre i tres migcampistes ficats enrere, més per destruir que per crear malgrat la presència de Montolivo.

El Barça, que mossegava a cada acció, va mostrar les seves forces però sense perdre de vista la porteria d'Abbiati, qui es va rescabalar amb dues grans aturades a xuts d'Iniesta, a una volea llunyana que va acabar al travesser després de tocar-la l'italià amb els dits, i de Xavi, desviant-lo a córner.

Roura, que va fer que els seus juguessin amb el cap, no va haver de deixar-se la veu. Els Xavi i Iniesta es van fer amb el comandament del partit i van començar a moure més la pilota en horitzontal, fent que els seus recuperessin l'alè després d'un inici elèctric i sense pausa.

Els italians la tingueren

Va disposar el Milan de dues contres, una d'elles de les que es recorden amb laments. Primer El Shaarawy, el més actiu dels seus en els primers 45 minuts, i després Niang, que la va enviar al pal, no van poder encertar. Sobretot el francès, tot sol davant Valdés després d'un mal rebuig de Mascherano, va poder gairebé sentenciar l'eliminatòria, però va errar en un moment clau.

I si aquestes eliminatòries es decideixen per detalls, aquest va ser tan crucial com el fet que veure't amb 1-1 et dóna ales per posar el 2-0. En això va creure el Barça i la fe va donar resultats, i així Messi va tornar a usar la seva precisa cama esquerra per a, després de rebre aquesta vegada del genial Iniesta, tornar a superar Abbiati i donar tota una destralada als 'rossoneri', que en el minut 40 van veure com el Barça igualava l'eliminatòria.

El desplegament físic dels blaugranes es va repetir en la segona part, amb el matís que aquesta vegada van sortir al terreny de joc amb més tremp en veure's classificats. Messi va tenir una ocasió però el relleu golejador el va agafar David Villa, que segueix reivindicant-se, després d'una recuperació a camp contrari i una passada de Xavi.

A més d'estar en el seu lloc obrint buits i atraient defensors per ajudar els seus companys, va convertir en gol la primera ocasió clara que va tenir. Va recuperar Mascherano, que la va donar a Iniesta, aquest es va associar amb Xavi i l'egarenc va enviar una passada teledirigida a l'asturià perquè aquest veiés la posició d'Abbiati i el superés amb mestratge, col·locació i sang freda.

Albà sentencià

Ja amb 3-0, sabent que un gol classificava el Milan, Roura va donar entrada a Puyol i Alexis pels cansats, després d'un gran partit, Mascherano i Villa. No obstant això, Allegri va respondre amb l'entrada de Robinho, Muntari i Bojan, que tornava al Camp Nou. Precisament va ser el de Linyola qui a punt va estar de sentenciar a la seva tornada a casa, ja que en una gran jugada en el minut 81 no va acabar en gol dels italians per una intervenció crucial d'Alba.

Després d'arribar al 3-0 de la remuntada, el Barça va intentar tancar el partit amb la pilota però el Milan, 'ca vell' malgrat el canvi generacional, no va baixar els braços i va donar algun esglai.

El partit es va convertir en un frontó amb el Milan tirant línies endavant per intentar trobar la via èpica del gol, però el Barça no es va posar nerviós i es va mantenir ferm enrere, corrent al contraatac en un intercanvi tardà de papers que va propiciar que els catalans, amb el gol d'Alba a la contra, acabassin la festa de la millor manera.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:4menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 8 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma dita "Catalunya" per la legalitat espanyola ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:4menosmas
Per SRS, fa mes de 8 anys

NOLTROS SOM UNA COMUNITAT AUTONOMA, SOM MALLORQUINS, NI CATALANS, NI VALENCIANS, NI ANDALUSOS, NI GALLECS, NI CANARIS, NI ASTURIANS, SOM BALEARS, HEM DE APRENDRE A SER NOLTROS MATEIXOS I NO DEPENDI NI DE SA MONARQUIA, NI DE ESPANYA, NI DE CATALUNYA, EM DE ESTIMAR LO NOSTRO EN PRIMER LLOC I DESPRES APRENDE SES COSES BONES DELS ALTRES I SI SON POSITIVES PER NOLTROS DURLES A TERME SENSE PERDRE SA NOSTRA IDENTITAT I COSTUMS, AIXO MAI, MAI,MAI, MAI, MAI.

Valoració:-8menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 8 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no interessa ni és útil ni és necessari.

Valoració:5menosmas
Per Mallorquín, fa mes de 8 anys

Qué cansino el plasta de transcriptor. Se nota que es de la escuela de Goebbles

Valoració:0menosmas
Per transcriptor, fa mes de 8 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:7menosmas
Per arg, fa mes de 8 anys

-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


-1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.


-1418: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

Valoració:9menosmas
Per pep, fa mes de 8 anys

i que putes mos importa a noltros lo que faci el Barça? aquesta maleïda submissió que teniu als catalans, igual que amb els espanyols, de segona divisió.

Valoració:-23menosmas
Per Budell, fa mes de 8 anys

I el locutor de TVE sense celebrar el quart gol!!! Ha, ha , ha, ha... Tros d'ase!

Valoració:21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris