algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Esperant l’efecte Caparrós

El tècnic d’Utrera no respon fins ara a les expectatives que es crearen amb el seu fitxatge

127538

Joaquím Caparrós, visqué amb impotència la golejada que reberen del Barça dissabte al Camp Nou.

Toni Albir

 

La contractació de Joaquín Caparrós com a substitut de Michael Laudrup a la banqueta del Reial Mallorca el 3 d'octubre passat fou rebuda per la immensa majoria del mallorquinisme com una molt bona notícia. Arribava a l'Illa un entrenador de reconegut prestigi a l'Estat espanyol, avalat per la bona feina en equips com el Sevilla, el Deportivo i l'Athletic, en un moment especialment complicat per a l'equip vermell. El fitxatge de Caparrós tornà aparentment la pau al club i apagà les flames de la incendiària polèmica generada pel divorci total entre l'anterior cos tècnic i el director esportiu i màxim accionista de l'entitat, Llorenç Serra Ferrer. I tot això en un moment en què el joc de l'equip generava molts dubtes, en bona part a causa de les dificultats per fer gols.

El canvi d'entrenador, més que als mals resultats aconseguits fins aleshores per Laudrup -causa principal d'acomiadament dels tècnics-, respongué a la voluntat de provocar una autèntica catarsi. En un primer moment generà molta il·lusió i disparà les expectatives. Caparrós fou rebut com un autèntic messies, com la solució a tots els problemes i la cura a tots els mals. Així, el tècnic d'Utrera s'ha trobat que el llistó estava massa amunt i és per aquest motiu que l'inici de la seva etapa com a entrenador del Mallorca comença a resultar una mica decebedor.

El mallorquinisme continua esperant els resultats de l'efecte Caparrós. De la dita "entrenador nou, victòria segura", res de res. És més, l'andalús no coneix el triomf en els seus quatre primers partits a la banqueta vermella i, tot i que es percep un major interès en el planter, l'equip continua sense trobar un patró de joc definit i arrossega els mateixos problemes en l'elaboració del joc d'atac. A més, l'esperit combatiu que s'espera dels conjunts que entrena Caparrós desaparegué per complet dissabte al Camp Nou. D'aquesta manera, el balanç de resultats del Mallorca de Caparrós és, per ara, ben pobre. S'han sumat només dos punts de dotze de possibles, fruit de dos empats -València (1-1) i l'Atlètic de Madrid (1-1)- i dues derrotes -Sporting (1-2) i Barcelona (5-0)-, i l'equip ha caigut fins a la quinzena posició de la classificació, a només dos punts dels llocs de descens.

Com dèiem, el d'Utrera és el tercer entrenador que no guanya cap dels quatre primers partits amb el Mallorca a Primera Divisió, igual que els ocorregué anteriorment a Koldo Aguirre la temporada 1983/84 i a Luis Aragonés la 2000/01. Koldo Aguirre s'estrenà a la banqueta vermella amb un idèntic balanç de dos empats i dues derrotes: sumà un punt al Lluís Sitjar davant el Saragossa (1-1) i a l'Helmántico davant el Salamanca (1-1) ,i després perdé a casa contra el Barcelona (1-4) i al Vicente Calderón (3-0). Les coses no li anaren millor al tècnic basc en els partits següents i fou destituït en l'onzena jornada, després de caure a l'estadi José Zorrila davant el Valladolid i deixar l'equip coer amb només 4 punts de 22 de possibles -llavors els triomfs valien 2 punts.

Ben diferent fou el cas de Luis Aragonés, que començà la primera etapa en el Mallorca amb un balanç d'un empat i tres derrotes -1 punts de 12 de possibles- en les quatre darreres jornades. Començà empatant a Son Moix (1-1) contra el Valladolid i després perdé tres partits de manera consecutiva contra el València (4-0), el Màlaga (0-1) i l'Athletic (2-1). La primera victòria del savi d'Hortaleza arribà la jornada següent, la cinquena, quan doblegà el Racing a Son Moix per 2-1. L'equip remuntà el vol i aquella campanya el Mallorca acabà tercer a la Lliga.

 

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris