El més important és el Mallorca. Les guerres personals, els enfrontaments entre membres del consell d'administració ens condueixen a l'abisme i és ben vera que la supervivència de l'entitat és prioritària. Ara bé, ningú no hauria d'oblidar que el concurs de creditors, precisament, obliga a la permanència: baixar és quasi sinònim de desaparèixer. El concurs obligarà el Mallorca a pagar uns doblers inassumibles en el pou de la Segona.

Avui, la brega entre Llorenç Serra Ferrer i Pere Terrasa ens aproxima al desastre. És ben hora que tothom pensi únicament i exclusivament en el Mallorca. Ja està bé de repartir-se culpes, de fer-se el màrtir, de recordar velles històries... És hora de cercar solucions, de treballar, d'oblidar disputes i enfrontaments i pensar només en l'entitat. Si no és possible que Serra Ferrer i Terrasa treballin conjuntament, que hi cerquin la solució. El mallorquinisme ho pot assumir quasi tot, però voler-se enriquir amb el Mallorca és inacceptable.