lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Espanya guanya en pegada, però perd en brillantor

El combinat de Vicente del Bosque superà davant Xile la seva assignatura pendent i es va mostrar més efectiu davant porta, però el joc que desplegà fou més gris i espès que en ocasions anteriors

La selecció espanyola superà una agònica fase de grups amb una darrera victòria davant Xile en la qual va canviar el guió d'allò demostrat enfront de Suïssa i Hondures, perquè va trobar la pegada i l'efectivitat quan més ho necessitava, encara que el seu futbol va distar molt de ser tan brillant com s'augurava abans de l'inici de Sud-àfrica 2010.

Després dels dos primers partits, en els quals va comandar i va crear multitud d'ocasions, amb un còmput d'una derrota davant els helvètics i una victòria sobre els catrachos, en el compromís vital de Pretòria enfront del conjunt de Marcelo Bielsa es va veure dominat i controlat fins que va trobar, en les botes de David Villa, després d'una errada del porter Claudio Bravo, i en les d'Andrés Iniesta l'efectivitat que tant li havia mancat fins llavors.

Davant Xile, la selecció espanyola ho va passar malament en els primers vint minuts, en els quals es va sentir fermada i superada, però l'acció instintiva de Villa, de golejador, arran d'una equivocació en la sortida de porteria de Claudio Bravo, va començar a desnivellar la balança. Després va rematar la feina el blaugrana Andrés Iniesta en una de les comptades ocasions de gol que va tenir el conjunt de Vicente del Bosque al Loftus Versfeld.

Si contra Suïssa i Hondures el control havia estat absolut, les rematades nombrosíssimes (24 i 22) i les ocasions clares, davant els sud-americans els percentatges del combinat espanyol baixaren en aquests capítols, però l'efectivitat augmentà. Era el que s'havia notat a faltar anteriorment, sobretot enfront dels d'Ottmar Hitzfeld.

Contra els xilens només varen xutar nou vegades, igual que el rival, amb tres rematades entre els tres pals -quatre dels sud-americans-, i per tant el 66,6 per cent de llançaments acabà en gol.

Aquest descens en les rematades fa davallar els espanyols en l'apartat estadístic de xuts a porteria, al final de la primera fase, fins a la tercera plaça amb 55, després de l'Argentina (64) i el Brasil (57), i igualada amb Ghana.

La circumstància de jugar més d'una part amb un home més, tenir el resultat a favor i amb això la classificació assegurada, afegit al cansament de Xile en el segon període i a la seva també aposta conformista, atorgà a Espanya la possessió després del descans.

Els de Vicente del Bosque, doncs, continuen liderant la taula de centrades, amb 2.049, per les 1.972 que acumula el Brasil. Xavi Hernández és qui més n'ha fetes, amb 263 (81 per cent d'encerts), de tot el Mundial i Xabi Alonso n'és el tercer amb 247, darrere el carioca Maicon. El conjunt espanyol, que ha acabat la fase de grups amb una possessió mitjana del 59 per cent -la xifra del matx amb Xile-, manté en definitiva la seva qualitat pel que fa a l'estil, però no respecte de la brillantor assolida, que dista notablement de la de l'època precedent.

L'equip vermell, que ha anat a remolc per la inesperada derrota a Durban davant Suïssa, ho ha passat malament per arribar a vuitens de final, en els quals es trobarà ara amb Portugal, segona del grup G després del Brasil, en un duel ibèric d'alta volada.

Aquell 0-1 encaixat davant Suïssa havia posat les coses molt difícils a una Espanya que, superada la primera fase, necessita millorar, però que almenys en el partit amb Xile, sense trobar el bon futbol, sí que va recuperar l'efectivitat, la pegada i la punteria, fins aleshores potser la gran assignatura pendent dels homes de Del Bosque.

Els internacionals espanyols, encara sense estar fins, varen demostrar una vegada més que, al marge de la dosi de fortuna sempre imprescindible, tenen caràcter per aixecar-se en els moments difícils.

Haver caigut en la primera part del torneig hauria suposat un fracàs per molts i, en tot cas, una decepció enorme per les expectatives suscitades des de dins i des de tot el món. Haver-se sobreposat a aquesta contingència representa, en definitiva, una dosi important de confiança amb vista al que resta de competició.

Albiol abandona l'entrenament amb un cop fort al peroné

Raül Albiol, defensa internacional del Reial Madrid, no va poder acabar l'entrenament vespertí d'ahir de la selecció espanyola, atès que caigué lesionat en una acció que l'obligà a retirar-se amb clars gests de dolor. El futbolista fou traslladat tot d'una a un centre sanitari per conèixer l'abast de la lesió que té.

Els homes de Vicente del Bosque tornaren als entrenaments després del triomf davant Xile, en una jornada en la qual els titulars treballaren al gimnàs i els suplents sobre la gespa del camp d'entrenament de Potchefstroom.

Raül Albiol en protagonitzà la nota negativa, perquè en el partidet entre els suplents va sofrir un cop fort a la part baixa del peroné de la cama dreta, cosa que li impedí acabar la sessió. Se'n retirà adolorit en braços del doctor Óscar Zelada i del fisioterapeuta Fernando Galán perquè l'examinassin al vestidor. L'acció en qüestió va ser una topada amb Fernando Llorente. Albiol és dubte per al duel contra Portugal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris