algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Espanya ensopega davant Suïssa

L'encontre just havia iniciat la segona part quan Gelson Fernandes ha transformat el marcador en 0-1

50064

Fernando Torres dins l'ofensiva dels suïssos.

PAUL HANNA

L'anhelada estrena d'Espanya en el Mundial va tenir el pitjor final possible, amb una derrota (0-1) de la campiona d'Europa que trencà tots els pronòstics i que demostrà que l'aposta pel futbol i la victòria no sempre juguen en el mateix bàndol. Ottmar Hitzfeld alliçonà els seus homes per jugar les seves bases i s' emportà un triomf inesperat que trenca la bona ratxa d'Espanya, que sumava 43 victòries, 3 empats i una sola derrota, l'encaixada en condicions similars contra els Estats Units a la Copa Confederacions.

Fa un any ningú pensava que Espanya fos incapaç de doblegar els de les 'Barres i Estrelles', però va passar, tot i que ahir la derrota pot fer més mal psicològic que esportiu, ja que no hipoteca les aspiracions, però pot fer efecte sobre la moral del grup.

D'un cop de ploma, el favoritisme que s'atorgava a la 'Roja', la selecció a la qual tots esperaven veure debutar per parlar de bon futbol, s'ha volatilitzat, i caldrà esperar com s'aixequen els jugadors d'aquest cop i com assumeixen la primera trompada. Tot i que tècnic i futbolistes s'han cansat de reiterar que un Mundial no és un passeig, el fet cert és que en la idiosincràsia espanyola és tòpic-típic, passar de l'eufòria al sentiment de fracàs en instants, i això podria haver succeït ahir horabaixa a Durban, cosa que seria preocupant si es contagiés al grup.

En el partit d'ahir, des del primer minut quedà clara la declaració d'intencions dels suïssos: regalar la pilota i preparar un entramat defensiu des del centre del camp amb l'objectiu de generar impaciència en els espanyols i que els donà fruits. El 78/22 de possessió fou el resum perfecte del començament del partit, ja que els suïssos només tocaren la pilota per rebutjar-la, tot i que evitant perfectament l'última passada i amb un córner com a única opció a favor. No hi havia dubte que la calma havia de ser la consigna de la 'Roja', ja que l'autoritat era indiscutible, però l'augurat passeig tindria pedres al camí. Villa, que no aixecà el cap, i un possible penal a Silva foren les opcions del primer quart d'hora, però sense remats.

El valencianistafou el primer a provar Benaglio, sense perill, Sergio Ramos disparà fora una pilota que esperaven diversos companys i Iniesta ho va intentar des del centre. Tres assajos sense èxit abans que Piqué es lluís com el davanter que no és, tot i que el porter del Wolfsburg no va fallar en l'única ocasió realment clara. Casillas va estrenar els seus guants en un lliure indirecte després d'una estranya falta xiulada a Xavi per elevar el peu en un rebuig, però Suïssa, i més sense dos dels seus millors homes (Frei i Behrami), tres amb la lesió de Senderos, seguia amb el seu mateix paper i Espanya no fou capaç de trencar-li el guió.

Els nervis serien el pitjor enemic d'Espanya, que no tenia frescor ni encert, -Villa no encertava-, i que se n'anà al vestidor després d'haver constatat la complicació de guanyar en un Mundial, més en el primer partit, malgrat la superioritat sobre la gespa, i necessitada d'una xerrada regeneradora. Del Bosque alliçonà els seus per llançar-se cap a la diana, però en una jugada fatídica canvià el signe de partit. Un mal rebuig arribà per fortuna a les botes de Derdiyok, Casillas li sortí al pas i el tirat a terra, però la pilota quedà lliure per a Fernandes, que evità l'oposició d'un Piqué que s'endugué una puntada de peu a la cara i posà al marcador l'inesperat 0-1.

El gol es convertí en una cuirassa extra per als d'Ottmar Hitzfled, i Del Bosque va moure la banqueta, amb més o menys encert, per donar frescor a l'atac, i evitar que els seus pupils caiguessin en el neguit o en l'obcecació.

Però no tingueren sort ni Torres, ni Xabi Alonso, amb una xurriacada que va rompre el travesser. Fins i tot una altra jugada embolicada podria haver significat la sentència, però Derdiyok rematà a la base del pal amb Casillas ja per terra. No va desistir Espanya en la seva voluntat, i no sempre amb tranquil·litat, ho va intentar des de tots els llocs, però no era el dia. Ara la situació del grup se li complica i l'espera fins a la segona jornada es farà interminable, sobretot si l'entorn comença a posar-se nerviós i comencen els debats.

FITXA TÈCNICA

ESPANYA, 0 - SUÏSSA, 1 (0-0, al descans)

ESPANYA: Casillas; Sergio Ramos, Puyol, Piqué, Capdevila; Busquets (Torres, min.62), Xabi Alonso, Xavi, Silva (Navas, min.62), Iniesta (Pedro, min.77); i Villa.

SUÏSSA: Benaglio; Lichtsteiner, Grichting, Camins (Von Bergen, min.36), Ziegler; Barnetta (Eggimann, el meu.90) Inler, Huggel, Gelson Fernandes; Derdiyok (Yanin, min.79) i Nkufo.

GOL: 0-1. Fernandes, min.52.

ÀRBITRE: Howard Webb (ING). Ha amonestat Grichting (min.30), Ziegler (min.73) i Benaglio (min.90), de Suïssa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per RAFA, fa mes de 10 anys
VOTADME NEGATIVAMENTE, POR FAVOOOOOOOORRRRRRR
Valoració:0menosmas
Per rafa, fa mes de 10 anys
veo que por estos foros hay mucho suizo, pero ningun hondureño....
Valoració:-25menosmas
Per Mari, fa mes de 10 anys
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJ
Que es fotin! qualsevol que jugui contra espanya o frança!
Valoració:4menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
per qué els equips esportius volen representar un pais? Idò, esta ben clar; perquè hi ha patriotes disposats a gastar els doblers en samarretes, entrades i tota la parafernàlia i fins i tot matarien pel seu equip, i això genera una doblerada.I alerta que no estic fent crítica de les aficions, que cadascu té la seva i em sembla molt bé, però amb deportivitat i crítica,sinó és pur fanatisme. I jo no te dic que ets ni que deixas de ser, potser els teus companys de neixement t'ho diguin, o no t'has fixat que la manca d'entendiment està entre vosaltres?
Valoració:-10menosmas
Per Ministrillo, fa mes de 10 anys
No parlem més de l'Espanya-Suïssa. Facem com va dir el ministre Batedora: ¡Viva Honduras!
Valoració:-3menosmas
Per JO NO SOM ESPANYOL a forastera, fa mes de 10 anys
"...La pàtria? hauria d'estar superat aquest sentiment,no així el de la dignitat que res te a veure amb el color o la pàtria..." digue'm tu idò forastera per qué els equips esportius volen representar un pais? Ara que tothom critica en Laporta perque diuen que ha polititzar el Barça, que eren els carrers de Palma dimecres passat, plens de banderes, mes que una afirmació nacional i patriotera? Sempre tornam a lo mateix, tu et vols fer passar per una ciutadana apàtrida però ja amb el teu nom "forastera" et posiciones al costat del poble castellà. Per tant deixa que tothom sia el que vulgui i si ens definim com a ciutadans catalans és perque ho som i no han de venir els castellans a dir-mos el que som a deixam d'esser. VISCA ELS PAÏSOS CATALANS. SEMPRE CATALANS, MAI ESPANYOLS.
Valoració:21menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Per altra banda tu dius que són partidaris externs, però sa realitat és que molts dels catalans, 90% dels que pul·lulen pels foros,són marcadament catalanistes i així es defineixen, amb orgull de ser-ho i que no practiquen ni la moderació ni la indiferència envers tot allò que representi a espanya.
Valoració:-20menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Els "ismes" existeixen, vaja que si existeixen. I aquí se xerra o s'ha de xerrar d'esport, de fútbol i res pus, de si va ser bó o dolent, de que et pugui agradar una selecció o una altra sense pensar en els colors o en banderes. Si mesclam una cosa amb altra ja tenim "fanatisme".
La pàtria? hauria d'estar superat aquest sentiment,no així el de la dignitat que res te a veure amb el color o la pàtria
Valoració:-25menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys
Els espanyolistes no són espanyols; els catalanistes no són catalans. Són, simplement, partidaris externs d'Espanya o de Catalunya. Aquells qui ja som de nació catalana, com ara els mallorquins, ens correspon aquest gentilici regional per una banda i el gentilici nacional -català- per una altra. Per això, en lloc d'"ismes", molts ja ens estimam més, per exemple en el cas de les seleccions esportives espanyoles, la indiferència.
Per altra banda estic d'acord que un jugador és bo jugui amb qui jugui; però aquí se xerra, més que d'esport, de dignitat i de Pàtria.
Valoració:6menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Ja ho sé, Biel, però no crec que aquesta ironia li fes cap gràcia a Piqué i tant català és un com l'altre, no? El no reconeixement dels bons jugadors perquè juguin en distintes equips és perdre la pespectiva i crec que l'antiespanyolisme,així perquè si,tant si hi ha motius com si no, és tant absurd com l'anticatalanisme, el catalanisme o l'espanyolisme.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris