algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

De la “fúria” al tiqui taca

El bon joc i el tracte exquisit a la pilota s'han convertit en les noves senyes d'identitat de la selecció espanyola, que deixa enrere èpoques en què el coratge era el principal argument de l'equip

El bon joc de la selecció, tant a l'Eurocopa de 2008 a Suïssa iÀustria com en la fase de classificació per al Mundial de Sud-àfrica, ha substituït per primera vegada la "fúria espanyola" i el patriotisme com a arguments bàsics del combinat espanyol a l'hora d'afrontar un torneig mundialista.

Aquesta és la principal conclusió d'una investigació realitzada per Ramon Llopis-Goig, sociòleg de la Universitat de València, que opina que s'ha produït un canvi de mentalitat en el futbol espanyol que es reflecteix en el fet que el model de futbolista "ideal" ha deixat de ser el que va mostrar José Antonio Camacho per ser substituït pel que ha ofert Pep Guardiola.

Llopis-Goig considera que des de l'arribada de Luis Aragonés al càrrec de seleccionador s'ha passat de la "fúria" al futbol dels jugones, i que és "molt probable" que aquesta circumstància "no s'hagués arribat a produir en cas d'haver continuat en les convocatòries de l'equip el jugador del Reial Madrid Raúl González".

"La seva manera d'entendre i practicar el futbol, basada en el coratge i la capacitat de lluita, l'apropen més al paradigma de la 'fúria espanyola' que al nou estil emergent dels jugones. Vist així, resulta comprensible que el màxim golejador històric de la selecció no tingui cabuda en un equip que havia de donar a llum un nou estil de joc," afegí.

Llopis-Goig exposa aquestes idees en un article titulat "Evolució i transformacions socioculturals del futbol espanyol", inclòs en el llibre d'investigació Futbol postnacional. Transformacions socials i culturals de l'esport global a Europa i Amèrica Llatina, que ell mateix ha dirigit.

Interès majoritari pel futbol

En l'estudi, recorda que, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), a un 54 per cent dels espanyols majors d'edat els interessa aquest esport i que la Lliga de Futbol Professional (LFP) va informar que el futbol va generar 4.000 milions d'euros a Espanya el 2004, un 0,9 per cent del Producte Interior Brut (PIB). Llopis-Goig considera que el futbol espanyol ha destacat més pels seus clubs que per la selecció, i remarca que el Reial Madrid i el Barcelona aglutinen el 58 per cent de les adhesions dels aficionats de tot l'Estat.

Després del Reial Madrid (32,8%) i del Barcelona (25,7) vénen el València (5,3), l'Athletic de Bilbao (5,1), l'Atlètic de Madrid (4,7), el Betis (3,3), el Saragossa (2,7) i el Sevilla (2,3), a més del Deportivo de la Corunya i el Celta de Vigo (2,2).

La importància de la Lliga i el bon rendiment dels equips, en els quals els estrangers són protagonistes, a banda de la transformació dels clubs en societats anònimes esportives, condicionen la resposta a la pregunta que es formula Llopis-Goig en el seu estudi sobre el paper de la selecció espanyola en torneigs internacionals, amb independència de l'èxit a l'Eurocopa de 2008.

En aquesta línia, s'ha superat una etapa en què hi hagué menys sentiment nacional espanyol en l'entorn del futbol i en què el futbolista retia més als seus clubs.

Les claus d'un canvi

Les claus del canvi en el combinat són, per Llopis-Goig, de caràcter futbolístic, i hi destaca que Xavi Hernández, Andrés Iniesta, David Villa, David Silva, Cesc Fàbregas, Fernando Torres i Xabi Alonso assumeixen responsabilitats i són líders als seus equips i a la selecció.

Amb tot això, aquest sociòleg de la Universitat de València conclou que, amb la reactivació de la selecció i la consolidació d'un nou estil de joc, la tendència a la baixa del seu interès ha canviat, mentre que es manté la fortalesa de la identitat dels grans clubs de l'Estat.

Villar, amb la selecció

Per altra banda, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Àngel María Villar, assegurà ahir a Potchefstroom, localitat on està concentrat el combinat, que la condició de favorits que s'atorga als homes de Vicente del Bosque "no és perquè sí", sinó pel bagatge acumulat en els darrers anys. "Som candidats i favorits per tot allò que hem fet. I ho som no perquè ens ho creguem, sinó per les opinions de tota mena cap a la nostra selecció i pel bon joc que hem desenvolupat".

Iniesta encara no té l'alta, però jugarà davant Suïssa

Andrés Iniesta, migcampista del Barcelona, completà ahir la primera part de l'entrenament d'Espanya en el camp de la Universitat del Nord-oest de Potchefstroom.

El jugador d'Albacete, que patí un edema a la cuixa dreta en el darrer amistós a Múrcia davant Polònia, continua amb el pla previst i ahir al matí començà a treballar amb el grup en la part menys exigent de la sessió.

Aquest reingrés d'Iniesta a la tasca amb la resta d'internacionals era previst ins del programa de recuperació perquè arribi a punt a l'estrena d'Espanya en el Mundial, dimecres davant de Suïssa a Durban.

El barcelonista va realitzar sense problemes els exercicis que van fer tots els convocats i quan Vicente del Bosque, el seleccionador, va disposar un partidet en tres quarts de camp, es va retirar.

El tècnic de l'equip va dividir els jugadors en dos grups per a un matx en el qual va tornar a prevaler el toc de pilota i el treball amb pressió.

A més dels porters, que es van alternar, en un grup van jugar Arbeloa, Albiol, Marchena, Busquets, Xavi, Xabi Alonso, Navas, Torres, Llorente i Pedro; i a l'altre, Sergio Ramos, Piqué, Puyol, Capdevila, Cesc, Javi Martínez, Silva, Vila i Mata. Aquest darrer després va canviar de bàndol.

Iniesta encara no té l'alta dels metges, tot i que les sensacions són positives i hi ha optimisme perquè pugui jugar davant Suïssa. Les lesions musculars que ha patit Iniesta durant aquesta temporada amb el Barcelona fan que el cos tècnic i els metges siguin prudents. "Esperarem a demà -avui per al lector- per parlar d'alta mèdica", digué el doctor Óscar Celada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris