cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Dos anys d'inestabilitat institucional

Des que el Grup Drac presentà concurs de creditors el 16 de juny del 2008, el Reial Mallorca ha duit penjat constantment el cartell d'“Es ven” i el club ha canviat de mans en tres ocasions

Des que el 16 de juny del 2008 el Grup Drac de Vicenç Grande presentà el concurs voluntari de creditors fins a dia d'avui, en què Mateu Alemany és a punt de tancar la venda del Reial Mallorca a un grup inversor encapçalat pel tècnic pobler Llorenç Serra Ferrer, la Societat Anònima Esportiva vermella ha viscut gairebé dos anys d'inestabilitat institucional, en els quals ha canviat de mans en tres ocasions i les oficines de Son Moix han assistit a una autèntica desfilada de candidats a propietaris.

La crisi econòmica de l'imperi empresarial de Vicenç Grande obligà el llavors president i màxim accionista del Mallorca a posar el cartell d'"Es ven" a l'entitat. No tardaren a aparèixer personatges interessats a adquirir el club.

El 21 de juliol féu una aparició estel·lar l'empresari anglès Paul Davidson, qui tancà un principi d'acord amb Grande per adquirir-ne el paquet accionarial (93% dels títols) per 42 milions d'euros. Emperò anaren passant els dies i les setmanes i la venda no s'acabava de concretar. Mentrestant, sorgiren nous pretendents en la cursa per convertir-se en el nou propietari del Mallorca, com l'expresident del Newcastle, el britànic Freddy Shepherd; el magnat rus Miradil Djalalov, l'amo de l'imperi Red Bull, Dietrich Mateschitz, i el multimilionari àrab Suleiman Al-Fahim. Tots ells sol·licitaren veure l'estat dels comptes del club abans de formalitzar la seva oferta. Molt renou per res.

De tots ells, l'únic que adquirí un compromís seriós per comprar el Mallorca fou Paul Davidson. Arribà el dia que s'havia de fer efectiu el pagament de la compravenda i el popularment conegut com el Llanterner deixà plantat Vicenç Grande, a qui no quedà més remei que iniciar la temporada 2008/09 com a president.

Aquell curs la crisi institucional es traslladà al terreny de joc i el Mallorca signà una primera volta de campionat desastrosa. Quan semblava un equip condemnat al descens a Segona, el 15 de gener del 2009 entrà en escena Mateu Alemany per rescatar l'entitat de la crisi tant esportiva com institucional. L'advocat andritxol agafà les regnes del club i firmà amb Grande una opció de compra per 1,5 milions d'euros que féu efectiva el 30 de juny. Alemany assumí plens poders com a president amb una única missió: trobar un comprador solvent i capacitat per retornar a l'entitat la tan desitjada estabilitat, a tots els nivells.

El retorn d'Alemany al Mallorca fou balsàmic. L'equip reaccionà en la segona volta, aconseguí la permanència amb solvència i la pau social tornà, temporalment.

L'estiu del 2009, la venda del Mallorca es tornà a convertir en un serial que finalitzà el 7 d'agost amb la venda del club a la família Martí Mingarro per 4,5 milions d'euros. Abans de tancar aquesta operació, Alemany rebutjà una primera oferta de 3,5 milions d'euros formulada per un grup d'empresaris mallorquins -els noms dels quals no arribaren a transcendir-, encapçalat per Serra Ferrer. També trencà negociacions amb l'empresari de Tenerife resident a Madrid Carlos González, amb qui el 17 de juliol s'havia assolit un preacord per 5 milions.

L'aventura dels Martí Mingarro, amb una gestió nefasta, acabà de mala manera el 10 de novembre del 2009, quan Alemany decidí fer efectiva l'opció de recompra per tornar a agafar el timó del club i reobrir el procés de venda un cop acabada la temporada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris