nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

... i altres herbes

Manzano
Ja sabeu que sempre he mantingut que Gregorio Manzano és un entrenador mediocre de Segona Divisió, tot i que no tenc cap problema a atribuir al tècnic andalús, instal·lat a Valladolid i amb residència temporal a Palma, gran part del mèrit de l'excepcional temporada que està realitzant l'equip. És una evidència que Manzano no continuarà al Mallorca, i també sembla clar, tot i que tampoc no m'estranyaria gens que fos una maniobra del seu representant -Manuel García Quilón- que Sevilla, València i Vila-real poden estar interessats a contractar-lo. Hi ha un evident conflicte d'interessos entre el Mallorca i els equips que, suposadament, pretenen contractar Manzano per a la temporada que ve. Dit això, em sembla miserable i fora de lloc que algú es pugui pensar que Manzano no defensarà fins al darrer alè els interessos del Mallorca fins que finalitzi el seu contracte, el pròxim 30 de juny. És evident que les seves decisions seran revisades amb lupa per molts, però estic segur que les errades just es podran atribuir al seu mal cap i no a cap obscura intenció.

Europa
La denúncia de l'Athletic de Bilbao per l'impagament de les quantitats pactades pel traspàs d'Aritz Aduriz preocupa Mateu Alemany, encara ara màxim accionista del Reial Mallorca, perquè pot arribar a impossibilitar a l'equip jugar competició europea la temporada pròxima. Ara bé, en primer lloc i abans de res, el conjunt ha d'aconseguir quedar entre els sis primers, que encara no ho ha fet, tot i que en té moltes possibilitats. Els seguidors del Reial Mallorca, en tot cas, poden estar ben tranquils, ja que estic convençut que, arribat el moment, el Mallorca pagarà l'Athletic i podrà així participar a Europa. Dit això, la realitat és que l'actitud del conjunt biscaí és absolutament legítima, malgrat que intentar guanyar als despatxos allò que no has estat capaç d'obtenir al terreny de joc és èticament qüestionable. Ah, per cert, també s'ha de pagar el Leixoes pel traspàs de Bruno China, atès que els portuguesos també han denunciat.

Economia
Tots vosaltres sabeu que la situació econòmica del Reial Mallorca és nefasta i que el concurs de creditors és quasi inevitable. Idò bé, el president del Saragossa, Agapito Iglesias, reconegué dilluns a la junta general extraordinària d'accionistes de la Societat Anònima Esportiva que l'entitat té un deute "proper als 100 milions d'euros". L'Associació de Futbolistes Espanyols, que presideix Luis Rubiales, mantingué dilluns dues hores d'intensa reunió amb els capitans dels equips de Primera, Segona, Segona B i Tercera Divisió. Els futbolistes no descartaren, fins i tot, la possibilitat de convocar una vaga. Estan especialment molests perquè la Lliga de Futbol Professional no garanteix el fons (sis milions per a Primera Divisió) per als clubs que presentin concurs de creditors.

Athletic
No hi ha dubte que l'Athletic és un club peculiar, diferent. I no estic pensant, precisament, en aquella famosa frase del periodista Luis María Ansón que es referia al seu estimat Athletic com l'únic equip que juga amb onze espanyols. Idò bé, la setmana passada vaig llegir un interessant article al diari El Correo. "Més de la meitat dels socis donen suport a l'obertura de Lezama a la diàspora basca". Assegurava Javier Ortiz, que firma la informació, que "els socis de l'Athletic estan disposats a travessar fronteres i captar per als seus equips de la pedrera jugadors procedents de la diàspora basca. Més de la meitat dels abonats (un 56,8%) es mostra partidari de reclutar joves que hagin nascut lluny d'Euskadi mentre tinguin un origen basc". Les dades procedeixen d'una enquesta que fou contestada per 6.467 socis. Qualsevol comparació amb la situació del club més representatiu d'aquesta terra nostra és ofensiva -per nosaltres, clar-.

Cruyff
Florentino Pérez, durant la seva primera etapa com a president del Reial Madrid, nomenà Alfredo di Stefano president d'honor. Idò bé, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, anuncià la setmana passada el nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor del club. La decisió de Laporta, contràriament a la que adoptà Florentino Pérez, ha disgustat una part del barcelonisme, que considera que Cruyff no suscita el consens necessari perquè sigui president d'honor. En aquest sentit, el tècnic holandès fou temps enrere una veu extremadament crítica amb anteriors directives. Clar, i llegir que el Barça nomenava Cruyff president d'honor i recordar que és la mateixa funció que desenvolupa Alfredo di Stefano en el Madrid em fa pensar qui podria exercir aquest càrrec al Reial Mallorca. Pens i pens i no em ve al cap ni un sol nom. Que trist!

Tòfol Pizà
Dies enrere em vaig trobar Tòfol Pizà, que en una altra època fou membre del consell d'administració del Reial Mallorca i l'home de confiança de Miquel Dalmau. Avui, Pizà, que manté una disputa legal amb Dalmau, està absolutament apartat del món del futbol -tant del Mallorca com de la UE Poblera-, però no ha perdut la seva afició pel trot -encara en té algun bon exemplar per terres franceses-. Tòfol Pizà va estar molt pendent dels equips base del Mallorca mentre fou accionista i membre del consell d'administració. En coneixia els jugadors, els pares, els entrenadors... Se'n cuidava.

Laporta
Ja és a la venda el llibre escrit pel president del FC Barcelona, Joan Laporta, Un somni per als meus fills (Angle Editorial). Laporta hi diu, entre altres coses: "Que el president del Barça mostri sense complexos la seva catalanitat no hauria de ser motiu de polèmica". Laporta hi assegura que Catalunya "dóna sentit a les essències" del club blaugrana i afegeix que "des del Barça contribuïm al país". El president blaugrana nega també en el llibre que s'hagi aprofitat del càrrec per fer política. "En el club mai no s'ha fet política partidista", escriu, i continua dient: "El Barça és independent, apolític i està obert a tot el món, però la meva nació és Catalunya i defensar el Barça és també defensar Catalunya". El president del Barça diu que si pogués fer marxa enrere no té clar si adoptaria la decisió de presentar-se al càrrec que ara ocupa. "Si tot el que he fet i tot el que ha succeït ha fet patir els meus fills, no compensa i no ho tornaria a fer. Però tinc l'esperança que n'estiguin orgullosos", manifesta. El llibre ha sortit a la venda a Catalunya, però ahir encara no era possible adquirir-lo a Mallorca, tot ique s'espera que hi arribi de manera imminent.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris