cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

... i altres herbes

González (I)
El delegat de Presidència per a l'Esport, Diego González, es va reunir fa uns dies amb Mateu Alemany, màxim accionista del Reial Mallorca. Ben fet. Alemany, que la sap ben llarga, implorà ajuda a González per resoldre el conflicte que la Societat Anònima Esportiva manté amb IB3. De fet, les negociacions entre el director general d'IB3, Antoni Martorell, i Alemany no van gens bé per als interessos del Reial Mallorca. Vull dir, que Martorell està ben decidit a retallar de manera sustancial la quantia econòmica del contracte firmat.

El director general d'IB3 recorda dia i nit els incompliments del Reial Mallorca i Alemany reitera una i mil vegada que les nostres institucions no ajuden l'entitat més representativa d'aquesta terra. Avui dia, l'acord sembla complicat, però no pot descartar-se que, finalment, arribi un pacte. La solució que es comença a veure a l'horitzó passa per perllongar el contracte, però reduir-ne les quantitats.

González (II)
Idò bé, fruit d'aquest contacte, vaig poder escoltar com el delegat de Presidència per a l'Esport, Diego González, assegurava que intentaria posar pau en el conflicte entre IB3 i el Mallorca. Déu meuet! No sap on s'ha ficat. Alemany és més viu que una centella.

González (III)
Però no varen ser les declaracions de González sobre el seu paper d'home bo el que més em cridà l'atenció de les seves paraules. El delegat de Presidència per a l'Esport es mostrà disposat a col·laborar amb el Mallorca per incrementar l'assistència d'aficionats al camp. Això, però, no és el més estrany, sinó el fet que González argumentàs que els futurs compradors del Reial Mallorca no podien tenir una mala imatge dels aficionats. Idò! I González es va quedar ben a ple.

Generositat
Em parlaren ahir d'un militant d'Unió Mallorquina que exercí un càrrec de responsabilitat política durant els quatre anys de l'anterior Pacte de Progrés. L'home en qüestió, que té un perfil més o manco tècnic, hi continuà durant la legislatura passada, tot i que el seu departament quedà en mans del Partit Popular. En aquesta legislatura, ja es poden imaginar que fou ascendit. I no és complicat comprendre que fou destituït quan Antich, Armengol i Calvo trencaren el pacte amb Unió Mallorquina. Idò bé, l'home, un autèntic supervivent, em diuen què estaria disposat a continuar en el càrrec i què així li ho han fet arribar al màxim responsable de la institució implicada. La reacció fou airada. Ja saben la dita: "Roma no paga traïdors".

Francisco Blasco
Josefina Ramis, consellera d'Esports, Joventut i Igualtat, oficialialitzarà avui el nomenament de Francisco Blasco com a director insular d'Esports. Tot i que no té experiència dins l'àmbit esportiu, només m'arriben referències extremadament positives de Blasco, un home feiner i prudent. En tot cas, m'asseguren que Blasco disposa del més important: suport de la consellera.

La cimera
Ahir i avui tenen lloc a l'hotel Eurostars de Madrid unes jornades extraordinàries de la Lliga de Fubol Professional. Curiosament, un dels temes que s'hi tractaran serà el fons de garanties per a futbolistes d'equip en concurs de creditors. Es tracta, en definitiva, de la pretensió dels clubs que el fons de garantia salarial per futbolistes en concurs de creditors pugui ser finançat per l'Estat mitjançant una major aportació dels doblers provinents de les travesses. Mateu Alemany, lògicament, és a Madrid i està molt interessat en la qüestió. Està previst també que es parli de la possibilitat de rebaixar l'IVA, la supressió del partit en obert per augmentar així els ingressos, cobrar de les apostes per internet...

Recursos
Segons l'estudi Football Money League, elaborat per Deloitte, i amb dades de la temporada 2008/2009, el Reial Madrid és el club que més recursos genera del món per cinquè any consecutiu. Facturà durant la temporada passada 401,4 milions d'euros per davant del FCBarcelona (365,9) i el Manchester United (327). A continuació, hi figuren el Bayern de Munic (289,5), l'Arsenal (263), el Chelsea (242,3), el Liverpool (217), la Juventus (203,2), l'Inter (196,5) i el Milà (196,5).

La llista dels 20 primers es completa amb l'Hamburg (146,7), la Roma (146,4), l'Olimpic de Lió (139,6), l'Olimpic Marsella (133,2), el Tottenham Hotspur (132,7), el Schalke 04 (124,5), el Werder Bremen (114,7), el Borussia Dortmund (103,5), el Manchester City (102,2) i el Newcastele United (101). Basta pegar un cop d'avui a la llista per comprovar que hi ha set clubs d'Anglaterra, cinc d'Alemanya, quatre d'Itàlia i dos de França i Espanya -curiosament, els dos primers-. És així prou evident l'enorme diferència

Endeutats
Fa uns dies, sortí a la llum un informe de la UEFA, que intentava reflectir la situació financera dels més de mil clubs que hi ha a les lligues de les 53 federacions europees. Curiosament, la Premier League (Anglaterra), que inclou 7 dels 20 clubs que més recursos generen, és també la competició amb més endeutament. La segona Lliga amb més deute ja es poden imaginar que és l'espanyola, que té els dos clubs que més doblers facturen del món. Els anglesos acumulen un deute de 4.000 milions d'euros, un 56 per cent del total. Els conjunts de la Lliga espanyola totalitzen un dèficit global de 1.000 milions d'euros.

L'informe, en aquest cas, fa referència a la temporada 2007/2008 i també recull que la mitjana d'assistència d'aficionats més alta és a Alemanya (42.000 espectadors). A Anglaterra, la mitjana arriba als 35.000 aficionats, mentre que a Espanya és de 28.000. L'informe de la UEFAtambé demostra que la meitat dels campions de Lliga de la temporada 2007/2008 foren els clubs econòmicament més potents de cada país.

Aficionats
Un total de 16.500 espectadors acudiren diumenge passat al Nuevo Zorrilla a presenciar el duel entre el Valladolid i el Reial Mallorca. Enguany, a l'ONO Estadi mai no hi ha anat tanta gent. Per què? De fet, el consell d'administració que presideix Tomeu Vidal està fent important esforços regalant entrades a molts aficionats, però així i tot, l'afluència de mallorquinistes és més que discreta. El problema -se n'ha parlat moltes vegades- és que els aficionats han perdut la il·lusió, la confiança en els dirigents i estan desencantats i decebuts amb les situacions patides a l'entitat en els darrers temps. En aquest sentit, Alemany té encara de crèdit davant l'afició, tot i que molts dels satisfets amb la feina del màxim accionista tenen clar que pretén enriquir-se amb la venda de la Societat Anònima. És ben lícit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris