algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

La play i la realitat

Jug amb el R. Mallorca i he aconseguit guanyar la Lliga, la Copa del Rei i disputar una final de la Lliga de Campions. He fitxat Messi, Iniesta, Agüero, Cristiano Ronaldo... Tenc una plantilla compensada i equilibrada. Quin il·lusió! Som l'amo de la play. Tenc la sensació que Javier Martí Asensio dirigeix el Reial Mallorca com un nin, o un home d'edat més avançada, que juga al FIFA a la videoconsola. S'ho passa bé, fa i desfà. Fitxa, compra, ven, marca el preu de les entrades, acomiada... És clar, i parla amb els amics Gregorio Muñoz, Gori, i Gonzalo Fernández dels fitxatges més avinents per a la temporada que ve.

Javier Martí Asensio, com jo mateix mentre m'iniciava amb el videojocs, encara no coneix els millors trucs. Una vegada i una altra era derrotat, golejat pels meus rivals. Evidentment, jo encara no sabia com fer-ho per regatejar el contrari, desconeixia quina combinació de botons garanteix el gol de falta, com s'ha de fer per fer una bona rematada de cap... A poc a poc, n'he après, malgrat que vos he de confessar que quan el rival és humà -no la màquina- acostum a perdre. Però el Reial Mallorca de Javier Martí Asensio no és producte de la play, sinó real. I els treballadors no són números, sinó persones. I els doblers són reals, com els punts en joc o els contractes a pagar o cobrar. Martí Asensio, emperò, no coneix els trucs. No sap encara la combinació de botons imprescindible per guanyar. Martí Asensio juga, però si perd..., perdem tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris