La primera vegada comencen. Ahir arribà la primera derrota del Mallorca del present campionat de Lliga, davant un equip a priori superior. I a posteriori, com vàrem poder comprovar. Perdre al Sánchez Pizjuán (que ara anomenen "la bombonera del Nervión) davant el Sevilla, entra dins els càlculs lògics que feim a la pretemporada. Però el partit d'ahir ens marca els límits d'un Mallorca que enguany encara no tenim apamat. Ens diu que el Mallorca no estarà entre la flor i nata de la classificació i ens dóna més pistes de la fractura qualitativa que existeix entre els conjunts que militen encara a la Primera Divisió. Una competició que vendrà marcada per la gran diferència de pressuposts que mantenen els clubs que hi participen.

El Sevilla va ser molt superior al Mallorca. Si el conjunt que encara dirigeix Manzano gaudí de qualque semiocasió a la segona meitat, cal atribuir-ho més a la relaxació del conjunt local que a les possibilitats reals que els mallorquinistes poguessin fer ombra als sevillistes. Ahir, però, el nerviosisme a l'expedició mallorquinista no només venia per la derrota, més d'un estava inquiet pel proper ERO que sembla que aplicarà la nova propietat madrilenya del club. Alguns empleats del club aniran a engreixar les llistes de l'atur. Unes llistes que ja estan prou grasses i que, pel que sembla, escoltant els diversos debats entre governants i opositors, ningú no té la fórmula per pal·liar aquest drama. Sempre ens quedarà el futbol per tenir-nos entretinguts.