algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

... i altres herbes

La propietat
Javier Martí Mingarro encara no ha tingut temps de fracassar. Ni de triomfar. El debat sobre el paper que han de jugar les institucions envers el Reial Mallorca i la resta d'equips d'elit de les Illes Balears és etern i sembla quasi impossible arribar a un mínim consens. Ja sabeu que mai no em pot parèixer bé que el nostre estimat Reial Mallorca estigui en mans d'empresaris que no són d'aquesta terra, però per ara no té remei. Personalment, sempre he defensat que el Mallorca ha de ser de mallorquins. I de com més millor. Alemany també ho deia, però ja coneixeu que, finalment, es decidí pel madrileny Martí Mingarro i rebutjà el nostre Serra Ferrer. Tanmateix, jo era del paper de les institucions que us volia parlar. Sempre he pensat que les institucions públiques de les Illes Balears no han de mantenir de manera artificial equips en la màxima categoria. Per exemple, el Govern ha estat durant anys al Voleibol Palma, un conjunt que reunia una mitjana de poc més de 200 persones en un partit de Lliga. No té sentit.

En canvi, és ben lògic que les institucions donin el màxim tant de suport com sigui possible -sempre dins els límits del sentit comú- a un equip com el Menorca Bàsquet, que congregava la temporada passada més de 5.000 persones a cada matx. A més, ja sabeu que el Menorca aconseguí juntar tota l'illa, superant els habituals recels entre Maó i Ciutadella. El Menorca, que abans jugava amb el nom de La Salle Maó, s'ha convertit en l'equip de tots. De fet, és un dels pocs elements de l'illa que uneix tothom. Però avancem una mica. Els dirigents del Reial Mallorca han manifestat sempre el seu descontent amb la falta d'ajudes, tot i que IB3 Televisió col·labora, i molt, amb la Societat Anònima Esportiva. Ara bé, entenc perfectament els recels dels nostres responsables públics d'ajudar el Mallorca.

I, clar, puc comprendre que quan la propietat és d'un grup empresarial que no és d'aquesta terra els recels siguin encara superiors. Ho dic perquè serà molt complicat que es pugui arribar a un acord amb l'Ajuntament de Palma respecte dels terrenys del Lluís Sitjar. Sí, ja sé que el Reial Mallorca no té ni una sola acció del Lluís Sitjar, sinó que pertanyen a la Fundació Reial Mallorca. Ara bé, tothom sap que la fundació és un instrument al servei de la Societat Anònima Esportiva. I ja us puc avançar que amb la batlessa, Aina Calvo, i la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, serà ben complicat arribar a una entesa. Ho entenc. I també entenc que Antich i Armengol recelin de les intencions reals de la nova propietat i que estigui a l'expectativa. És normal. És inevitable.

Consell assessor
Mateu Alemany retornà al Reial Mallorca per salvar l'equip del descens, i ho aconseguí. Aleshores, convocà un bon grapat de mallorquinistes a integrar-se en el consell assessor de l'entitat. No li fallaren i es va poder visualitzar en una foto històrica que el mallorquinisme -Contestí, Dalmau, Beltran, Reynés, Cabotà...- donava suport a Alemany. Idò bé, divendres, en un detall que diu molt a favor seu, Mateu Alemany els convida a sopar. Ja us podeu imaginar que amb els guanys obtinguts per l'expresident no faltarà el millor marisc i el vi més car. I, lògicament, brindaran pel futur del Mallorca amb el millor xampany francès.

Vidal
L'hemeroteca és cruel. I agraïda. Tot depèn. La revista El Mirall publicà el novembre de 1992 en un número especial dedicat al 25è aniversari de la publicació d'Els mallorquins, de l'enyorat Josep Melià un article de Tomeu Vidal i Pons, ara president del Reial Mallorca i aleshores conseller de Cultura, Educació i Esports. Començava dient Vidal: "Per fer un país són necessàries moltes coses: un territori, un passat, una decisió col·lectiva, la capacitat de decidir la pròpia voluntat, molta feina i el desig de futur, que no existeix encara sinó com a impuls per al present...". I continua dient: "Potser la capacitat de decidir aquesta pròpia voluntat mai no és completa, però no podrà silenciar-la fins a finir la tasca, ni deixar de clamar-la en la llengua que resumeix aquests principis en el signe d'una única realitat i en la voluntat de perdurar-hi".

I m'heu de permetre que encara en reprodueixi un paràgraf més: "Hem d'aprendre del passat, de les conquestes i del domini exterior, de la fam i de la por, de la pirateria i del contraban, del canvi d'amos i de les carnisseries, de l'emigració, de l'opressió i de l'esclavatge que ara altres pateixen, de la divisió i del desequilibri social, de la riquesa passatgera, de la bogeria de qui cerca el propi cos i troba només buit i transparència, perquè no sap qui és...", va assenyalar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris