algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Sensacional Mallorca

2-1: Les figures del Reial Madrid quedaren en un no-res davant l'empenta, l'ambició i el bon joc de l'equip de Manzano

75274

Basinas i Fernando Navarro celebren la victòria en acabar el partit. MONSERRAT

Pep Verger
Festa grossa! Espectacular! Excepcional! Meravellós! El Mallorca avergonyí i derrotà (2-1) un decebedor i mediocre Reial Madrid.

Manzano ha capgirat l'equip. Diumenge passat aconseguí trencar a Màlaga la dinàmica perdedora i ahir deixà clar que aquest equip pot aspirar a alguna cosa més que la simple continuïtat en Primera Divisió. El Mallorca confirmà el gust per la pilota i oblidà el recurs fàcil de la passada llarga. L'equip fou valent i demostrà una desmesurada ambició. El resultat fou extraordinari. Els jugadors han recuperat la confiança, la il·lusió, la fe. L'equip està estructurat, organitzat i sap perfectament com ha de defensar, crear i atacar.

Guanyar a Màlaga no fou un miratge. Ahir, Manzano estava obligat a introduir canvis respecte de l'equip que guanyà a La Rosaleda, ja que Potenza, Tuzzio i Pereyra estaven sancionats. Cortés tornà al lateral dret, Ballesteros formà parella amb Nunes i Doni es situà vora Basinas. L'equip no ho va notar. Avui, tot i que Manzano encara no fa quinze dies que arribà a Palma, qualsevol jugador ho fa bé. El Mallorca, ara sí, és un equip, que té en l'autoconfiança la seva millor virtut. Voler és poder!

El partit començà amb major possessió del Madrid, tot i que el Mallorca es defensà amb ordre i atacà amb criteri, amb sentit.

Un xut de Ronaldo, rebutjat per Prats, i un gran cop de cap de Sergio Ramos, en una jugada que fou anul·lada, foren les primeres aproximacions del conjunt de Juan Ramón López Caro. El Mallorca, evidentment, no renunciava a intentar el gol i disposà de clares oportunitats per inaugurar el marcador. Doni, abans que es complís el primer quart d'hora, no encertà en un xut llunyà. Poc després, una falta botada per Pisculichi, fou rematada amb el cap per Doni, completament sol.

El Mallorca tenia moltes dificultats per crear, ja que Zidane quedà pràcticament inèdit i Gravesen no té qualitat com per convertir-se en la referència blanca alhora d'organitzar el joc. Baptista no és Guti -quedà ben clar- i es perdé dins la mediocritat més absoluta.

Però poc després que es complís la primera mitja hora, Cicinho va treure en curt una falta, Beckham enivà la pilota a l'àrea i Sergio Ramosa, de cap, superà Prats.

Quanta injustícia! El Mallorca, aleshores, ja s'havia adonat que quan defensava ben a prop de les rodalies de Casillas creava moltes dificultats al conjunt de López Caro. Amb Zidane desaparegut, sense Guti i amb Gravesen i Baptista com a principals arguments per organitzar el joc, el Madrid patia molt.

Arango, en dues oporutnitats, va tenir l'empat, però no encertà i s'arribà al descans amb avantatge del Madrid.

Els futbolistes del Reial Mallorca s'acabaren de convèncer en el descans que guanyar el Reial Madrid era possible. No donaren opcions al conjunt blanc i es convertiren en clars dominadors. Un penal de Sergio Ramos a Tuni fou transformat en Pisculichi amb l'empat.

El Madrid estava desfet, s'ofegava entre la pluja intensa. El Mallorca continuà pressionant, mostrà ambició i valentia. Una passada de Basinas fou aprofitada per Arango, que superà Casillas i embogí Son Moix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris