muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Marigol: «Som feliç d'obrir una etapa al futbol femení»

La mexicana Maribel Domínguez s'ha convertit en el primer fitxatge mediàtic del FC Barcelona femení, que ha sortit de la zona de descens

Una vintena de periodistes esperaven el passat 26 de gener a l'aeroport del Prat de Barcelona Maribel Domínguez Castelán (18-11-1978, Mèxic DF). Desconeguda pel gran públic, ara a quasi tothom li sona el nom de «Marigol». La mexicana ha obert les portes del futbol femení i ha provocat la difusió mundial de la Superlliga.

-Com va ser la vostra arribada a Barcelona?
-Des del primer moment vaig notar l'estima de la gent, les companyes m'estan ajudant a integrar-me. Estic contenta perquè he vengut a un superequip.

-El vostre nom començà a sonar pel gener, quan l'Atlético Celaya masculí es va interessar pel vostre fitxatge. En quina situació us trobàveu?

-L'estiu passat vaig anar amb la selecció mexicana als Jocs d'Atenes i en tornar em trobava sense equip. Entrenava pel meu compte, fins que l'Atlético Celaya va trucar a la meva porta. Em va semblar una bona oportunitat per promocionar-me però la FIFA s'hi va negar.

-Havíeu pensat a jugar a Europa?
-Després del que va passar a Celaya el meu representant, Fernando Peña, em va dir que hi hauria l'oportunitat de jugar a Europa. Vaig començar a intensificar la meva preparació fins que em va dir que vindria a Catalunya. Uf, no podia ser més feliç.

-La situació esportiva de l'equip -penúltim en aquell moment- us interessà?

-No, era el que menys m'importava. M'explicaren que l'equip no anava bé però no m'ho vaig pensar ni dues vegades. Després em van arribar ofertes del futbol dels Estats Units, però ja ho tenia clar.

-Us sentiu un fitxatge «mediàtic»?
-No. M'ha envoltat la premsa des de la meva arribada, però tot aquest rebombori es calmarà. Crec que és bo perquè si em vénen a veure a mi també veuran na Marga, n'Adriana, etc., que són grans jugadores.

-Debutàreu el 30 de gener a casa davant el Pozuelo de la millor manera possible...

-No m'esperava fer tres gols, veia tanta gent a la banda que em vaig posar nerviosa. Només volia ajudar l'equip i em va sortir tot molt bé.

-El camí fins a arribar al Barça no ha estat un camí de roses. Com va ser la vostra infantesa?

-Molt dura, a casa no teníem possibilitats econòmiques, som nou germans, i el futbol era el que més em divertia. Als vuit anys ja donava puntades a una pilota, als deu vaig començar a jugar amb al·lots, fins que es creà una lligueta femenina i em van oferir diners per marcar gols. Aleshores era una manera d'ajudar a casa.

-Heu firmat fins a final de lliga. Després, escoltareu ofertes?

-Quan acabi la lliga esper que ens haguem classificat per a la Copa de la Reina. Si em donen l'oportunitat de continuar aquí, no ho dubtaré.

-Quin futur veis al futbol femení?
-Molt bo, m'imagín que en cinc o deu anys el Barça femení jugarà al Camp Nou davant el Reial Madrid, amb molt de públic. Em sent molt feliç de ser pionera del futbol a Mèxic i d'haver obert una porta al futbol femení a Espanya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris