cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Tres testimonis del cas Formentera diuen al jutge que votaren lliurement

Les acusacions veuen «més a prop» la demostració del frau electoral

P.C.Santa Fe.
Els germans Aníbal, Iris i Vilma Riera Albornoz, ratificaren davant de la comissió judicial de Balears desplaçada a Santa Fe que el seu vot fou «lliure» i que ningú no els pressionà per afavorir un determinat partit polític en les eleccions autonòmiques de 1999, que donaren origen al cas Formentera. Reconegueren, això no obstant, que no emplenaren els formularis per inscriure's a Formentera, ja que aquest tràmit el dugué a terme una germana «que és mestra», encara que sí que procediren a firmar-los.

Els advocats de les acusacions particulars, Ascensió Joaniquet i Miquel Mas, en representació del PSIB-PSOE, EU-EV i PSM, i de la defensa, Rafael Perera, discreparen de manera oberta en finalitzar el llarguíssim primer torn de preguntes. Cinc hores durà la compareixença dels primers tres testimonis, residents a Santa Fe, amb arrels balears, celebrada sota la presidència del jutge argentí Francisco Miño al Jutjat Federal número 2 de Santa Fe.

Els advocats de l'acusació creuen que després d'escoltar els germans Riera Albornoz es continua avançant en la investigació del que qualifiquen com «el major atemptat contra la democràcia a Balears», i que ha quedat «absolutament desmuntada la mentida de la compra d'una casa a Formentera». Per tant aquesta qüestió «ja no és una coartada (per a la seva inscripció massiva en aquesta illa), perquè quedà acreditat que aquesta decisió fou posterior». Reiteraren que els tres testimonis participaren en l'operació Enyorança, no pagaren el viatge i «cap no emplenà el formulari, encara que el firmaren». També es mostraren sorpresos que els testimonis no coneguessin les opcions polítiques i que, pel que sembla, «votaren sense pensar». «Una de les germanes digué que s'havia inscrit a Formentera perquè el seu pare hi havia nascut, quan en realitat ho féu a Sant Antoni de Portmany», indicaren.

Perera, per la seva part, discrepà de manera oberta amb els seus col·legues i afirmà: «No s'ha demostrat ni hi ha hagut cap indici que pugui suposar l'existència d'un frau electoral. Les persones que han declarat ratificaren el que ja digueren a la comissió rogatòria que es remeté en el seu moment. Han reconegut les seves firmes, i quan se'ls ensenyaren els fulls de declaració, s'han reafirmat en el seu contingut i en les seves signatures. Entenc que de cap manera s'indueix o s'infereix ni s'aporten indicis que ha existit el frau electoral».

Respecte al fet que no havien emplenat els formularis, el lletrat reiterà que en un imprès «el que val és la firma». «Es tracta de gent amb poca cultura, humils: Una digué que li havia emplenat una germana. Són coses versemblants i no crec que el fet que jo presenti una reclamació davant d'un organisme i que l'ompli una germana perquè és mestra, com explicà, em sembla que no és una irregularitat administrativa», subratllà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris