muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

El Mallorca embogeix davant el Barça i regala el partit (0-4)

Van Gaal alenà amb la targeta vermella a Àlvaro Novo i l'autoexpulsió d'Etoo

77526

Etoo envestí com un bou Diago Motta, fins que acabà enfollit sense remei i a la caseta.

TOMÀS MONSERRAT.

El Mallorca embogí i regalà el triomf al Barça. Les expulsions d'Àlvaro Novo i Samuel Etoo serviren perquè el conjunt blaugrana iniciàs el camí de la rehabilitació amb un contundent triomf a Son Moix (0-4). Els paràmetres de normalitat pels quals es movia el partit variaren amb l'expulsió d'Àlvaro Novo, el primer gol blaugrana, i la posterior targeta vermella a Etoo. El Barça fou aleshores millor i dominà a plaer un Mallorca entregat. El Barça més necessitat arribà a Son Moix amb l'obligació de guanyar i un onze de circumstàncies per les baixes de Puyol, Riquelme, Navarro i Luis Enrique. Gregorio Manzano, per la seva part, recuperà Pandiani i alineà, com ja és habitual, Campano i Lussenhoff a la demarcació habitual dels lesionats David Cortés i Olaizola. El partit comença amb gran intensitat, sense un clar dominador i amb aproximacions perilloses a una i altra porteria. Overmars, en dues ocasions, superà Campano i posà a prova Leo Franco abans que es complissin els cinc primers minuts de joc. El Reial Mallorca cercava també la porteria rival i el jove Riera era qui més perill creava, superant reiteradament la marca de Gabri.

El Barcelona, per moments, tenia el control de l'esfèric, però demostrava una insultant falta de contundència en defensa, on els defensors blaugranes oferien facilitats als atacants mallorquinistes. El partit era viu, vibrant, malgrat que de forma paulatina foren els mallorquinistes els que passaren a controlar el partit. El Barcelona no podia mantenir el fort ritme inicial i el centre del camp local començà a gaudir del privilegi de moure l'esfèric. Però una absurda manotada de Novo a Motta canvià el signe del partit. Iturralde consultà amb el jutge de línia —el famós Rafa— i expulsà el migcampista mallorquinista davant les protestes dels homes de Manzano. Era el minut 22, i començava ara un nou partit. Etoo se situà a la banda dreta, però aleshores els nervis eren ja una constant, tant a la graderia —la Policia Nacional hagué d'intervenir en distintes ocasions— com sobre el terreny de joc. I tres minuts després arribà el gol blaugrana. Lussenhoff no encertà a rebutjar una centrada de Motta des de la banda esquerra i l'esfèric anà fins a Kluivert que, sol al segon pal, marcà amb el cap. Van Gaal, per primera vegada, sortí de la banqueta i fou per celebrar el gol. Riera, el millor en diferència, arribà fins a la línia de fons, però la seva centrada no trobà rematador. Etoo donava mostres d'estar excessivament nerviós i en el minut 31 pegà una potada a Motta —clara agressió— i fou expulsat.

El partit estava del tot finiquitat, ja que somiar en una remuntada amb nou homes era poca cosa més que una quimera impossible. Xavi, en dues ocasions, xutà amb perill, però no encertà. I a falta de dos minuts pel descans, Overmars, amb la col·laboració de Lussenhoff, sentencià el partit. La gran incògnita era saber quants gols aconseguiria el Barcelona. Kluivert, ben aviat, en va fer dos i deixà el marcador en un rotund 0-4. El Barça, amb el partit sentenciat, es limità a tocar i tocar l'esfèric, a esperar que el temps passàs, i gaudint de clares ocasions per incrementar el seu avantatge.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris