algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

D'un somni d'infància al pitjor dels malsons

La crisi priva Gaspart de gaudir del privilegi i la distinció que suposa ser president del Barça


Joan Gaspart, nascut a Barcelona fa 58 anys, reencarna la viva imatge del somniador frustrat. Soci del FC Barcelona des que tenia vuit anys, la seva il·lusió sempre ha estat ocupar el seient de president del club els colors del qual du dins del cor, però, un cop ho ha aconseguit, una errada rere l'altra l'han privat de gaudir dels seus plaers i ni tan sols avui es podrà permetre asseure's a la llotja de Son Moix.

L'any 1979 féu la primera passa per pujar al més amunt del Barça, en ser nomenat vicepresident del FC Barcelona. Posteriorment, el 24 de juliol de l'any 2000, el seu somni es convertí en realitat. Després de 22 anys a l'ombra de Josep Lluís Núñez, Gaspart, amb un 54,87 per cent dels vots, derrotava a les urnes Joan Bassat en una dura campanya electoral en què el flamant president, i prestigiós empresari del sector hoteler, va fer del seu perfil barcelonista la seva millor arma.

Amb un Barça en crisi, els culés varen veure en Gaspart un valor teòricament segur per repetir l'època daurada del conjunt blaugrana. Especialment perquè a ell, com a «braç armat» de Josep Lluís Nuñez, se li varen atribuir els fitxatges d'homes tan importants com Hristo Stoichkov i Ronaldo, a més de fer possible la continuïtat d'un Johann Cruyff que, a mesura que enfortia el seu lligam amb l'afició s'allunyava del llavors president, Nuñez.

Gaspart va assumir la presidència del FC Barcelona amb una alegria digna d'un infant amb una joguina nova, i plenament disposat a reviure una època daurada. A recuperar aquell «Dream Team» que encara roman a la ment de tots els aficionats al futbol, aquell futbol al primer toc i aquella final de Wembley que féu embogir Barcelona.

Imatges, emperò, tan sols vives en el record dels aficionats, ja que en la realitat ser del Barça significa patiment. Gaspart s'ha entregat en cor i ànima a la gestió del club, però els resultats esportius no l'han acompanyat tant com es pretén en un equip com el Barça i els dubtes han anat enfosquint el seu mandat fins al punt que, aconsellat pels pocs directius que no han dimitit, Son Moix no podrà ser escenari del que podria ser la seva darrera visita com a president.

Gaspart ha passat de viure el seu somni a ser protagonista d'un malson que pareix no acabar mai. La seva pitjor errada en aquest aspecte arribà al maig en anunciar el fitxatge de Louis Van Gaal. L'holandès tornava a la banqueta del club del qual se n'havia anat per la porta del darrere, barallat amb l'afició i amb la premsa i res feia pressagiar optimisme.

S'havia parlat de Ronald Koeman, a qui l'afició culé ansia veure a la banqueta blaugrana, però es va tèmer per la seva manca de rodatge al capdavant d'un equip i aquest fet, juntament amb uns presumptes deutes del Barça amb Van Gaal, empengueren Gaspart a tornar a apostar per un Van Gaal que en els seus dos primers anys com a blaugrana havia aconseguit sumar les dues primeres lligues.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris