algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Derrota exagerada del Mallorca (1-5)

Els blancs aconseguiren una golejada exigerada al treure profit de la feblesa defensiva de l'equip de Manzano

70536

El Madrid aprofità les debilitats del Mallorca per aconseguir la golejada.

1 MALLORCA: Leo Franco (2), Campano (1), Miquel Àngel Nadal (1), Marcos (0), Poli (1), Harold Lozano (2), Àlvaro Novo (2), Ibagaza (2), Albert Riera (1), Etoo (2) i Pandiani (1).
Robles (1) substituí Riera en el minut 73, Tuni (1) suplí Etoo en el minut 78 i Paco Soler (1) per Harold Lozano en el minut 83.
5 REIAL MADRID: Casillas (3), Michel Salgado (1), Pavón (1), Iván Helguera (2), Roberto Carlos (1), Makelele (1), Flavio (1), Figo (2), Raúl (3), Zidane (1) i Ronaldo (3).
Solari (1) substituí Zidane en el minut 73, Guti (1) suplí Ronaldo en el minut 78 i Morientes (1) entrà per Raúl en el minut 83.
ÀRBITRE: Antonio Jesús López (1) del Comitè Andalús. Amonestà Samuel Etoo en el minut 15, Makelele en el minut 45 i Harold Lozano en el minut 51. Expulsà Pandini amb vermella directa en el minut 78.
GOLS:
0-1: minut 6, Figo «fica» la pilota interior a Raúl, que al primer toc la deixà a Ronaldo, que superà al seu marcador "Marcos" i marca amb un col·locat xut.
1-1: minut 17, centrada des de l'esquerra de Poli, que Lozano toca amb el cap i Etoo, a boca de canó, supera Casillas.
1-2: minut 46, espectacular jugada de Ronaldo, que supera Marcos i marca amb un gran xut creuat al qual Leo Franco no pot arribar.
1-3: minut 62, xut de Roberto Carlos i Raúl, a boca de canó, encerta a desviar l'esfèric lluny de Leo Franco.
1-4: minut 64, Iván Helguera remata amb el cap una treta de cantonada, la pilota queda morta a l'interior de l'àrea i Raúl marca.
1-5: minut 90, Guti aprofita una gran passada de Morientes per superar Leo Franco.
INCIDÈNCIES: Ple a Son Moix.

No passa res. El Reial Madrid golejà (1-5) el Reial Mallorca en un partit de màxima eficàcia blanca i aconseguí una victòria del tot excessiva pels mèrits realitzats. Els homes de Manzano feren un bon partit, tutejaren durant molts minuts el conjunt blanc i just baixaren els braços quan el marcador era ja inevitablement desfavorable. El Madrid aprofità les debilitats del Mallorca, la feblesa defensiva del conjunt de Manzano i s'endugué els tres punts. Els noms no guanyen partits, ni fan sumar punts. La teòrica superioritat s'ha de demostrar sobre el camp, ja que sense esforç i sacrifici és quasi impossible aconseguir el triomf. El Reial Mallorca s'ha convertit en un equip descarat. La trajectòria vermellenca avala els homes de Manzano, que sortiren al terreny de joc sense complexes ni manies. El tècnic vermellenc resolgué les baixes de David Cortés i Olaizola i dónà entrada a Campano i Marcos. L'andalús sorprenia així tothom, ja que durant la setmana havia assajat amb Poli com a central situant Miquel Soler com a lateral esquerre. Els precedents "Marcos també jugà com a central la temporada passada davant el Reial Madrid" no convidaven a l'optimisme, però...

El partit començà sense un clar dominador, la pilota viatjava de porteria a porteria i el partit es plantejava ben obert. La primera aproximació amb perill arribà a la porteria madridista, just després que es complís el primer minut de joc, quan Riera rematà amb el cap una bona centrada de Campano, que Casillas aturà sense dificultats. Però fou el Reial Madrid qui s'avançà en el marcador. Una passada interior de Figo a Raúl, que deixà l'esfèric en el primer toc a Ronaldo, suposà el quart gol del brasiler a la Lliga. Els homes de Manzano, lluny de desmoralitzar"se o rendir"se, reaccionaren ben aviat.

Etoo, després d'una passada d'Ibagaza, va fer possible que Àlvaro Novo es quedàs sol davant Casillas, però el porter madridista encertà a desviar l'esfèric a còrner. El Reial Mallorca es va fer l'amo del partit ben aviat i el bon joc dels homes de Manzano començà a traduir"se en oportunitats. Poc després que es complís el primer quart d'hora, el partit era ja una bogeria. En el minut 17, Poli centrà a l'interior de l'àrea, on Lozano encertà a tocar la pilota amb el cap i Etoo, a boca de canó, superà Casillas. El Reial Madrid estava aleshores contra les cordes i Lozano i Pandiani pogueren marcar. Makelele i Flavio no aconseguien ordenar i distribuir el joc, Figo, Raúl i Zidane entraven poc en joc i Ronaldo era una illa dins la immensitat del terreny de joc. El Mallorca era molt superior, però no podia confiar"se, ja que en qualsevol jugada aïllada podia decidir alguna de les estrelles de la constel·lació blanca. Campano i Àlvaro Novo tenien avantatge per la banda dreta, on Roberto Carlos s'havia de multiplicar davant la llibertat total de Zidane. El Reial Madrid havia de reaccionar i no tardà en fer"ho.

Els homes de Del Bosque tenien problemes en defensa, però acallaven Son Moix quan conduïen la pilota de mig camp per envant. Ronaldo, Raúl, Figo i Zidane poden fer una destrossa a qualsevol defensa, però el Mallorca no passà per grans dificultats. En el darrer tram de la primera part, el Reial Madrid recuperà bona part de la iniciativa perduda. El Mallorca deixà les seves opcions per al contracop, però el marcador ja no es va moure. La segona meitat no pogué començar pitjor, ja que Ronaldo, quan a la llotja encara no s'havien assegut, superà Marcos i desnivellà el partit amb un gran xut creuat. El Mallorca, tal i com havia succeït a la primera part després del gol inicial de Ronaldo, reaccionà amb ben aviat. Agafà el domini del partit i Pandiani i Harold Lozano convertiren Casilla en un heroi. Però el Reial Madrid tallà de cop i sense contemplacions el bon joc mallorquinista. Raúl encertà a tocar un xut de Roberto Carlos a l'interior de l'àrea i marcà l'u a tres.

El desconcert del Reial Mallorca era ja complert i el Madrid era l'amo del partit. Poc després de treure de centre, Raúl aprofitava una pilota morta a l'interior de l'àrea per fer el quart. El partit estava ja decidit i Ronaldo i Raúl perdonaren sols davant Leo Franco. El Madrid «ballava» per moments el Reial Mallorca, que estava desorientat, del tot perdut. El conjunt de Vicente Del Bosque tocava i tocava l'esfèric i el Mallorca, replegat, suspirava per un final que mai no arribava. Pandiani pegà una coça a Figo i López Nieto no dubtà en mostrar"li la cartolina vermella. Gregorio Manzano donà entrada al solleric Tuni en lloc d'Etoo, que deixà detalls de gran qualitat. El partit estava ja del tot acabat i els darrers minuts foren de tràmit. Moltíssims aficionats deixaren la seva localitat i quan el Reial Madrid semblava ja conformar"se amb l'àmplia victòria, Guti aconseguí el cinquè lloc blanc. Acte seguit, Antonio Jesús López Nieto assenyalà el camí dels vestidors. El suplici havia acabat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris