nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
16°

El Mallorca s'oblida de l'ordre i la disciplina (3-0)

El Barça es passeja pel Camp Nou davnat un Mallroca impotent i sense il·lusió

41428

Saviola posà coratge i aconseguí marcar un gol a Miki.

Reuters.
3 BARCELONA: Bonano (1), Puyol (2), Frank de Boer (2), Andersson (2), Sergi (1), Xavi (2), Luis Enrique (3), Cocu (1), Geovanni (3), Saviola (2) i Kluivert (1).
Gabri (1) substituí Sergi, lesionat, en el minut 46, Gerard (1) suplí Kluivert en el minut 58 i Motta (1) entrà per Luis Enrique en el minut 71.
0 MALLORCA: Miki (0), Olaizola (0), Miquel Àngel Nadal (1), Fernando Niño (0), Miquel Soler (0), Engonga (0), Marcos (0), Campano (1), Àlvaro Novo (1), Paunovic (0) i Luque (1).
Biagini (1) substituí Paunovic en el minut 46, Paco Soler (1) entrà per Marcos en el minut 65 i Riera (-) suplí Àlvaro Novo en el minut 82.
ÀRBITRE: Pérez Pérez (1) de Las Palmas. Expulsà Fernando Niño en el minut 62 per doble amonestació "la primera la va veure en el minut 50.
GOLS:
1-0: minut 8, còrner que treu Geovanni i Luis Enrique deixa enrere el seu marcador i s'avança a Miki.
2-0: minut 26, una gran passada de Puyol deixa Luis Enrique sol davant Miki. L'asturià, amb un xut fort, no falla.
3-0: minut 32, centrada de Geovanni des de la banda dreta que Saviola, entre Olaizola i Miki, remata a gol.
INCIDÈNCIES: Tres quarts llargs d'entrada al Nou Camp. El president del Reial Mallorca, Mateu Alemany, presencià el partit a la llotja. També hi eren presents el vicepresident, Vicent Rotger, i el conseller Antoni Calafat, com també el cap de seguretat del club, Antoni Planas. Els aficionats acomiadaren el Barça amb una gran ovació.

L'ordre i la disciplina són les dues característiques bàsiques que han conduït el Mallorca a l'èxit les darreres temporades. Avui, són just un vell record en la memòria. El desgavell organitzat per Bernd Krauss va fer possible que el FC Barcelona golejàs ahir el Reial Mallorca. Olaizola i Miquel Soler foren humiliats amb reiteració per Geovanni i per Luis Enrique, mentre que Miquel Àngel Nadal i Fernando Niño mai no eren al lloc més avinent. Engonga i Marcos res no tenen a veure amb la parella de pivots de la temporada passada i Novo i Campano usaren les bandes sense el mínim criteri. I davant, res de res. Ni Luque ni Paunovic no reberen gaire pilotes en condicions i les poques que arribaren a controlar les tudaren. En definitiva, un desastre dels grossos que millorà considerablement en la segona meitat, entre altres coses perquè els de Rexach no volgueren destrossar una peça que ja tenien al sac. El Barcelona sempre té l'obligació de guanyar. El pressupost, la història, l'afició... fan que el conjunt blaugrana, malgrat les nombrosíssimes baixes, tengui en qualsevol moment, i més si el rival és el modest Mallorca, la necessitat de sumar els tres punts. No hi eren Rivaldo, ni Christanval, ni Rochemback, ni... però no hi ha excuses.

L'estadística dels Barça-Mallorca és, clarament, favorable al conjunt blaugrana, malgrat que els vermellencs han aconseguit dos empats i una victòria les quatre darreres temporades. En tot cas, quan l'àrbitre xiula l'inici juguen onze contra onze i qualsevol resultat és possible. Bernd Krauss retocà l'onze inicial, ja que Paunovic ocupà el lloc del sancionat Etoo a la davantera, mentre que Àlvaro Novo se situava a la banda esquerra del centre del camp i Campano es col·locava a la dreta. I Cristian Díaz? A la banqueta. Els primers minuts foren igualats, d'estudi del rival. El FC Barcelona no aconseguia exercir un aclaparador domini davant un Reial Mallorca que pareixia decidit a dir adéu a la crisi en el millor lloc: el Nou Camp. Una badada de Miquel Soler, abans que es complís el minut cinc, va fer possible que Saviola recollís una pilota a l'interior de l'àrea, però el seu xut sortí fora. Era el primer avís. El Mallorca jugava sense respecte a un Barcelona que, ja ho sabem, pot destrossar pràcticament qualsevol rival en un no-res. Geovanni, en el minut 8, va treure un córner que Luis Enrique, al primer pal, transformà en el primer gol blaugrana. Miki hi arribà tard i l'asturià del Barça ficà el cap per capgirar el partit.

El gol varià els paràmetres d'allò que havia estat el partit durant els primers vuit minuts. Xavi, Cocu, el mateix Frank de Boer, Luis Enrique, en diversos moments, començaren a demostrar la seva vàlua. El Barcelona, si fa no fa, té onze grans passadors "Bonano inclòs", mentre que el Mallorca just en té un, i lesionat "Ibagaza. Arribat el primer quart d'hora, amb mínim avantatge blaugrana en el marcador, el Reial Mallorca era ja una caricatura d'equip, un voler i no poder. Els homes de Rexach dominaven territorialment i l'equip de Krauss, un altre cop, notava la falta d'un organitzador, d'un distribuïdor. Una gran passada de Puyol en el minut 26 superà Niño per alt i deixà Luis Enrique sol davant Miki. L'asturià no fallà i el segon gol pujà al marcador. No s'havia complert encara la primera mitja hora de joc, però el millor era, per ventura, que el partit s'acabàs ja al més aviat possible. Geovanni i Luis Enrique es reien ja d'Olaizola i de Miquel Soler, mentre que el centre de la defensa mai no era al seu lloc. En el centre del camp, el desgavell era absolut i Luque i Paunovic eren poc més que uns espectadors de privilegi. L'ordre i la disciplina que havien caracteritzat el Mallorca altres temporades eren un pur record en la memòria. Saviola recollí una centrada de Geovanni a l'àrea i, mentre Olaizola i Miki s'ho miraven, espitjà la pilota a gol.

Amb tres a zero, Krauss s'enfonsà a la banqueta i no piulà pus. El Mallorca estava desfet, romput, sense rumb. I a la fi, Pérez Pérez assenyalà el camí dels vestidors. S'havia acabat, de moment, el patiment. El Mallorca havia de recuperar els valors perduts, retrobar-se i sortir del Nou Camp, com a mínim, amb el cap alt. Krauss donà entrada a Biagini en substitució d'un inèdit Paunovic, i res pus. Semblava poc canvi, després del desastre dels primers quaranta-cinc minuts, però el Mallorca inicià el segon temps bé, molt bé. Àlvaro Novo, amb el cap, disposà d'una clara ocasió, abans que l'àrbitre anul·làs un gol a Luque. El Mallorca jugava al contracop, i ara ho feia bé. Fernando Niño fou expulsat per doble amonestació en el minut 62 i, poc després, Paco Soler substituí Marcos. Krauss, amb deu, mantingué quatre homes a la defensa "amb Olaizola de central i Campano de lateral dret. En el centre del camp, Paco Soler ocupava la banda dreta, Engonga la zona central i Àlvaro Novo l'esquerra. El Mallorca, durant uns minutets, aguantà el tipus, no ho feia malament. Fou poc més que un miratge, ja que els blaugranes no es torbaren a reiniciar el camí cap a la porteria de Miki. El Mallorca, en tot cas, millorà. No marcà, però tampoc no ho va fer el Barça, que no és poc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris