cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

El Mallorca superà el Barcelona en un excepcional partit dels homes de Vázquez

85746

Tristán no pogué marcar. La següent ocasió no la desaprofità.

T. M.
3 MALLORCA: Leo Franco (2), Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (2), Fernando Niño (1), Miquel Soler (3), Engonga (2), Paco Soler (2), Lauren (2), Stankovic (2), Biagini (2) i Diego Tristán (3).
Ariel Ibagaza (1) substituí l'argentí Leo Biagini en el minut 63, Serrizuela (1) entrà en el lloc de Paco Soler en el minut 70 i Lluís Carreras (1) suplí Iovan Stankovic, lesionat, en el minut 77.
2 BARCELONA: Hesp (1), Reiziger (1), Dehu (0), Frank De Boer (0), Guardiola (0), Cocu (1), Luis Enrique (1), Figo (2), Zenden (1), Rivaldo (1) i Kluivert (2).
Ronald De Boer (1) i Simao (1) substituïren Dehu i Guardiola en el minut 60 i Pujol (1) entrà per Luis Enrique en el minut 70.
ÀRBITRE: López Nieto (1) del col·legi andalús. Amonestà Guardiola en el minut 36 i Frank de Boer en el minut 75.
GOLS:
0-1: minut 2, Kluivert, de cap.
1-1: minut 33, Diego Tristán, de cap.
2-1: Stankovic, de falta.
2-2: minut 64, badada de Niño i gol de Kluivert.
3-2: minut 82, Diego Tristán, de penal.
INCIDÈNCIES: 22.284 espectadors deixaren en caixa 32.282.000 pessetes.

Quin altre partidàs! Això és un somni! El Reial Mallorca derrotà ahir el FC Barcelona en un partit antològic. Si algú ens hagués dit fa poc més d'un mes que el Reial Mallorca seria capaç de remuntar un gol del Barcelona en el minut dos de joc l'hauríem pres, i en raó, per boig. El cert és que els vermellencs ho feren ahir i, en una primera part antològica, arribaren a humiliar, per moments, el totpoderós equip blaugrana. La segona part va ser una altra història, ja que el Barcelona controlà la pilota, empatà i fruí de més ocasions. Però quan l'empat semblava ja una sentència definitiva, un penal de Frank De Boer a Diego Tristán fou transformat en gol pel davanter andalús i embogí Son Moix.

Serà mal de fer que l'afició es desfaci del regust de l'històric triomf a l'Amsterdam Arena davant un tetracampió d'Europa com és l'Ajax. Ahir, en tot cas, els seguidors mallorquinistes, que pràcticament omplien Son Moix, tingueren poc temps per assaborir tan gran victòria. El Barcelona, que mai no ha perdut encara a la Lliga amb Figo, Rivaldo i Kluivert sobre el terreny de joc, arribà a Palma amb la por que suposa enfrontar-se a un rival pletòric de moral i haver perdut els tres anteriors compromisos de Lliga. Ara bé, el Barça sempre serà el Barça i basta pegar un ràpid cop d'ull a l'onze titular dels blaugranes per veure clar que aquest equip pot guanyar a qualsevol rival sense passar pena. Ahir, de sortida, Vázquez i Van Gaal compliren amb els pronòstics i Leo Franco i Fernando Niño foren els encarregats de suplir els sancionats Burgos i Siviero. El tècnic holandès, per la seva part, alineà pràcticament l'onze de gala.

I just començat l'espectacle arribà el primer gol blaugrana. Es complia el segon minut de joc quan Figo va treure un còrner i Kluivert s'avançà a Miquel Àngel Nadal i, de cap, superà Leo Franco. Els futbolistes no havien agafat encara la seva millor ubicació sobre el terreny de joc i el Barça ja havia marcat. No quedava més remei que pensar en el pitjor. Ben aviat va quedar clar que el gol dels homes de Van Gaal no havia retgirat el Mallorca. El conjunt de Fernando Vázquez, poc a poc, es va fer l'amo del partit, malgrat que traduir la possessió de la pilota en ocasions era força complicat. El Barcelona no jugava còmode, Guardiola tenia moltes dificultats per ordenar el joc i el Mallorca acaparava l'esfèrica. Un possible penal a Stankovic "no ho era", una clara ocasió de Diego Tristan i una bona combinació entre Lauren i el davanter andalús amb xut final del camerunès eren el bagatge ofensiu del Reial Mallorca. Els homes de Vázquez ja havien fet mèrits per empatar, però el cronòmetre volava cap al descans i l'electrònic assenyalava encara el mínim triomf blaugrana. Però el gol havia d'arribar tard o d'hora. El Barça ja no hi era. El Mallorca se'l menjava i just era qüestió de temps. I així va ser, ja que Diego Tristán, de cap, superà Hesp, després d'una bona centrada d'Stankovic des de l'esquerra. Fernando Vázquez, que feia minuts que escalfava, començà a córrer la banda just entrar la pilota. El Mallorca havia empatat. Res no canvià amb la igualada en el marcador, ja que el Barça continuava desaparegut. Guardiola no podia organitzar i Kluivert, Figo i Rivaldo entraven poc en joc. El Mallorca duia la iniciativa i els blaugranes, impotents, tenien feina per donar i vendre per no rebre més gols. Però la màquina mallorquinista anava ja desbocada i Stankovic, de falta directe, s'encarregà de capgirar el partit. Els vermellencs guanyaven, jugaven millor i, abans d'arribar al descans, fruïren encara d'una clara ocasió, però quan l'afició cantava el gol Rivaldo encertà a treure la pilota.

L'inici de la segona part res no va tenir a veure amb la primera. El Barça va aconseguir el control total de la pilota i, malgrat no crear clares ocasions, movia la pilota sense gaire dificultats per les rodalies de l'àrea de Leo Franco. El Mallorca es defensava bé, no passava per situacions de perill, però perdia l'esfèrica amb una preocupant facilitat. Era clar que els homes de Vázquez abocaven aleshores tot el seu perill en atac al contracop, però era del tot necessari conservar una mica més la pilota.

El Barcelona va fer el cap viu i Kluivert aprofità una badada de Niño per fer el segon dels blaugranes. El partit era viu. Restava mitja hora i tot era encara possible. Guardiola ja no hi era, però el Barcelona, ara sí, feia circular la pilota amb relativa comoditat. El Mallorca, ja amb un sol punta, no donava, ni de bon tros, el partit per perdut. Va ser en el minut 82 quan Frank De Boer va fer penal a Diego Tristán. El davanter andalús el convertí en gol, provocà una nova correguda de Vázquez a la banda i embogí Son Moix. El Mallorca havia guanyat i el Barça sumava així la quarta derrota consecutiva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris