nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

El Mallorca millora un poc la imatge

L'equip vermelló derrotà (1-0) la Reial Societat en un partit dominat pels jugadors de Cúper

90362

Biagini s'abraça amb Dani després de transformar el penal.

TOMÀS MONSERRAT.
1 MALLORCA: Roa (1), Olaizola (2), Siviero (2), Marcelino (2), Miquel Soler (2), Engonga (1), Lauren (2), «Chichi» Soler (2), Stankovic (2), Biagini (2) i Dani (2).

Paunovic (1) substituí Biagini en el minut 65, Pineda (1) substituí Stankovic en el minut 78 i Fernando Niño (-) entrà per «Chichi» Soler en el 91.

0 REIAL SOCIETAT: Alberto (1), Rekarte (1), Pikabea (1), Loren (2), Aranzábal (1), Idiákez (1), De Paula (0), Jauregui (1), Aramburu (2), De Pedro (1) i Kovacevic (1)
Sa Pinto (1) substituí De Paula en el minut 46, Cvitanovic (0) entrà per De Pedro en el 71 i Fuentes (-) per Rekarte en el 73.
ÀRBITRE: Alfonso Pérez Burrull (2). Se li protestà un possible penal a l'àrea visitant en el minut 45. Seguí bé el joc i tingué algunes errades d'apreciació. Amonestà Marcelino (m.38), Pikabea (m.51), Lauren (m.71) i Sa Pinto (m.71).

GOL:
1-0: minut 68, Biagini marcà de penal amb un llançament potent a la dreta d'Alberto.
INCIDÈNCIES: 11.000.028 espectadors acudiren a l'estadi Lluís Sitjar en un horabaixa especialment fred i deixaren 2.323.000 pessetes en taquilla. El dia, amb una temperatura especialment gèlida, no animava gaire a anar al camp i l'equip mallorquinista tampoc no ha estat darrerament excessivament encertat com per captar l'afició. El terreny de joc, a diferència dels darrers partits, estava en bones condicions, amb la gespa més ràpida.

Un gol de Biagini, de penal, en el minut 68, donà la victòria ahir al Mallorca davant la Reial Societat. Va ser la setena victòria mallorquinista per un a zero, la cinquena a l'Estadi Lluís Sitjar. D'onze victòries aconseguides, set han estat per aquesta diferència mínima.

El partit, tal com es preveia, va ser igualat en control i en pressió. Els dos equips sortiren amb la intenció de no deixar-se sorprendre per l'adversari i els primers quaranta-cinc minuts varen ser de domini altern, sense ocasions clares de gol, sense gens ni mica de futbol d'atac. Krauss havia optat pel joc de contenció i havia deixat a la banqueta un dels seus habituals, Sa Pinto. Cúper, per la seva banda, havia fet l'opció de «Chichi» Soler com a mitja punta, la qual cosa donava també a l'equip un to defensiu superior a l'habitual. El primer temps, entre el fred ambiental i l'avorriment del joc, res no animava l'espectacle. Només un possible penal a l'àrea visitant, que el públic va protestar iradament, animaren el final de la primera part. Sembla que Loren interceptà amb el braç una passada d'Stankovic. Tanmateix, va ser només un coet renouer en un ambient refredat i amb escassa emoció.

El segon temps, en canvi, canvià totalment l'escenari del partit. Krauss donà entrada a Sa Pinto, segurament amb la intenció de millorar en atac, però el tir li sortí per la culata. Des del primer moment de la represa, el Mallorca sortí amb més il·lusió, amb més ganes i donà més brillantor al joc. Ben aviat, en el minut 52, Biagini disposà d'una ocasió magnífica per marcar i, uns minuts després, un remat de cap de Dani pegà al travesser. L'ambient al camp i a la grada s'animà. El Mallorca mostrava les seves millors armes, estava ansiós per aconseguir el gol. Arribava amb més insistència a l'àrea rival i la Reial Societat no tenia la seguretat defensiva que havia mantengut durant els primers quaranta-cinc minuts. Durant més de vint minuts, Roa no arribà a tocar la pilota i la pilota sempre rondava la porteria d'Alberto. Així, en una penetració rapidíssima, Stankovic va ser trevat a l'àrea i Pérez Burrull assenyalà la pena màxima. Biagini i Dani el volien llençar. El català, que inicialment es resistia a deixar la pilota al seu company, finalment deixà que fos Biagini l'encarregat del llançament. Així, l'argentí, en el minut 68, feia pujar al marcador l'únic gol del partit i posava la màgia necessària a un encontre en el qual hom presumia que el Mallorca podia no trobar el camí anhelat del gol.

El domini mallorquinista havia tingut el fruit desitjat.
Només en els darrers minuts, els visitants disposaren d'una ocasió de gol. Poc bagatge per un equip que havia sortit al camp disposat a guanyar. Pel Mallorca va ser un partit còmode defensivament, perquè mai no va veure perillar el partit i, sobretot, aconseguí millorar el seu estat anímic. Ofensivament l'equip local va ser molt millor que en els darrers partits i, fins i tot, hauria pogut aconseguir una victòria més folgada. Per ocasions, per joc i per motivació el Mallorca superà clarament el seu rival. Cúper superava, així, una setmana de crítiques i reanimà un Mallorca que necessitava millorar la seva imatge, el seu joc i continuar guanyant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris