algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

Un líder indiscutible

El Mallorca derrotà amb justícia el Reial Madrid (2-1) en un partit emocionant

91760

Chupa López i Stankovic feliciten Ibagaza pel primer gol.

T.Monserrat.
2 R.C.E.MALLORCA: Roa (3), Olaizola (2), Marcelino (2), Siviero (2), M.Soler (2), Engonga (2), Lauren (2), Ibagaza (2), Stankovic (2), Biagini (3) i López (2).
F.Soler (2) substituí Ibagaza en el minut 68, Carlitos (-) entrà per Biagini en el 81 i Fernando Niño (-) per López en el 89.
1 R. MADRID: Ilgner (1), Panucci (1), Hierro (2), Sanchís (1), Jarni (1), Roberto Carlos (2), Seedorf (2), Guti (1), Raul (2), Suker (1) i Savio (1).
Morientes (0) substituí Savio en el minut 39.
ÀRBITRE: Alfonso Pérez Burrull (1) del Col·legi Càntabre. Amonestà amb targeta groga Olaizola (m.30), Suker (m.45), Engonga (m.71), Hierro (m.73), Guti (m.80) i expulsà Sanchís per doble amonestació en el minut 76. El col·legiat tingué una actuació discreta, sobretot perquè va estar mal auxiliat pels àrbitres assistents i especialment perquè mai no saberen fer front a la pressió que els imposava el Madrid.
GOLS:
1-0: minut 8, Ibagaza, sol i a porta buida, marca a plaer.
2-0: minut 26, Biagini remata de cap una passada de Lauren.
2-1: minut 46, Seedorf davant la passivitat local.
INCIDÈNCIES:El Lluís Sitjar s'omplí de gom a gom i registrà la millor entrada de la temporada, amb 18.982 espectadors. Per primer cop en una visita del R. Madrid a penes no hi hagué banderes blanques, ni comptà amb suport de l'afició.

La victòria merescuda del Mallorca sobre el Madrid ha consolidat l'equip de Cúper al capdavant de la classificació, tot superant una de les tres proves de foc d'aquest mes de gener.

Reial Mallorca i Reial Madrid s'enfrontaven, segurament per primera vegada en la història, amb la mirada posada en el lideratge. Les cròniques parlaven d'un Madrid que arribava a Palma decidit i disposat a jugar a l'atac; però el seu tècnic prengué més precaucions del que és habitual, conscient que tampoc no es podia cedir terreny a l'adversari. Ambdós equips eren conscients de les seves armes i estaven disposats a utilitzar-les, conscients que l'adversari era tot just l'antídot més eficaç. La fortalesa defensiva mallorquinista havia de plantar cara al sistema ofensiu més eficaç de la Lliga, amb la consciència posada en la victòria.

Des del primer instant de partit, els madridistes controlaven el ritme i la pilota. Raúl i Suker disposaren de dues pilotes en franquícia només de començar l'encontre; però en el primer contracop mallorquinista, una jugada d'Stankovic i Lauren acabà amb la pilota a la porteria d'Ilgner, impulsada per Ibagaza. Amb el mínim esforç, el Mallorca aconseguia la màxima eficàcia. El gol havia d'esperonar el Madrid i havia de reforçar defensivament l'equip local; però els jugadors blancs no tenien espais suficients ni temps per pensar tot just transpassada la línia divisòria del camp. Cúper mantenia una disciplina defensiva més atenta que mai i el seu rival mai no podia traspassar-la amb nitidesa. Només a través d'algunes faltes a la frontal de l'àrea posaven en perill la porteria de Roa. Però ni Suker, ni Roberto Carlos, ni Hierro no tenien ahir la punteria afinada.

El perill rondava sempre l'àrea mallorquinista, però en un segon contracop, aparentment sense perill, una centrada de Lauren per la banda dreta va ser rematada per Biagini a la xarxa. Era el dos a zero i l'estadi Lluís Sitjar, més ple i més mallorquinista que mai, embogia i es feia creus del que estava veient. La mestria de Cúper, l'habilitat dels seus jugadors i un poc de sort, cal dir-ho, deixaven el Madrid tou i desmoralitzat. Amb dos gols en contra, el Madrid persistia a voler penetrar pel centre de la defensa, però només en jugades aïllades aconseguí rematar a porteria amb nitidesa. Olaizola i Miquel Soler tapaven les incorporacions rivals per les bandes, però Raúl i Suker intentaven fer de les seves. L'habilitat tècnica i la qualitat futbolística dels blancs, ahir, no era suficient per penetrar enmig de la rereguarda vermella. No obstant això, en el minut 36 Raúl rematà una pilota al travesser, però poca cosa més. El Mallorca, amb el resultat a favor, controlà el tempus del primer temps, mentre el Madrid acariciava i tocava la pilota inútilment.

El segon temps començà amb disgust per l'afició local. Quan tot just s'havien jugat uns quants segons, Seedorf, davant la passivitat de la defensa mallorquinista, posava el dos a un en el marcador. Els jugadors de Cúper, encara relaxats i freds, hagueren de plantar cara al segon temps amb un resultat força incòmode. Amb el gol en contra, els mallorquinistes entraren en el partit i es passà a una fase de prop de vint minuts d'alternances contínues d'una porteria a l'altra, amb Roa com a gran protagonista defensiu i Biagini amb l'emblema ofensiu de l'equip. Tanmateix, ni Mallorca ni Madrid no disposaren d'ocasions clares.

El Reial Madrid necessitava empatar l'encontre i, a mesura que passaven els minuts, augmentava la seva angoixa, sense poder desplegar el seu joc, mentre el Mallorca augmentava la seva autoestima i la fe en la victòria. L'expulsió del capità Sanchís, en el minut 76, deixà pràcticament el seu equip fora del partit. Amb deu jugadors l'equip de Hidding perdé gas i convicció. No tenien a penes recursos i semblaven un equip vulgar, sense la capacitat suficient per capgirar el partit. L'àrbitre Pérez Burull, com sempre passa amb els grans, agranava a favor dels visitants, però el Mallorca lluitava, pressionava i es defensava al límit. No era un partit per a les individualitats. Ahir, a penes no destacà cap jugador, però el Mallorca tornà a demostrar que en futbol un equip disciplinat té més força que onze jugadors de qualitat. La il·lusió, la voluntat, la disciplina, la força del lideratge i l'ambició dels pobres, va ser molt superior a les estrelles, l'habilitat, la prepotència i la glòria. Una vegada més Cúper posà en evidència les limitacions d'un adversari triomfador i augmentà l'esperança en el futur del seu equip.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris