cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
16°

El Mallorca recupera la primera posició de la Lliga

Els vermellons derrotaren (1-0) el Vila-real en un partit molt xerec

1 MALLORCA: Roa (2), Olaizola (0), F.Niño (1), Siviero (1), M.Soler (1), Engonga (0), Lauren (1), Ibagaza (0), Stankovic (0), Biagini (1) i Dani (1)
Arpón (0) substituí Ibagaza en el minut 56, F.Soler (1) entrà per Engonga en el 60 i López (0) per Biagini en el 67.
0 VILA-REAL: Palop (1), Pascual (0), Robert (1), Tasevski (1), Imanol (0), A.Arregui (1), D.Albelda (1), M.Alfaro (1), A.Díaz (1), Gerardo (0) i Moisés (0)
Craioveanu (1) substituí Imanol en el minut 54, Alberto (0) entrà per Pascual en el minut 67 i García Sanjuán (-) per Díaz en el minut 85.
ÀRBITRE:José Javier Losantos Homar (1), del Col·legi Basc, tingué una actuació discreta. Assenyalà decidit el penal contra el Vila-real, tot i les protestes dels visitants. Amonestà amb targeta groga Pascual (m.30), Imanol (m.43), Albelda (m.50), F.Niño (m.65), F.Soler (m.83), Siviero (m.90) i Gerardo (m.90).
GOL:
1-0: minut 30, Dani transforma el penal que havia rebut ell mateix, després de ser envestit a l'àrea per Pascual.
INCIDÈNCIES:12.387 espectadors varen presenciar el partit en el Lluís Sitjar. Els 6.197.300 que es varen recaptar seran destinats íntegrament a Centreamèrica, entregats a organitzacions internacionals, en solidaritat per les destrosses de l'huracà.

Cúper i Irulegui ahir determinaren el to i les característiques d'un partit, del qual només es pot destacar el resultat. El Mallorca derrotà el Vila-real, amb un penal que val tres punts i el lideratge. Els dos entrenadors ho havien anunciat amb temps suficient. El partit no seria vistós, ni espectacular, perquè el Mallorca tenia massa homes tocats i massa cansament físic i psíquic en el cos. Tot i això, Irulegui sabia que no podia fer un plantejament ofensiu, perquè encara pesava com una llosa l'atreviment de diumenge passat, amb conseqüències nefastes per a l'equip. Els cinc gols que havien encaixat davant el Tenerife havien fet baixar l'autoestima i l'eufòria a Castelló. Com a conseqüència d'això, Irulegui deixà el jugador més ofensiu a la banqueta i sortí amb l'autobús al mig del camp.

El Mallorca, amb Marcelino a la grada i amb Engonga insegur i handicapat per la lesió, ja es preveia que l'equip podia tenir una altra fesomia. Però, sobretot, el pitjor de l'equip de Cúper va ser la seva escassa ambició, el cansament psíquic i la falta de capacitat física per plantar cara a un equip amb més força que habilitat. Des dels primers minuts que es preveia quin seria el ritme del partit. Al Mallorca li mancaven espais en banda i mai no podia infiltrar-se pel centre de la defensa visitant, notablement poblada, seguint l'estil clàssic del seu entrenador. Irulegui no volia perdre i es veia que al Mallorca li costaria guanyar. La lentitud dels mallorquinistes mai no aconseguia superar la barrera de set que havien plantat els grocs sobre el camp, mentre el Vila-real sortia amb força des del darrere i posava a prova Roa, que intervingué amb encert en dues o tres pilotes especialment complicades. Així, en el minut 30, una centrada des de la banda dreta de Biagini conclogué amb la senyalització del màxim rigor contra la porteria de Palop. Pascual empenyé Dani, que esperava per fer la rematada i caigué a l'àrea. El mateix Dani es va encarregar de servir el penal i fer pujar el gol al marcador. Va ser l'un a zero, i un dels escasos xuts a porteria de l'equip local en tot el partit.

Amb el resultat favorable, el Mallorca encara es va dedicar amb més intensitat a especular, a intentar controlar la pilota i a frenar el ritme del rival, però no oferia alternatives. El Mallorca, de Cúper, es conformava i el Vila-real semblava un equip inoperant, sense els elements qualitatius suficients per capgirar un marcador que li era advers.

Al segon temps, amb Engonga clarament lesionat, el Mallorca només mantenia clar el seu dibuix defensiu. L'equip, en general, inicià el segon temps amb imprecisions, relaxament i manca de concentració, però ben aviat els visitants començaren a torpedinar la porteria de Roa. Irulegui, conscient de les possibilitats que li donava el seu antic equip, féu entrar el seu golejador Craioveanu i es jugà la carta ofensiva. Tanmateix, el seu equip pagà molt cara la seva escassa qualitat tècnica. Derrotar el Mallorca en el Lluís Sitjar no està a l'abast de qualsevol, però molt menys per un equip tímid, imprecís i maldestre. El Mallorca els cedia el camp, els deixava tenir el ritme de la pilota i contemplava com el seu rival era incapaç de forçar l'empat.

El Mallorca anà a remolc durant tot el segon temps. Semblava un equip endormiscat, sense idees, molt passiu en relació al ritme al qual ens té habituats aquest equip. El Vila-real només controlava, però tampoc no creava. Es limitava a rondar l'àrea de Roa, però sense efectivitat.

A mesura que transcorrien els minuts es posava en evidència que només un cop de sort podia canviar la tònica del partit i el marcador. El Vila-real no mereixia ni tan sols l'accèssit. El Vila-real ahir assumí el paper de fer el valencià, molts focs d'artifici, però la majoria «femelles», sense pólvora. El Mallorca, en canvi, deixà constància de ser un equip que aspira a ser gran i comença a comportar-se com els grans, com els líders, com allò que és. Això de jugar malament i guanyar només és un privilegi dels grans, dels equips que aspiren a tot. L'afició té dret a ser crític amb el seu equip, a exigir més a alguns jugadors com Arpón o Ibagaza, però també ha de tenir un gran respecte a les seves figures, sobretot quan tenen un mal dia. Ahir va ser un dia gris per Stankovic i Engonga, i negre per molts altres, però va ser un dia gran per l'equip. Després de tot allò vist, ningú no mirarà aquesta setmana el vídeo del partit, però tothom contemplarà, amb satisfacció la classificació de la primera divisió en la qual el Mallorca n'és el rei.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris