cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
14°

El Mallorca, líder després de golejar l'Atlètic de Madrid

L'equip de Cúper derrotà amb claredat (4-0) el seu rival, que semblava una ànima en pena

Els jugadors del Mallorca celebren el tercer gol.

27-12-2016 | T.Monserrat.
4 MALLORCA: Roa (2), Olaizola (2), Siviero (3), Marcelino (2), M.Soler (2), Engonga (3), Lauren (3), Paunovic (3), Stankovic (2), Biagini (2) i Dani (2).
López (1) substituí Biagini en el minut 59, Soler (3) entrà per Paunovic en el 67 i Carreras (-) per Stankovic en el 82.
0 ATLÈTIC: Molina (0), Chamot (1), Torrisi (0), Santi (0), Serena (0), Roberto (0), Jugovic (0), Valerón (1), Lardín (0), José Mari (0) i Kiko (2).
Njegus (0) substituí Lardín en el minut 31, Correa (0) entrà per José Mari en el 46 i Mena (1) per Valerón en el 62.
ÀRBITRE:José Ansuátegui Roca (0). Perjudicà sempre el Mallorca i mai no estigué centrat en el partit. Amonestà amb targeta groga Santi (m.51), Njegus (m.56), Roberto, Lauren, Sacchi i Cúper (m.72) i López (m.78).
GOLS:
1-0: minut 17, Paunovic de vaselina des del frontal.
2-0: minut 47, Lauren dispara un xut ras i Molina falla clamorosament.
3-0: minut 51, Stankovic transforma una pena màxima.
4-0: minut 79, Paco Soler executa magistralment una falta directa, col·locant la pilota a l'escaire.
INCIDÈNCIES: 14.218 espectadors es donaren cita ahir al Lluís Sitjar. Una de les millors entrades de la temporada, amb una recaptació de 11.978.000 pessetes. Un grup de penyistes de l'Atlètic varen ser situats al fons nord. Un grup de seguidors del fons sud, que animava amb força el Mallorca, crearen constants problemes als membres de l'ordre de l'estadi.

La diferència que reflectia el marcador del Lluís Sitjar, al final del partit, era exactament la que havia existit sobre el terreny de joc. El Mallorca vencé per quatre gols a zero, perquè va ser molt superior estratègicament, com a conjunt i individualment. Cúper guanyà la partida a Sacchi, perquè comptà amb un grup de jugadors molt més motivats i amb molta més convicció que l'adversari. L'onze mallorquinista ho tingué tot de cara, però, sobretot, aconseguí pressionar i no deixar pensar mai l'adversari. Amb el resultat de cara, amb autoestima i amb voluntat superaren les diferències de qualitat que hi havia entre un equip i l'altre.

Sacchi havia manifestat aquests dies que admirava el Mallorca, el seu futbol i la seva manera de treballar sobre el camp. És ben segur que, ahir, a més, es va adonar que jugar contra el Mallorca sempre és incòmode i molt més quan un equip surt al camp a passejar-se. L'Atlètic, ahir horabaixa, va ser una autèntica caricatura d'equip, desmotivat, sense idees, sense cap dels elements necessaris per decantar la balança al seu favor. Jugar al Lluís Sitjar, actualment només es pot fer si un equip es capaç de treballar, sofrir i contrarestar la capacitat de sacrifici i de lluita del Mallorca.

Des del primer instant, el partit tingué ritme, però ben aviat s'acabà el carburant atlètic. Ja en els primers minuts, el Mallorca disposà de les millors ocasions i s'acostava amb perill a la porteria de Molina. Així, en el minut 17, Paunovic encetava el marcador amb una vaselina perfecta des del frontal de l'àrea gran. El partit es posava de cara i es recollien els primers fruits d'un domini territorial clar. El Mallorca s'havia adaptat millor al ritme de joc i tenia el seu adversari contra les cordes. Sacchi, conscient que necessitava recompondre el seu equip, decidí fer entrar Njegus per Lardín i deixar sobre el camp Jugovic, tot i la seva baixa forma alarmant. El canvi perjudicà encara més el seu equip, perquè perdé qualitat i amb prou feines no guanyà potencial defensiu. El primer temps va ser de domini territorial del Mallorca, amb el triangle format per Siviero, Engonga, Lauren i Stankovic en plena forma. El primer anorreava la capacitat ofensiva de Kiko, mentre que Engonga embestava totes les pilotes que Lauren i Stankovic enfilaven per les bandes. El partit era intens, sense excessives faltes, però amb una gran mobilitat i rapidesa, sobretot la que imprimien Paunovic i Biagini. No obstant això, al final dels primers quaranta cinc minuts, l'Atlètic encara era viu.

Va ser a l'inici del segon temps quan els matalassers s'enfonsaren definitivament. Sis minuts després de la represa havien encaixat dos gols més, davant un Mallorca explosiu. Lauren posà el dos a zero en el marcador en el 47 i Stankovic sentencià amb un gol de penal. Santi havia tocat la pilota amb la mà i el Mallorca, que jugava revolucionat, feia pujar el tercer gol al marcador. El Lluís Sitjar, per primera vegada aquesta temporada, era una festa. L'afició assaboria el joc i es contagiava de l'eufòria de l'equip.

Ja, amb una diferència tan abismal al marcador, el partit entrà en una fase d'alentiment. El Mallorca llevà el peu de l'accelerador i intentà refredar la pilota, conscients que restaven encara molts minuts i que no es podia encaixar cap gol, perquè l'Atlètic no es cresqués. Tanmateix, l'equip de Sacchi estava tocat. A penes ja no respirava. El seu bioritme era mínim i deambulaven sobre el terreny de joc, com a fantasmes en pena, sense il·lusió, empegueïts, desfets i pensant, segurament, en les esbroncades de Sacchi i de Gil.

Els canvis tampoc no aportaren pràcticament res de nou. Només la incorporació de Paco Soler, en el minut 67 de partit, serví perquè el mallorquí posàs una nova fita en un partit marcat per l'eufòria. En el minut 79, posà el quatre a zero en el marcador, després d'executar magistralment una falta directa. Va ser el millor gol de la nit, el que arrodonia el marcador i el que posava en evidència les mancances i els punts fràgils d'un aplec de jugadors que difícilment arribaran a ser un equip. Sacchi compta amb un grapat de jugadors esplèndids, sense alegria, sense motivació, sense saber exactament quina és la seva missió sobre el terreny de joc. Cúper, amb menys qualitat, amb jugadors de mitjana qualitat, amb una mescla de veterania i joventut, compta amb un equip ben estructurat i compensat, en el qual sembla que tothom és conscient de les seves limitacions i de les seves virtuts. El triomf d'ahir, al Lluís Sitjar, només té un nom: Cúper. Sap com contrarestar l'adversari i com fer rendir al màxim els seus jugadors, sense concessions, amb coherència i amb la lucidesa i la saviesa dels humils. Per això és gran.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris