algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
13°

Un bon partidet

El filial mallorquinista superà amb claredat un impotent Sporting de Gijón

2MALLORCA B: Valbuena (2), José Luis Rondo (1), Vaqueriza (2), Potenzoni (2), Ivo (1), Sastre (2), Braña (2), Josep Lluís Martí (1), Maldonado (2), Luque (3) i Diego Tristán (2).
Miguel Àngel Valerón (-) substituí Diego Tristán en el minut 80 i Àlvaro Novo (-) entrà per Luque en el minut 91.

0SPORTING DE GIJÓN: Ablanedo (1), Acebal (0), Sergio Fernández (0), Urbano (0), Mesas (1), Vicente (1), Óscar (1), David Cano (1), Cristaldo (0), Monchu (1) i Tcherischev (1).
Rubén (1) i Kamatcho (0) substituïren Monchu i Sergio Fernández en el minut 46 i José Manuel (1) entrà per Acebal en el minut 63.

ÀRBITRE: José F. Pinar Martínez (1) del col·legi de Castella-La Manxa. Mal auxiliat a les bandes per J. Alejandro Cascales i Jesús Calvo. Els jutges de línia s'equivocaren en assenyalar un grapat de fores de joc. Va tardar massa a ensenyar la primera cartolina admonitòria. Amonestà amb targeta groga Mesas en el minut 56, Urbano en el minut 70 i Tcherischev en el minut 91. Marcelino Tàrraga del col·legi valencià fou el quart àrbitre.

GOLS:
1-0: minut 16, Maldonado canvia el joc d'esquerra a dreta, Sastre arriba a l'esfèric i treu una gran passada que Luque, amb el peu i sense aturar, envia al fons de la porteria del veterà Ablanedo.

2-0: minut 63, Tristán treu una falta i Luque, de cap, supera Ablanedo.
INCIDÈNCIES: 3.857 espectadors presenciaren el partit, cosa que deixà a taquilla un total de 475.000 pessetes. La gespa presentà un bon aspecte en un vespre de molt bona temperatura.

El Mallorca B, sense fer un ou de dos vermells, s'endugué els tres punts davant un Sporting de Gijón que va mostrar la impotència d'un equip que vol, però ni pot ni en sap. La història del partit començà amb un gran esglai. Els aficionats presents al Lluís Sijtar —3.857— encara tenien present a la retina el matiner gol de Juanito en el partit contra el Toledo, que ahir va fer quinze dies. Tcherischev, després d'una gran jugada de l'exmallorquinista Monchu, no encertà a superar Valbuena en l'u contra u. Només s'havia complert el minut dos de gol i els mallorquinistes semblaven, altre cop, adormits. Cinc minuts després, Óscar llançà magistralment una falta des de la frontal de l'àrea i Valbuena, altre cop, es lluí i aconseguí desviar la pilota a còrner. I ja se sap aquella història que diu que un equip que perdona normalment acaba perdent. Ahir, va ser així. L'Sporting no encertà en els primers minuts i acabà humiliat i exhibint la voluntat com a millor arma. Els homes de Jesús Linares, amb el plantejament habitual, no tardaren a mostrar les ungles. El rival no era tan perillós com semblava i ben aviat li perderen el respecte. El Mallorca jugava bé i l'Sporting es desinflava per minuts. El filial mallorquinista té homes de gran qualitat i és del tot normal que les individualitats marquin diferències al futbol. Maldonado, que té un guant de seda al peu esquerre, canvià el joc d'esquerra a dreta en el minut 16 i Sastre, després de suar la camiseta per arribar a l'esfèric, centrà cap a l'àrea. Luque, en carrera, encertà a enviar la pilota al fons de la xarxa. El partit, des d'aquell moment, havia de canviar. El tècnic esportinguista Antonio López havia de reaccionar, cercar solucions. La veritat és que per ventura les cercà, però mai no les trobà. Passaren els minuts i el filial, que per moments semblava el primer equip, tenia el partit del tot controlat. El filial marcava el ritme, tenia la possessió de l'esfèric i cercava el forat per intentar augmentar el seu avantatge. El Mallorca, que pareixia l'equip més experimentat del món davant els innocentots asturians, controlava, i molt.

I així passaren els minuts, sense gaires oportunitats, però amb millor joc dels homes de Linares.
Però quedaven quaranta-cinc minuts per davant i, amb un marcador tan curt, qualsevol resultat era encara possible. Antonio López deixà a la banqueta Monchu i Sergio Fernández i donà entrada a Rubén i a Kamatcho. La jugada no li va sortir bé. Durant uns minuts, la pilota viatjà per sobre el terreny de joc sense un clar dominador. Ningú no controlava el partit, malgrat que sempre foren els mallorquinistes els qui millor ho feren. No hi havia ocasions i tan sols Braña, després d'un bon control de Diego Tristán, creà algun perill. L'Sporting —no em puc avenir de la impotència que mostraren— només creà perill a pilota aturada. Óscar llançà una falta i la pilota, després de pegar en un defensa, va ser aturada per Valbuena. El bagatge ofensiu dels asturians era mínim, desolador. Així, clar, no podien empatar, encara que el partit duràs fins avui. I en el minut 63 arribà la puntilla. Diego Tristán va treure una falta i Luque, de cap, superà Ablanedo. El Mallorca, aleshores, havia recuperat el control de la pilota i l'Sporting mostrava la seva pitjor cara. L'entrada del també exmallorquinista José Manuel —qui l'ha vist i qui el veu— no serví de res.

Només en el darrer quart d'hora, quan el partit ja vivia els seus darrers moments, intentà reaccionar el conjunt asturià. Però ja no hi havia res a fer. Un cop de cap de Mesas, una falta botada per Óscar i una darrera jugada amb diversos rebots —ja en temps de descompte— va ser tot el bagatge atacant dels homes de l'Sporting. I José F. Pinar assenyalà el final. El Mallorca de Linares, en un bon partidet, havia sumat tres importants punts.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris