cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

El Mallorca, ineficaç davant l'Oviedo (0-0)

Descontrol i inoperància atacant

0MALLORCA: César Gálvez (-), Olaizola (1), Siviero (1), Marcelino (1), Miquel Soler (1), Lauren (1), Engonga (1), Oscar Arpón (1), Stankovic (1), Dani (2) i Ariel López (1).
F.Soler (0) substituí Engonga en el minut 58 i Carlos (0) entrà per Ariel López en el minut 74.


0OVIEDO: Esteban (2), Moreno (1), Onopko (1), César (1), Rabarivony (1), Eskurza (0), Jaime (1), Ivan Iglesias (0), Ivan Ania (1), Paulo Bento (1), Dely Valdés (0).
Moller (0) entrà per Dely Valdés en el minut 71, Bango (-) per Iván Ania en el minut 85 i Juan González (-) per Escurza en el 86.
ÀRBITRE: José Japón Sevilla (1) controlà el partit sense excessives complicacions. Tingué errades d'apreciació i una particular manera de conduir el partit com ja és habitual en els seus arbitratges. Els jugadors es comportaren esportivament i mai no complicaren la seva feina. Amonestà amb targeta groga Eskurza (m.6), Moreno (m.16), Rabarivony (m.36) i Iván Iglesias (m.87).
INCIDÈNCIES: L'estadi Lluís Sitjar registrà novament una entrada pobra, amb només 11.918 espectadors. Es recaptaren 4.718.600 pessetes. Abans de començar el partit es guardà un minut de silenci per les víctimes de l'accident aeri de Melilla del passat divendres, en el qual moriren dos directius del Club Esportiu Màlaga.

Ahir, Mallorca i Oviedo sortiren al camp amb el propòsit d'avorrir i ho aconseguiren amb escreix. L'empat a zero final és el reflex d'allò que va ser el partit, tot i que el resultat segurament respon a les expectatives i al plantejament visitant. L'Oviedo de Vázquez es dedicà durant noranta minuts a no deixar jugar, mentre Cúper era incapaç de moure les seves peces per rompre l'entrallat ultradefensiu asturià.

El Mallorca, que habitualment compta amb una banda esquerra de tall ofensiu, ahir hagué de renunciar al joc de creació per aquella zona perquè Stankovic sempre s'amagà i mai no volgué assumir la responsabilitat atacant. Miquel Soler intentà suplir la manca de força del iugoslau, però tampoc no tenia espais suficients per rompre. Per altra banda, Engonga, que també havia jugat dimecres amb la selecció de Camacho, no tenia l'alegria ni la capacitat de llançar el mig del camp mallorquinista. Hi havia massa emperons, perquè la defensa havia sortit al camp amb la mosca darrera l'orella, conscient del que podia suposar l'estrena de César Gálvez a la porteria. Sense Roa, amb Stankovic i Engonga cansats, i tenint davant un equip ultradefensiu, el Mallorca es mostra pobre d'idees i de recursos futbolístics. Lauren, que hagué d'assumir el liderat d'arriscar en atac, és encara un jugador poc desequilibrant, excessivament esperitós i nerviós, que difícilment fa de la seva banda l'espai desequilibrador. La resta deambulà sobre el camp, sense claredat, sense definició, sense oferir alternatives. Només la voluntat d'Ariel López i la tècnica de Dani podien transformar l'atonia i l'equilibri del joc, però tingueren escasses ocasions de trepitjar l'àrea visitant amb comoditat.

Des dels primers minuts de l'encontre, l'Oviedo es plantà al darrere, i només a mitjan primera part intentà estirar línies. Aguantaven amb massa comoditat el joc tímid local i renunciaven a l'atac. No hi havia ocasions de gol en cap de les dues porteries, tot i que la pilota rondava gairebé sempre en camp visitant. El debutant César Gálvez era el convidat de pedra d'un partit fat i sense història; però el porter visitant tampoc no va tenir excessives ocasions d'intervenir al llarg del primer temps. Només els darrers minuts del primer temps, el Mallorca intentà exterioritzar la seva fúria, sense èxit. Més que un partit de futbol semblava una lluita constant pel control de la pilota, sense que cap dels dos contrincants aconseguís imposar-se amb netedat sobre l'adversari. Llastimosament, el partit era especialment insuls, sense ingredients, sense escenes gracioses, sense cap casta d'oferta. Només alguna bona combinació entre Stankovic, Miquel Soler, Arpón i Dani, la resta joc aeri, balonades amunt i avall sense destinatari. El públic, per la seva banda, més callat del que és habitual aguantava estoicament l'espectacle, sense massa esperances que l'equip redreçàs el rumb.

Tanmateix, el segon temps tampoc no va ser molt millor. Chichi Soler substituí un Engonga espès i especialment cansat, però tampoc no va ser el jugador decisiu i il·lusionador. El mallorquí tampoc no tingué el seu dia i no aconseguí en cap moment donar més plasticitat al joc, sortint des de darrere. Cap dels dos equips es feien amb el control del centre del camp, tot i que l'Oviedo sempre deixava que el Mallorca tingués la iniciativa. Els mallorquinistes només creaven algun perill i arribaven a la porteria d'Esteban gràcies a l'habilitat de Dani, la resta era un «partit fems», en el qual només es creava perill a pilota aturada, generalment des del córner. Fins i tot Stankovic no tingué el seu dia. Llançà els córners sense efectisme i no tingué sort en el llançament de falta. Els minuts passaven i es perdien totes les possibilitats. Els darrers instants, s'intentà amb força, amb voluntat, però amb jugades sense gràcia, en les quals hi predominaren els despropòsits i les errades. Ni tan sols l'espumós Carlitos pogué afegir res a un encontre mancat de qualitat i de vistositat.

Això no obstant, tot i el resultat d'ahir, després de quatre partits de Lliga el Mallorca està molt ben situat i continua aspirant a tot, però ja s'ha posat en evidència que serà molt difícil mantenir un bon ritme. Les lesions d'Ibagaza i Roa han estat un contratemps important. Les internacionalitats d'Engonga i Stankovic també s'hauran de tenir en compte en l'esdevenir d'aquest equip. I, haurem de convenir que tot i les rotacions que Cúper fa a la banqueta, no compta amb jugadors per suplir les mancances que té a l'equip titular.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris