algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

El Toledo aprofita la inexperiència del Mallorca B (0-1)

Una badada en defensa i un penal fallat propiciaren el triomf del Toledo

0 MALLORCA B: Valbuena (1), José Luis Rondo (1), Vaqueriza (0), Potenzoni (0), Alvaro Cámara (0), Sastre (0), Pep Lluís Martí (0), Braña (2), Maldonado (0), Luque (0) i Diego (1).
Ramon (0) substituí Luque en el minut 62 i Ivo (0) i Douglas Mizuno (1) entraren per Alvaro Cámara i Maldonado en el minut 72.

1 TOLEDO:De la Fuente (1), Varela (1), Estéfano (1), Luis Manuel (1), Pedro Alberto (1), Suárez (1), Juanito (2), Gay (1), Quini (2), Maikel (1) i Emery (1).
Jurado (1) substituí per Maikel en el minut 64, Losada (1) entrà per Juanito en el minut 77 i Cordero (-) suplí Suárez en el minut 83.

ÀRBITRE: Carmelo Rodríguez Martel (1) del col·legi de Las Palmas. Molt protestat. Mal auxil·liat a les bandes per M. Alvarez Moreno i L. Navas Moreno de l'Associació Madrilenya. Els jutges de línea equivocaren a l'àrbitre en distintes ocasions. Amonestà els mallorquinistes Braña en el minut 46, Sastre en el minut 75 i Pep Lluís Martí en el minut 87; i els visitants Luis Manuel en el minut 47, Emery en el minut 48, Varela en el minut 81 i Quini en el minut 87. El català R. Gálvez Obrero exercí de quart àrbitre.

GOL:
0-1: minut 2, Juanito aprofita una indecisió entre Alvaro Cámara i Valbuena per marcar.

INCIDÈNCIES: 4.632 persones presenciaren el partit en el Lluís Sitjar, deixant en taquilla un total de 636.000 pessetes. Les imprecisions i les errades dels jugadors del filial provocaren alguns xiulets dels aficionats, especialment a la segona meitat. Amb el resultat d'ahir, el porter del Toledo De la Fuente continua sense rebre un sol gol en els tres partits que ha disputat el seu equip.

Que ho són de tendres. Ahir, després de dos partits de Lliga i sis punts, el Mallorca B es topà amb la dura realitat de la Segona Divisió A. I certament ho va ser d'aquells partits que els habituals del Lluís Sitjar estaven acostumats a veure durant el dur purgartori fins arribar al cel de la Primera Divisió. Ahir, emperò, no era el Mallorca, sinó el filial l'equip que s'enfrontava al Toledo. El conjunt castellà, amb homes de gran experiència i petites dosis de qualitat, va fer el mínim per aconseguir els tres punts. Els homes de Jesús Linares despertaren així del somni i ja es troben, de bon de veres, dins la dura categoria de plata del futbol espanyol.

El filial mallorquinista sortí al terreny de joc sense la concentració necessària per jugar un partit de futbol professional. Quan els futbolistes de Linares obriren els ulls i s'adonaren que el partit ja havia començat, el marcador ja assenyalava un just zero a u favorable als homes de Gregorio Manzano. I és que en el minut dos, mentre els aficionats s'acomodaven als seients, Àlvaro Cámara, que encara duia la gorra de dormir al cap, i Valbuena feren la primera i més greu de les imprecisions dels homes de Linares. Juanito, que sense res de l'altre món és espabilat, no va desaprofitar el present i es limità a pitjar l'esfèric al fons de la porteria mallorquinista.
Entre els aficionats —n'hi havia ahir més de 4.500 al Lluís Sitjar— el gol no va ser motiu d'especial preocupació. I és que els incondicionals recordaven el primer partit de Lliga contra el Barcelona B. El filial de Linares també va començar perdent i, finalment, com se sap, aconseguí els tres punts i una gran golejada. Així, perdre per un gol quan només s'havien disputat dos minuts no semblava motiu per començar, ni molt manco, a treure els mocadors.

El Mallorca dominava territorialment per moments, però la defensa, especialment per la banda esquerra, era tot un forat. Juanito, Quini i Maikel agafaren l'esquena als defensors de la porteria de Valbuena en un grapat d'ocasions, però el gol no arribà. El pas dels minuts va dur la preocupació a la grada. Maikel, miraculosament, no arribà a una gran passada de Juanio en el minut 16 i poc després connectava un gran cop de cap que sortí fora per poc. I s'arribà a la primera mitja hora entre imprecisions i contínues errades. La línia de creació mallorquinista no existia i Pep Lluís Martí es limità, pràcticament durant els noranta minuts, a la passada curta sense el mínim risc. Sastre, a la dreta, entrava poc en joc i Maldonado, malgrat la reiteració dels castellans, no s'adonava que cada vegada li entraven pel seu costat. Braña, a tot això, corria sense aturar i es barallava amb els qui podia. Era més voluntat que encert.

Als darrers minuts, el Mallorca reaccionà per moments i Maldonado pogué empatar, però De la Fuente es lluí i envià la pilota a còrner. Així, s'arribà al descans amb mínim triomf dels homes de Gregorio Manzano.
Encara hi havia temps per reaccionar. Luis Manuel, just començar la segona meitat, va fer un penal absurd a Diego i Rodríguez Martel encertà a assenyalar-ho. Pep Lluís Martí el va tirar horrorós i De la Fuente, sense dificultats, l'aturà. Aquí, l'afició ja es va témer que la derrota era una mala passada del destí. No hi havia res a fer. Linares ho intentà tot per assaonar el bollit. Primer va fer sortir Ramón —més valdria que no ho hagués fet—, ja que el davanter mallorquí no tenia ahir el seu dia i encadenà errades. Després, ja desesperat, va donar entrada a Ivo i Douglas Mizuno, però tampoc no serví de res. Els minuts passaren i malgrat els quatre de més que concedí Rodríguez Martel l'empat no arribà. El Mallorca B de Linares havia pecat de jove.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris