cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 29°
29°

La Plataforma per la Llengua insta els presidents Sánchez i Torra a fer del català una de les prioritats de la taula de negociació

168681

Aquest dimecres 26 de febrer s'inicien les reunions de la taula de negociació entre l'executiu de l'Estat espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya. La Plataforma per la Llengua insta els equips negociadors dels governs liderats pels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra a partir d'un diagnòstic adequat de la situació i entendre les solucions. «Els drets polítics del poble català i les mancances en l'expressió d'aquestes llibertats van estretament lligats amb la situació anòmala i excepcional que pateixen els milions de ciutadans que parlen català a Espanya i a la situació de supremacisme lingüístic que es deriva de la Constitució», han explicat.

L'ONG del català fa les següents peticions per a ser incorporades a la taula de diàleg:

  • Modificació de l'article 3 de la Constitució espanyola per eliminar el caràcter supremacista que estableix per al castellà com a única llengua oficial de l'Estat. Espanya hauria d'adoptar un model semblant al de la resta d'estats democràtics amb un fort plurilingüisme regional com són Bèlgica, el Canadà o Suïssa. Així, el català seria tant oficial de l'Estat com ho és el castellà. També caldria eliminar el deure de saber castellà, deure explícit que no existeix en cap altra constitució del món (llevat de la búlgara, però en un article secundari i sempre dins del territori on el búlgar és propi, no pas amb caràcter expansiu, com passa en el cas espanyol).
  • Més enllà d'aquesta modificació (o mentre no s'aconsegueix aquesta modificació constitucional), el Govern espanyol hauria de revisar totes les normatives actuals que beneficien o imposen el castellà per sobre de les altres llengües en allò que afecta tot l'Estat. Caldria posar sobre la taula tota aquesta normativa per poder, progressivament, revisar els centenars de disposicions legals, reglaments d'imatge de l'Estat, tractats internacionals, projecció de les llengües, reconeixements exteriors, funcionament lingüístic de l'Estat en els diversos poders, etc., per tal que s'adeqüessin al nou reconeixement i a l'eliminació del tracte preferent del castellà, amb l'adaptació de criteris racionals, objectius, compensatoris i proporcionals. Aquestes modificacions, per posar algun exemple, poden anar des de revisar l'ús de símbols com la Ñ per a la projecció de l'Estat fins a les llengües oficials de la Unió Europea, als usos a la justícia, a l'Administració General de l'Estat, a l'exèrcit, a la legislació en el món econòmic, a l'obtenció de la nacionalitat, als documents personals, als requisits de coneixement i a la disposició d'informació pública sobre els drets lingüístics als edificis oficials. Per descomptat, aquest criteri també s'adaptaria a l'ensenyament, sense que l'Estat pugui imposar una llengua sobre les altres (llevat d'aquelles que són pròpies de cada lloc); en tot cas, caldria desenvolupar sistemes equitatius o que cada comunitat autònoma decideixi, més enllà de les llengües pròpies, les altres llengües de l'ensenyament segons criteris propis, llengües de la població, etc.
  • Caldria endegar polítiques de discriminació positiva vers la resta de llengües pròpies que no són el castellà per contrarestar els molts anys de tracte afavoridor d'aquesta llengua.
  • Per a llengües amb pocs parlants, amb mercats lingüístics econòmics poc consolidats o amb mancances en el coneixement escrit general de la població, caldria preveure mesures compensatòries i proteccionistes extra per tal de fer créixer aquests paràmetres. Els casos del romanx a Suïssa o l'irlandès a Irlanda podrien ser uns models a imitar. Caldria ser molt estrictes i curosos en l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) per a llengües com l'occità, l'aragonès, l'amazic...

Des de la Plataforma per la Llengua apel·len a la responsabilitat dels governs espanyol i català per fer que el debat sobre la llengua sigui continuat en les reunions de la taula de negociació i insten a obtenir acords per a la millora dels usos de la llengua per tal de fer prevaldre els drets lingüístics dels catalanoparlants.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa 5 mesos

I ara, FLIPA, Balerarum .-
100.000 persones a Perpinyà per l’acte del Consell per la República que tindrà “totes les veus de l’exili i la repressió”
REDACCIÓ | 26/02/2020 laRepublica.cat
Serà l’acte més multitudinari fet a la Catalunya Nord en els darrers anys, transversal i emotiu que tindrà repercussió internacional, un clam per la independència.
Ves a la farmacia del teu amic que et convindrà.

Valoració:0menosmas
Per 2000, fa 5 mesos

Sebastià: També molts cotxes particulars i tren.Els hotels de Perpinyà i rodalies estàn plens.

Valoració:3menosmas
Per 2000, fa 5 mesos

balearium: El que s´ha de perdre ets tu.No aportes només que insults i malaeducació.

Valoració:3menosmas
Per balearium, fa 5 mesos

@Sebastian

Anda vete y piérdete un poco....

Valoració:-2menosmas
Per sebastià, fa 5 mesos

Des del Consell per la República preveuen que l’acte mobilitzi unes 70.000 persones, i ja hi ha 600 autocars i 500 caravanes planejades per anar-hi. Llegit a laRepublica.cat fa un moment.

Valoració:2menosmas
Per sebastià, fa 5 mesos

I dissabte tots a Perpinyà amb el M.H.President LEGITIM.
... i Balnearium, a flipar !!!

Valoració:2menosmas
Per Balearium, fa 5 mesos

La plataforma iluminada flipa.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris