algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

Un estudi demostra que el cas espanyol és una anomalia pel que fa al foment i la defensa de les llengües de dimensions mitjanes

161871

La Plataforma per la Llengua ha presentat l'estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?, en què compara la situació de l'Estat espanyol en relació amb Bèlgica, Suïssa i el Canadà en el tractament de les llengües pròpies de dimensions mitjanes. També fa una anàlisi comparada amb altres contextos, especialment dins de la Unió Europea i dels països del Consell d'Europa.

El supremacisme constitucional: el principal escull per a la democràcia lingüística a l'Estat espanyol

Les constitucions espanyola i búlgara són les úniques del món que estableixen explícitament l'obligació de saber una llengua. Tanmateix, l'espanyola és l'única del món que estableix aquesta obligació en un article principal (el 3) i també per als parlants que viuen fora del territori històric de la llengua imposada; és a dir, per exemple, per als ciutadans que parlen català en els territoris on és llengua pròpia.

De fet, el text constitucional espanyol actual (1978) recull bàsicament els preceptes lingüístics de la Constitució espanyola del 1931, pensada en un entorn social i de valors propi de l'Espanya de fa 88 anys. El deure únic de saber el castellà implica una restricció de l'oficialitat real del català. Aquest fet comporta el reconeixement d'una sèrie de drets per a un grup lingüístic (els parlants de castellà) dins i fora del seu territori tradicional, que no es reconeixen per als parlants de català, ni tan sols, en el seu territori, fet del qual en resulta una societat amb un grup privilegiat i uns altres que s'hi ha d'apatar. Una política ben diferent dels casos belga, suís i canadenc, països on l'oficialitat s'interpreta de la mateixa manera per a totes les llengües i per a tots els grups lingüístics.

Entre els 47 països del Consell d'Europa, només l'Estat espanyol, Turquia, Rússia, Itàlia i Romania tenen llengües pròpies amb més d'un milió de parlants sense reconeixement com a llengües oficial d'estat

Si prenem tots els països de la Unió Europea i de l'espai Schengen, podem concloure que hi ha 14 comunitats lingüístiques pròpies d'entre 3 i 10 milions de parlants nadius o habituals (la catalana en té més de 5 milions). Totes tenen les seves llengües com a oficials d'estat en els respectius països, amb una sola excepció: el català a l'Estat espanyol. Si aquesta anàlisi la fem extensiva als 47 països del Consell d'Europa (amb llengües de dimensions d'entre 3 i 10 milions), hi ha 22 casos d'aquestes característiques. Tots els països les fan oficials d'estat llevat de Rússia, Turquia i l'Estat espanyol (Rússia amb el tàtar, Turquia amb el kurd i l'Estat espanyol amb el català).

Si ampliem el marge a totes les comunitats lingüístiques pròpies d'entre 1 i 25 milions de parlants habituals dels països del Consell d'Europa, de les 42 comunitats n'hi ha 10 que no estan reconegudes com a oficials d'Estat, de les quals 4 corresponen a països de la Unió Europea; concretament el català i el gallec a l'Estat espanyol (el basc no arriba a un milió de parlants habituals, si agafem aquest barem), el sard a Itàlia i l'hongarès a Romania.

Un test per saber si ets més suís, canadenc, belga o espanyol

Per tal de donar a conèixer els diferents models analitzats, la Plataforma per la Llengua ha llançat un test per saber quin Estat encaixa més amb cadascú. A través de qüestions com quines llengües hauria de funcionar el tribunal constitucional, quines haurien de saber els funcionaris o si els ciutadans han d'estar obligats per llei a conèixer una llengua, els participants al test podran saber quin model lingüístic s'adapta més a les seves preferències. El test pot fer-se a través de la web estimoelcatala.cat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per balearium, fa dervers d'un any

Algunos ilusos hacen comparaciones nada comparables.

Valoració:-5menosmas
Per europa, fa dervers d'un any

El franquisme dels ñols fa que no donin valor a les minories linguístiques. Però ignoren, com moltes altres coses, que ací rau el primer pas per la seva propera dissolució com a país. Són ignorants i dictadors cum laude.

Valoració:7menosmas
Per La veritat, fa dervers d'un any

Ahir al debat d'investidura, se va tocsr el tema de la pluri nacionalitat i pluri culturalitat de l'estat espanyol. Però dels partits no nacionalistes, l'uni que defensa aquesta veritat versus la falàcia d'una espanya monocromàtica i castellanitzada, és Unides Podem.
I la hetegia política és tan greu i tan lletja que preferesc quedar me amb la generositat dels pluri nacionalistes, perque essent molts d'ells castellans, reconeixen i respecten les altres cultures. Mir la bellesa d'esperit d' aquesta gent, per no veure la lletjura dels gonelles i fatxes totals balears, venuts a l'imperi on no just ja s'hi pon el sol fa molts d'anys, si no que ja se tem que un dia d'aquests, l'astre rei se cerqui un altre camí per no passar hi per damunt, per no veure tanta mala llet.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris