En la nova convocatòria del ministeri de Justícia espanyol, per a «l'ingrés o accés als cossos de funcionaris al servei de l'Administració de Justícia», el coneixement de la llengua castellana continuarà sent un requisit indispensable, el coneixement de «llengües estrangeres» puntuarà com a mèrit, però, en canvi, el coneixement d'allò que el ministeri de Justícia anomena «lenguas oficiales, distintas al castellano», no puntuarà en la fase de selecció.
El Ministeri, dirigit per Dolores Delgado, ha substituït la prova única que es feia fins ara per una doble prova amb una fase inicial general i una fase de mèrits només per als que aproven.
En aquesta segona fase, els aspirants milloren la seva puntuació si acrediten el coneixement de «llengües estrangeres».
El coneixement del català, en canvi, pot acreditar-se després de superar aquestes dues fases, però no fa pujar la nota: només pot servir per millorar les opcions de triar destí.
Abans que Dinamarca i Finlàndia fossin estats independents, les seves respectives llengües no haguessin comptat ni tan sols com a un mèrit. És la seva condició de nacions amb els seus propis governs el que les ha fetes importants. Això és el que ocorrerà amb el català si Catalunya arriba a assolir la independència.